Tercera Coalició: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 87:
El tractat amb Prússia es va signar el dia [15 de desembre] de [[1805]] a [[Schoenbrunn]] i Prússia va rebre la sobirania d'Hannover (que seguiria sota ocupació francesa) i cediria [[Ansbach]] i [[Bayreuth]] a Baviera, i [[Cleves]] ([[Cleveris]]) amb la fortalesa de [[Wessel]], i [[Neuemburg]] o [[Neuchâtel]] a França. El dia següent ([[16 de desembre]]) els francesos entraren a [[Udine]] i després a [[Istria]].
 
El dia [[20 de desembre]] es va fer el tractat entre França i Baviera pel qual aquesta darrera va rebre els bisbats secularitzats d'[[Eichstadt]] i [[Passau]] (que abans pertanyien a l'elector de [[Salzburg]]) i els territoris austríacs de [[Tirol]], [[Vorarlberg]] i [[Augsburg]] i [[Brixen]]; el duc de Baviera va rebre el [[Regne de Württemberg|títol de rei]] (a més d'Ansbach i Bayreuth que li va cedir Prússia); la sort de Würzburg va restar pendent si bé hi havia un acord preliminar segons el qual Baviera cediria aquest territori a Àustria.
 
Finalment el [[tractat de Pressburg]] entre Àustria i França es va signar el dia [[26 de desembre]] de [[1805]], i per aquest tractat, i va significar la definitiva desaparició del [[Sacre Imperi Romanogermànic]]. Àustria va rebre Salzburg (menys Eichstadt i Passau, que van passar a Baviera; l'elector de Salzburg fou compensat a la cessió de les ciutats imperials de [[Frankfurt del Main|Frankfurt]] i [[Wetzlar]] amb el títol de [[Gran ducat de Frankfurt|gran duc elector de Frankfurt]]), i renunciava als bisbats d'Augsburg, Brixen, al Tirol i al Voralberg que van passar a Baviera; a la Suàbia austríaca i part de Brisgòvia que va passar a Württemberg; i als territoris austríacs assignats a Baden; a més reconeixia com a reis als sobirans de Württemberg i de Baviera; a França li cedia el Venet, Istria i [[Dalmàcia]]. Aquest tractat va permetre l'ocupació de total la Dalmàcia (inclòs la [[República de Ragusa]]) de la que fou nomenat governador Vicenç Dandolo (1805-1809).