Diferència entre revisions de la pàgina «Capella Reial de Granada»

enllaços interns
(enllaços interns)
| altitud =
| diocesi = [[Arquebisbat de Granada]]
| construccio = 1505
| estil = arquitectura gòtica
| estil-f = renaixentista
| documentat =
| començament = 1505
| acabament = 1517
| consagració =
| categoria = culte catòlic
| festivitat =
| arquitecte = [[Enrique Egas]]
| arquitectes =
| llargaria =
| portalada =
| data_por =
| retaule = Barroc de [[Felipe Bigarny]]
| data_ret = 1520-22
| altres =
| data_alt =
Es va construir entre [[1505]] i 1517 per [[Enrique Egas]] en [[Arquitectura gòtica|estil gòtic]] i està dedicada als sants Joans, el Baptista i l'Evangelista. Van intervenir en la seva construcció, a més, [[Juan Gil de Hontañón]], [[Juan de Badajoz el Vell]] i [[Lorenzo Vázquez de Segòvia]].
 
Al segle XVI s'identifiquen tres etapes en la seva evolució: el seu naixement amb un esperit medieval i la sobrietat de l'edifici i de tota la institució subratllat pel desig de la reina que va voler ser sepultada «vestida en l'hàbit del benaventurat pobre de Jesucrist, Sant Francesc»; seguidament un període florit amb l'emperador Carles I qui adorna el temple i engrandeix la institució. És l'enterrament d'una dinastia i l'aparició del renaixement, la mostra humanista de la grandiositat de la gesta històrica. Acaba el segle amb Felip II qui, tot i mantenir el llegat, inicia la construcció de l'[[Monestir de l'Escorial|Escorial]] i constitueix l'[[arxiu General de Simancas]] com a projectes de futur, i on són traslladats la meitat de les restes reials i la llibreria de la Capella.
 
La institució viu un període decadent amb alguns canvis en el temple de gust barroc durant el segle XVII, fins a la segona meitat del segle XVIII en que Ferran VI es proposa recuperar-la. Però els canvis polítics de començaments el segle XIX porta noves torbacions a la institució junt amb les dificultats econòmiques i a la profunda modificació de les relacions Església-Estat. El règim liberal va acabar amb el règim de Patronat i amb els fonaments originals de la Institució que passa a ser una entitat totalment eclesiàstica.
 
Amb el [[Concordat de 1851]] s'aconsegueix certa estabilitat seguida d'un Decret Reial de reorganització de les Capelles Reials. [[Isabel II d'Espanya|Isabel II]], que va visitar la Capella el 1862, impulsà un nou ordenament. Amb la Restauració s'aconsegueix un nou equilibri i neix l'interès per la investigació històrica, per la restauració artística i museística. Es manifesta aquesta orientació des dels anys del IV Centenari de lales capitulació[[Capitulacions de Granada]] i el descobriment d'Amèrica. Queden com a fruit d'aquest període les primeres publicacions científiques sobre la Capella i els seus fons artístics.
 
Ja al segle XX creix l'interès historiogràfic i artístic, arxivístic i musical per la Capella. Per Reial Decret de 1913 és creat el museu capitular. Va cobrant importància el fenomen turístic. Apareixen nous estudis. Es ressalta el significat espiritual de la Capella per a la consciència hispànica. El Concordat de 1953 no canvia el règim de la Capella establert el 1851. La projecció internacional es veu recolzada amb això i amb la sortida d'algunes de les seves obres per a exposicions a l'estranger, valorant especialment la col·lecció de pintura flamenca.
Als peus dels reis dos petits lleons ajaguts, símbols de la fidelitat i de la vigilància. Als costats del llit sepulcral quatre tondos amb el baptisme de Crist, la Resurrecció, Sant Jordi i el drac i Santiago. Flanquegen els tondos una successió de fornícules amb imatges sedents dels dotze apòstols. A les cantonades del mausoleu hi ha estàtues sedents de quatre doctors de l'Església llatina: sant Gregori, sant Ambròs, sant Jeroni i sant Agustí.
 
Sota les tombes hi ha una petita i austera cripta on estan dipositats els fèretres reials, de plom, identificats per la inicial de cada nom sobre la coberta. Al centre, els dels Reis Catòlics sobre una plataforma de pedra, als costats, sobre el pedrís corregut que circumda l'interior, els fèretres de Joana i Felip i el petit taüt del [[príncep d'Astúries]], [[Miquel da Paz|Miguel da Pau de Portugal]]. A la paret frontal un petit crucifix de fusta d'estil gòtic presideix la cripta. També van estar dipositats aquí, abans del seu trasllat a l'[[Monestir de l'Escorial|Escorial]] el 1754, els cadàvers de l'emperadriu, [[Isabel de Portugal i d'Aragó|Isabel de Portugal]], de la [[Maria d'Espanya (emperadriu romanogermànica)|princesa Maria]] i dels infants Ferran (1539) i Joan d'Habsburg (1538), fills de l'emperador [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]].
 
===Retaule Major===
143.698

modificacions