Tot i això, per Schumpeter l'estabilitat econòmica no implica ni les garanties del sistema polític ni l'estabilitat social, de manera que una situació econòmicament estable pot donar-se en un marc políticament inestable.
Schumpeter atribueix l'origen del [[capitalisme]] a una evolució gradual de l'la [[edat mitjana|societat medieval]] -on els excedents productius de les gairebé autosuficients comunitats camperoles pertanyien a l'església i al senyor feudal- cap a una concepció més racional del món circumdant i de les institucions polítiques. Diferenciar clarament entre progrés econòmic, estabilitat política i progrés social. Augurar la decadència del capitalisme -per raons molt diferents a les de [[Karl Marx|Marx]]- víctima del seu esclerosament intern i del creixent rebuig dels intel·lectuals (la influència dels quals probablement va sobreestimar), i de la creixent ingerència de l'[[Estat]] en la planificació econòmica. No era partidari de la intervenció estatal en els mercats, sinó de la lliure concurrència. Considerava al capitalisme el millor sistema per al progrés econòmic, però no va trobar ni va proposar la manera d'evitar el seu col·lapse, inevitable en l'opinió de Schumpeter.
