Mines de Potosí: diferència entre les revisions

Però la població indígena, en tant, patia una explotació infrahumana. Desenes de milers d'indígenes van ser sotmesos a la [[mita]], un sistema que ja era habitual al [[Imperi Inca|incario]], però l'ús intensificar els espanyols, i va créixer encara més a instàncies del [[virrei]] [[Francisco de Toledo|Francisco Álvarez de Toledo]], davant la manca de mà d'obra per a la mineria. Als '' mitayos '' (comnom es deiadonat als indis sotmesos permeti) se'ls feia treballar fins a 16 hores diàries, cavant túnels, extraient el metall manualment o a pic, etc.. Eren molt freqüents les ensulsiades i altres accidents, que ocasionaven la mort de centenars de treballadors. Les rebel·lions eren ofegades a sang i foc. És probable que fins a 15.000 indígenes hagin mort en l'explotació de la plata, entre 1545 i 1625, encara que les estimacions més alcistes parlen d'un a vuit milions de treballadors morts aquestes xifres no són molt acceptades en l'actualitat. <ref> [http://www.gerdbreitenbach.de/anden/bolivia_1/potosi_es.html Potosí] </ref>

La producció de plata va arribar al seu punt màxim al voltant de l'any 1650, moment en el qual les vetes van començar a esgotar-se, i Potosí va entrar en un camí costa avall del qual no va poder recuperar-se mai.