Martiri de santa Llúcia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
foto reconstrucció
Cap resum de modificació
Línia 12:
La taula central amb la imatge de la santa conté la figura del comitent que s'ha volgut identificar, segons Mary Grizzard, amb el dominic valencià [[Joan de Casanova]], confessor d'[[Alfons el Magnànim]] i cardenal de Barcelona o, segons la proposta de [[Francesc Ruiz Quesada]], amb [[Pere de Palou]], canonge i precentor de la [[catedral de Barcelona]] i [[president de la Generalitat de Catalunya]] (1434-1437) qui podria haver coincidit amb Martorell quan aquest estava realitzant el ''[[Retaule de sant Jordi]]'' per a la capella de Sant Jordi del [[Palau de la Generalitat de Catalunya|Palau de la Generalitat]].{{sfn|Macias |2012|p=198}} També apareix relacionat amb Martorell en l'abonament del ''[[retaule de Montsó]]'', fet el 1437, i l'escut del seu llinatge és força proper al que figura en aquesta taula.
 
La data de l'encàrrec d'aquest conjunt cal situar-lo a l'entorn de la finalització del ''[[Retaule de sant Jordi]]'' (conservat a l'[[Institut d'Art de Chicago]] i al [[museu del Louvre]]), un dels millors moments de la pintura de Bernat Martorell, en què s'evidencia una gran intervenció en les obres per part del pintor. La pinzellada minuciosa de l'autor en personatges i objectes remarca la textura dels teixits, la pell i els cabells. Representa les robes amb uns dissenys exòtics amb turbants i barrets de pell. Cuida al màxim els detalls i descriu les figures juvenils esveltes, fràgils, mentre els botxins són mostrats amb expressió violenta.{{sfn|Macias |2012|p=198}}
 
En la producció de Martorell de la dècada de 1430 s'adverteix la influència dels models florentins en convivència amb la incidència nòrdica. A partir de la notícia documental que relaciona Martorell amb els pintors [[Ambrogio Salarii]] i [[Dello Delli]], i d'acord amb el nexe que l'obra de Martorell manté amb la de Delli, s'ha de suposar un contacte entre aquests dos creadors.{{sfn|DDAA|2012|p=109}}