Martiri de santa Llúcia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
predel·la |
||
Línia 6:
És una de les taules cimeres d'un retaule dedicat a [[santa Llúcia]] amb tres carrers, dos pisos i àtic i, probablement, amb predel·la. La taula cimera central, probablement un ''Calvari'', s'ha perdut i l'altra taula de l'àtic, ''Santa Llúcia repartint almoina'', es custodia en una col·lecció particular de Barcelona.{{sfn|Macias |2012|p=198}}
==Història==
El carrer central contenia la imatge de la santa, una taula el doble de gran que les dels carrers laterals, els quals tenien quatre compartiments amb escenes hagiogràfiques: ''Denúncia del seu promès al cònsol Pascasi'', ''Els bous no arrosseguen la santa'', ''Degollament i Comunió'', una taula doble, i l{{'}}''Enterrament de la santa''.{{sfn|Macias |2012|p=198}} Aquest conjunt de cinc taules es conserven en una col·lecció particular de París, i procedeixen de l'antiga col·lecció Martin Le Roy d'aquesta mateixa ciutat.{{sfn|DDAA|2012|p=109}}▼
Es desconeix si va tenir predel·la i com seria. Ara bé, la hipòtesi plantejada per [[Chandler R. Post]] i acceptada com a plausible, situava la ''Predel·la de la Passió'' que es conserva al museu de la [[catedral de Barcelona]]. Es tracta d'una peça de cinc escenes: ''El petó de Judes'' junt amb l{{'}}''Arrest de Jesús'', la ''Compareixença davant Pilat'', el ''Crist de la Pietat'', la ''Resurrecció'' i l{{'}}''Ascensió''.{{sfn|Macias |2012|p=202}}▼
La taula central amb la imatge de la santa conté la figura del comitent que s'ha volgut identificar, segons Mary Grizzard, amb el dominic valencià [[Joan de Casanova]], confessor d'[[Alfons el Magnànim]] i cardenal de Barcelona o, segons la proposta de [[Francesc Ruiz Quesada]], amb [[Pere de Palou]], canonge i precentor de la [[catedral de Barcelona]] i [[president de la Generalitat de Catalunya]] (1434-1437) qui podria haver coincidit amb Martorell quan aquest estava realitzant el ''[[Retaule de sant Jordi]]'' per a la capella de Sant Jordi del [[Palau de la Generalitat de Catalunya|Palau de la Generalitat]].{{sfn|Macias |2012|p=198}} També apareix relacionat amb Martorell en l'abonament del ''[[retaule de Montsó]]'', fet el 1437, i l'escut del seu llinatge és força proper al que figura en aquesta taula.▼
La data de l'encàrrec d'aquest conjunt cal situar-lo a l'entorn de la finalització del ''[[Retaule de sant Jordi]]'' (conservat a l'[[Institut d'Art de Chicago]] i al [[museu del Louvre]]), un dels millors moments de la pintura de Bernat Martorell, en què s'evidencia una gran intervenció en les obres per part del pintor. La pinzellada minuciosa de l'autor en personatges i objectes remarca la textura dels teixits, la pell i els cabells. Representa les robes amb uns dissenys exòtics amb turbants i barrets de pell. Cuida al màxim els detalls i descriu les figures juvenils esveltes, fràgils, mentre els botxins són mostrats amb expressió violenta.{{sfn|Macias |2012|p=198}}
Linha 19 ⟶ 14:
L'obra va pertànyer a la col·lecció Barnola (1888) i posteriorment a la col·lecció Torres, des d'on va passar al Museu Nacional d'Art de Catalunya el 1995.{{sfn|Macias |2012|p=198}}
==Descripció==
▲El carrer central contenia la imatge de la santa, una taula el doble de gran que les dels carrers laterals, els quals tenien quatre compartiments amb escenes hagiogràfiques: ''Denúncia del seu promès al cònsol Pascasi'', ''Els bous no arrosseguen la santa'', ''Degollament i Comunió'', una taula doble, i l{{'}}''Enterrament de la santa''.{{sfn|Macias |2012|p=198}} Aquest conjunt de cinc taules es conserven en una col·lecció particular de París, i procedeixen de l'antiga col·lecció Martin Le Roy d'aquesta mateixa ciutat.{{sfn|DDAA|2012|p=109}}
▲La taula central amb la imatge de la santa conté la figura del comitent que s'ha volgut identificar, segons Mary Grizzard, amb el dominic valencià [[Joan de Casanova]], confessor d'[[Alfons el Magnànim]] i cardenal de Barcelona o, segons la proposta de [[Francesc Ruiz Quesada]], amb [[Pere de Palou]], canonge i precentor de la [[catedral de Barcelona]] i [[president de la Generalitat de Catalunya]] (1434-1437) qui podria haver coincidit amb Martorell quan aquest estava realitzant el ''[[Retaule de sant Jordi]]'' per a la capella de Sant Jordi del [[Palau de la Generalitat de Catalunya|Palau de la Generalitat]].{{sfn|Macias |2012|p=198}} També apareix relacionat amb Martorell en l'abonament del ''[[retaule de Montsó]]'', fet el 1437, i l'escut del seu llinatge és força proper al que figura en aquesta taula.
===Predel·la===
▲Es desconeix si va tenir predel·la i com seria. Ara bé, la hipòtesi plantejada per [[Chandler R. Post]] i acceptada com a plausible, situava la ''Predel·la de la Passió'' del mateix autor que es conserva al museu de la [[catedral de Barcelona]]. Es tracta d'una peça de cinc escenes: ''El petó de Judes'' junt amb l{{'}}''Arrest de Jesús'', la ''Compareixença davant Pilat'', el ''Crist de la Pietat'', la ''Resurrecció'' i l{{'}}''Ascensió''.{{sfn|Macias |2012|p=202}}
La temàtica habitual de les predel·les gòtiques de la Corona d'Aragó era el cicle de la [[Passió]] pel que suposava d'emmirallament del sacrifici del sant principal amb la mort de Crist.
La composició de la primera taula, l{{'}}''Arrest de Jesús'', és plena de dinamisme dels personatges, la inclinació de Judas cap a Jesús que es veu clarament com es sacsejat pels soldats, l'escena en primer pla de sant Pere tallant l'orella de Malcus o el gest de dolor girat d'esquenes a l'escena principal que mostra sant Joan, a l'esquerra de la taula. Es tracta d'una composició pràcticament idèntica a la utilitzada per Martorell al seu ''[[retaule de sant Miquel de Cérvoles]]'', així com l'episodi de la ''Compareixença davant Pilat'' on manté tots els personatges i la seva posició corporal canviant només aspectes de la decoració o els colors de les vestimentes.
El ''Crist de la Pietat'' que presideix la predel·la reuneix els elements que sintetitzen la idea de mort, resurrecció, sacrifici i victòria de la Passió. En un resum iconogràfic la imatge està rodejada pels [[instruments de la Passió]] i es sostinguda per un àngel que uneix el sacrifici i mort amb la victòria de la gloria celestial.
== Referències ==
{{referències}}
| |||