Viquipèdia

Martiri de santa Llúcia: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
ampliació
Línia 3:
El '''Martiri de santa Llúcia''' és una pintura sobre taula obra de [[Bernat Martorell]] realitzada entre 1435 i 1440. Actualment es conserva al [[Museu Nacional d'Art de Catalunya]].
 
És una de les dues taules cimeres d'un conjuntretaule dedicat a [[santa Llúcia]], laamb imatgetres centralcarrers, idos quatrepisos compartimentsi ambàtic escenesi, hagiogràfiquesprobablement, delamb qualpredel·la. esLa conserventaula encimera unacentral, col·leccióprobablement particularun de París''Calvari'', procedentss'ha deperdut i l'antigaaltra Col·lecciótaula Martinde Lel'àtic, Roy d'aquesta'Santa mateixaLlúcia ciutat.repartint Lalmoina'altra taula cimera', es custodia en una col·lecció particular de Barcelona.{{sfn|Macias |2012|p=198}}
 
El carrer central contenia la imatge de la santa, una taula el doble de gran que les dels carrers laterals, els quals tenien quatre compartiments amb escenes hagiogràfiques: ''Denúncia del seu promès al cònsol Pascasi'', ''Els bous no arrosseguen la santa'', ''Degollament i Comunió'', una taula doble, i l{{'}}''Enterrament de la santa''.{{sfn|Macias |2012|p=198}} Aquest conjunt de cinc taules es conserven en una col·lecció particular de París, i procedeixen de l'antiga col·lecció Martin Le Roy d'aquesta mateixa ciutat.{{sfn|DDAA|2012|p=109}}
L’encàrrec d'aquest conjunt cal situar-lo a l'entorn de la finalització del ''[[Retaule de sant Jordi]]'' (conservat a [[Chicago]]), un dels millors moments de la pintura de Bernat Martorell, en què s'evidencia una gran intervenció en les obres per part del pintor.▼
En aquest sentit, cal destacar que en la producció de Martorell de la dècada de 1430 s'adverteix la influència dels models florentins en convivència amb la incidència nòrdica. A partir de la notícia documental que relaciona Martorell amb els pintors [[Ambrogio Salarii]] i [[Dello Delli]], i d'acord amb el nexe que l'obra de Martorell manté amb la de Delli, s'ha de suposar un contacte entre aquests dos creadors.▼
 
Tanmateix,La ataula méscentral deamb la influènciaimatge de Delli,la tambésanta calconté tenirla presentfigura ladel decomitent [[Juliàque s'ha Nofre]]volgut identificar, escultorsegons deMary [[Florència]]Grizzard, actiuamb ael ladominic valencià [[catedralJoan de BarcelonaCasanova]], entreconfessor d'[[Alfons el 1431Magnànim]] i elcardenal 1435.de QuantBarcelona ao, segons la identitatproposta delde comitent[[Francesc delRuiz conjuntQuesada]], podria haver estatamb [[Pere de Palou]], canonge i precentor de la [[catedral de Barcelona]] i [[president de la Generalitat de Catalunya|diputat]] (1434-1437) qui podria haver coincidit amb Martorell quan aquest estava realitzant el ''[[Retaule de sant Jordi]]'' per a la capella de Sant Jordi del General[[Palau de la Generalitat de Catalunya|Palau de la Generalitat]].{{sfn|Macias Aquest|2012|p=198}} personatgeTambé apareix relacionat amb Bernat Martorell en l'abonament del ''[[retaule de Montsó]]'', fet el 1437, i l’escutl'escut del seu llinatge és força proper al que figura en aquesta taula.
 
 
▲L’encàrrecLa data de l'encàrrec d'aquest conjunt cal situar-lo a l'entorn de la finalització del ''[[Retaule de sant Jordi]]'' (conservat a [[Chicago]]), un dels millors moments de la pintura de Bernat Martorell, en què s'evidencia una gran intervenció en les obres per part del pintor. La pinzellada minuciosa de l'autor en personatges i objectes remarca la textura dels teixits, la pell i els cabells. Representa les robes amb uns dissenys exòtics amb turbants i barrets de pell. Cuida al màxim els detalls i descriu les figures juvenils esveltes, fràgils, mentre els botxins són mostrats amb expressió violenta.{{sfn|Macias |2012|p=198}}
▲En aquest sentit, cal destacar que en la producció de Martorell de la dècada de 1430 s'adverteix la influència dels models florentins en convivència amb la incidència nòrdica. A partir de la notícia documental que relaciona Martorell amb els pintors [[Ambrogio Salarii]] i [[Dello Delli]], i d'acord amb el nexe que l'obra de Martorell manté amb la de Delli, s'ha de suposar un contacte entre aquests dos creadors.{{sfn|DDAA|2012|p=109}}
 
Tanmateix, a més de la influència de Delli, també cal tenir present la de [[Julià Nofre]], escultor de [[Florència]] actiu a la [[catedral de Barcelona]] entre el 1431 i el 1435.
 
L'obra va pertànyer a la col·lecció Barnola (1888) i posteriorment a la col·lecció Torres, des d'on va passar al Museu Nacional d'Art de Catalunya el 1995.{{sfn|Macias |2012|p=198}}
== Referències ==
{{referències}}
Linha 16 ⟶ 21:
== Bibliografia ==
*{{Ref-llibre | cognom = DDAA | títol = Catàleg de la col·lecció del gòtic.Museu Nacional d'Art de Catalunya | any = 2012 | editorial = MNAC | lloc = Barcelona| id = }}
*{{Ref-llibre |cognom=Macias |nom=Guadaira |enllaçautor= |capítol=Martiri de santa Llúcia |urlcapítol= |editor=Museu Nacional d'Art de Catalunya |títol=Catalunya 1400. El Gòtic Internacional |url= |format= |consulta= 10-08-2012|llengua= |volum= |edició= |editorial= |lloc=Barcelona |data= 2012|pàgines= |col·lecció= |isbn=978-84-8043-248-1 |oclc= |doi= |id= |citació= |ref=harv }}
 
{{MNAC}}
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Martiri_de_santa_Llúcia»