Martiri de santa Llúcia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
ampliació |
foto reconstrucció |
||
Línia 1:
{{Infotaula de pintura | imatge = BernatMartorell-StaLlucia-6607.jpg | mida imatge = 200px | imatge_externa = | sense cursiva = | títol = Martiri de santa Llúcia | altre idioma = | altre títol = | artista = Bernat Martorell | artista2 = | any = 1435-1440 | estil = pintura gòtica | tècnica = Tremp i daurat amb pa d'or sobre fusta | amplada = 72 | alçada = 117,5 | museu = Museu Nacional d'Art de Catalunya | ciutat = Barcelona | coordenades = }}
[[fitxer:Martorell_Sta_Llucia__097_collage.jpg|thumb|Reconstrucció hipotètica assumint la incorporació de la ''predel·la de la Passió'', avui a la [[catedral de Barcelona]]. Versió proposada per G.Macias i R.Cornudella]]
El '''Martiri de santa Llúcia''' és una pintura sobre taula obra de [[Bernat Martorell]] realitzada entre 1435 i 1440. Actualment es conserva al [[Museu Nacional d'Art de Catalunya]].
Linha 6 ⟶ 7:
El carrer central contenia la imatge de la santa, una taula el doble de gran que les dels carrers laterals, els quals tenien quatre compartiments amb escenes hagiogràfiques: ''Denúncia del seu promès al cònsol Pascasi'', ''Els bous no arrosseguen la santa'', ''Degollament i Comunió'', una taula doble, i l{{'}}''Enterrament de la santa''.{{sfn|Macias |2012|p=198}} Aquest conjunt de cinc taules es conserven en una col·lecció particular de París, i procedeixen de l'antiga col·lecció Martin Le Roy d'aquesta mateixa ciutat.{{sfn|DDAA|2012|p=109}}
Es desconeix si va tenir predel·la i com seria. Ara bé, la hipòtesi plantejada per Ch. R. Post i acceptada com a plausible, situava la ''Predel·la de la Passió'' que es conserva al museu de la [[catedral de Barcelona]]. Es tracta d'una peça de cinc escenes: ''El petó de Judes'' junt amb l{{'}}''Arrest de Jesús'', la ''Compareixença davant Pilat'', el ''Crist de la Pietat'', la ''Resurrecció'' i l'Ascensió''.{{sfn|Macias |2012|p=202}}
La taula central amb la imatge de la santa conté la figura del comitent que s'ha volgut identificar, segons Mary Grizzard, amb el dominic valencià [[Joan de Casanova]], confessor d'[[Alfons el Magnànim]] i cardenal de Barcelona o, segons la proposta de [[Francesc Ruiz Quesada]], amb [[Pere de Palou]], canonge i precentor de la [[catedral de Barcelona]] i [[president de la Generalitat de Catalunya]] (1434-1437) qui podria haver coincidit amb Martorell quan aquest estava realitzant el ''[[Retaule de sant Jordi]]'' per a la capella de Sant Jordi del [[Palau de la Generalitat de Catalunya|Palau de la Generalitat]].{{sfn|Macias |2012|p=198}} També apareix relacionat amb Martorell en l'abonament del ''[[retaule de Montsó]]'', fet el 1437, i l'escut del seu llinatge és força proper al que figura en aquesta taula.
La data de l'encàrrec d'aquest conjunt cal situar-lo a l'entorn de la finalització del ''[[Retaule de sant Jordi]]'' (conservat a [[Chicago]]), un dels millors moments de la pintura de Bernat Martorell, en què s'evidencia una gran intervenció en les obres per part del pintor. La pinzellada minuciosa de l'autor en personatges i objectes remarca la textura dels teixits, la pell i els cabells. Representa les robes amb uns dissenys exòtics amb turbants i barrets de pell. Cuida al màxim els detalls i descriu les figures juvenils esveltes, fràgils, mentre els botxins són mostrats amb expressió violenta.{{sfn|Macias |2012|p=198}}
En la producció de Martorell de la dècada de 1430 s'adverteix la influència dels models florentins en convivència amb la incidència nòrdica. A partir de la notícia documental que relaciona Martorell amb els pintors [[Ambrogio Salarii]] i [[Dello Delli]], i d'acord amb el nexe que l'obra de Martorell manté amb la de Delli, s'ha de suposar un contacte entre aquests dos creadors.{{sfn|DDAA|2012|p=109}}
| |||