Carles Manuel I de Savoia: diferència entre les revisions

A la mort del seu pare, ocorreguda l'agost de [[1580]] fou nomenat [[duc de Savoia]]. Persona molt ambiciosa, continuà la política expansionista iniciada pels seus antecessors. Així, a la tardor de [[1588]], aprofitant-se de la [[guerra civil]] que va afeblir el [[regne de França]] durant el regnat d'[[Enric II de França]], va ocupar el [[Marquesat de Saluzzo]], que encara restava sota protecció francesa. El nou rei, [[Enric IV de França]], va exigir la restitució d'aquestes terres, però Carles Manuel no l'hi va retornar, motiu pel qual es va delcarar la guerra entre els dos territoris. El conflicte va acabar amb la [[Pau de Vervins]], signada el [[2 de maig]] de [[1598]], que va deixar l'assumpte de [[Saluzzo]] sense resoldre. Després que el duc iniciés unes negociacions amb la [[Monarquia Hispànica]] Enric IV va amenaçar d'iniciar novament la guerra, fins que la [[Pau de Lió]], signada el [[17 de gener]] de [[1601]], va comportar que Saluzzo definitivament passà a mans dels [[Dinastia Savoia|Savoia]] a canvi de la [[Senyoria de Bresse]] i d'altres territoris dels [[Alps]].

 

 

Amb l'ocupació francesa de [[Casale Monferrato]] durant la [[Guerra de Successió de Màntua]], Carles Manuel es va aliar amb [[Felip IV de Castella]], fet que ocasionà la invasió del [[Piemont]] i [[Susa]] per part de les tropes franceses sota ordre directe del [[Cardenal Richelieu]] i que comportà que abandonès la seva aliança amb la monarquia catòlica. Quan Felip IV de Castella va enviar dues forces invasores a [[Gènova]] i [[Como]], Carles Manuel es va declarar neutral, i el [[1630]] Richelieu va ordenar a l'exèrcit francès retornar al [[Ducat de Savoia]] para forçar-lo a obeir els pactes, ocupant [[Pinerolo]] i [[Avligiana]].