Bernat IV de Comenge: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m traducció automàtica feta a petició de Usuari Discussió:Jolle pendent de revisió per l'usuari
Cap resum de modificació
Línia 1:
'''Bernat IV de Comenge''' († [[22 de febrer]] de [[1225]]) fou [[Comtat de Comenge|comte de Comenge]] de [[1176]] a [[1225]], fill de [[Bernat III de Comenge|Bernat III]], comte de Comenge, i d'una filla il·legítima <ref>. La Foundation for Medieval Genealogy no dóna el nom, però el Pare Anselme li atribueix el de ''Laurentina'', reprès com a ''Laura'' per les Biografies medievals. </ref> d'[[Alfons Jordà]], [[Llista dels comtes de Tolosa|comte de Tolosa]].
{{Traducció|fr|Bernard IV de Comminges}}
'''Bernard IV de Comminges''' († [[22 février]] [[1225]]) est [[Liste des comtes de Comminges|comte de Comminges]] de [[1176]] à [[1225]], fils de [[Bernard III de Comminges|Bernard III Dodon]], comte de Comminges, et d’une fille illégitime<ref>La Foundation for Medieval Genealogy ne donne pas de nom, mais le [[Père Anselme]] lui attribue celui de ''Laurentina'', repris en ''Laure'' par les Biographies médiévales.</ref> d’[[Alphonse Jourdain]], [[Liste des comtes de Toulouse|comte de Toulouse]].
 
Va participa en certs combats de la [[croada albigesa|Croada dels albigeois]], al camp dels càtars.
'''Bernard Iv de Comminges''' ( ? [[22 de febrer|22 febrer]] [[1225]]) és [[Comtat de Comenge|Comte de comminges]] de [[1176]] a [[1225]], fill de [[Bernard Iii Dodon]], comte de Comminges, i d'una noia il·legítima <ref>. La Foundation fur Medieval Genealogy no dóna de nom, però el [[Pare Anselme]] li atribueix aquell de ''Laurentina'', vas reprendre en ''Laura'' per les Biografies medievals. </ref>. [[Alfons Jordà|Alphonse Jourdain]], [[Llista dels comtes de Tolosa|Comte de tolosa de llenguadoc]].
 
 
 
Il participe à certains combats de la [[croisade des Albigeois]], dans le camp des cathares.
 
Participa en certs combats de la [[croada albigesa|Croada dels albigeois]], al camp dels càtars.
== Biographie ==
 
== Biografia ==
À la mort de son père, en mai 1176, il partage ses biens avec son frère Roger, qui reçoit la vicomté de [[Couserans]]. De 1180 à 1195, il s'empare de la ville de [[Saint-Lizier]] et en chasse les trois évêques qui se succèdent, jusqu'à ce que le pape intervienne et désigne Navarre, l'évêque de Couserans, comme son légat chargé de lutter contre le [[catharisme]]. D'une prudente neutralité pendant les [[sac de Béziers|sièges de Béziers]] et [[Siège de Carcassonne|de Carcassonne]], il s'allie à [[Raymond VI de Toulouse|Raymond VI]], [[Liste des comtes de Toulouse|comte de Toulouse]], lorsque [[Simon IV de Montfort|Simon de Montfort]] attaque ce dernier.
 
A la mort del seu pare, el maig de 1176, comparteix els seus béns amb el seu germà Roger, que rep la vescomtat de [[Coserans|Couserans]]. De 1180 a 1195, s'apodera de la ciutat de [[Sent Líser|Saint-lizier]] i en fa fora els tres bisbes que se succeeixen, fins que el papa intervingui i designa Navarre, el bisbe de Couserans, com el seu legat encarregat de lluitar contra el [[catarisme|catharisme]]. D'una prudent neutralitat durant les [[setge de Besiers|Seus de béziers]] i [[Setge de Carcassona|De carcassonne]], ajunta amb [[Ramon VI de Tolosa|Raymond Vi]], [[Llista dels comtes de Tolosa|Comte de tolosa de llenguadoc]], quan [[Simó IV de Montfort|Simon De Montfort]] ataca allò últim.
 
 
 
Il participe aux combats à [[Siège de Castelnaudary|Castelnaudary]] et de [[Bataille de Muret|Muret]]. En 1212, Simon de Montfort occupe le [[Comminges]], mais le [[IVe concile de Latran|concile de Latran]] lui rend son [[comté de Comminges|comté]] en 1216, mais est obligé de marier sa fille Pétronille avec [[Guy de Montfort-Bigorre|Guy de Montfort]], le fils cadet de Simon de Montfort. Lors de la révolte de l'Occitanie contre Montfort, il participe avec ses soldats à la [[siège de Toulouse (1218)|défense de Toulouse]], puis à [[siège de Marmande|celle de Marmande]]. Sur la demande du pape, il cesse le combat en septembre 1220 et meurt le [[22 février]] [[1225]].
 
Participa en els combats a [[Setge de Castellnou d'Arri (1211)|Castelnaudary]] i de [[Batalla de Muret|Muret]]. El 1212, Simon de Montfort ocupa el [[Comenge|Comminges]], però el [[Concili del Laterà IV|Concili de latran]] li torna el seu [[comtat]] el 1216, però està obligat a casar la seva noia Pétronille amb [[Guy De Montfort]], el fill segon de Simon de Montfort. En el moment de la revolta d'Occitanie contra Montfort, participa amb els seus soldats en la [[Defensa de tolosa de llenguadoc]], després a [[La de marmande]]. Sobre la demanda del papa, acaba el combat el setembre de 1220 i mor el 22 de [[22 de febrer|febrer]] [[1225]].
 
 
 
== Mariages et enfants ==
 
== Matrimonis i nens ==
Il épouse en 1180 en premières noces à [[Béatrix III de Bigorre|Béatrix III de Marsan]], [[Liste des comtes de Bigorre|comtesse de Bigorre]] et [[Liste des vicomtes de Marsan|vicomtesse de Marsan]], veuve de Pierre II de Dax. Elle est fille de [[Centulle III de Bigorre|Centulle III de Marsan]], comte de Bigorre et vicomte de Marsan, et de Mabille des Baux, qui donne naissance à :
 
Es casa el 1180 en primers casaments a [[Béatrix Iii De Marsan]], [[Comtessa de bigorre]] i [[Vescomtat de Marsan|Vescomtessa de marsan]], vídua de Pierre Ii de Dax. És noia de [[Cèntul III de Bigorra|Centulle Iii De Marsan]], comte de Bigorre i vescomte de Marsan, i de Mabille des Baux, que dóna a llum a:
* [[Pétronille de Bigorre|Pétronille]] († 1251), comtesse de Bigorre et vicomtesse de Marsan, mariée cinq fois.
 
* [[Pétronille]] ( ? 1251), comtessa de Bigorre i vescomtessa de Marsan, casada cinc vegades.
En 1192, ayant fait main basse sur la Bigorre, il se sépare de Béatrix et se remarie en 1195 avec Comtors de la Barthe, fille d’Arnaud Guillaume, vicomte de la Barthe, qui donne naissance à :
 
El 1192, havent fet mà baixa sobre la Bigorre, se separa de Béatrix i es casa de nou el 1195 amb Comtors de la Barthe, noia d'Arnaud Guillaume, vescomte de la Barthe, que dóna a llum a:
* [[Bernard V de Comminges|Bernard V]] (1196 † 1241), comte de Comminges.
 
* [[Bernard V]] (1196 ? 1241), comte de Comminges.
* Arnaud-Roger, évêque de Comminges
 
* Arnaud-Roger, bisbe de Comminges
Il se sépare ensuite de Comtors pour une question de consanguinité et épouse en troisièmes noces en 1197 [[Marie de Montpellier]], fille de [[Guilhem VIII de Montpellier|Guilhem VIII]], [[seigneurie de Montpellier|seigneur de Montpellier]] et d’Eudoxie Comnène, qui donne naissance à :
 
Se separa llavors de Comtors per a una pregunta de consanguinitat i esposa en tercers casaments el 1197 [[Maria de Montpeller|Casa De Montpellier]], noia de [[Guillem VIII de Montpeller|Guilhem Viii]], [[senyoria de Montpeller|Senyor de montpellier]] i d'Eudoxie Comnène, que dóna a llum a:
* Mathilde, mariée en 1212 à Sanche III, vicomte de la Barthe
 
* Mathilde, casada el 1212 amb Sanche Iii, vescomte de la Barthe
* Pétronille, mariée à Centulle {{Ier}}, comte d’Astarac
 
* Pétronille, casada amb Centulle {{Ier}}, comte d'Astarac
Bernard IV est également le père de deux filles dont on ignore qui est la mère :
 
Bernard Iv és igualment el pare de dues noies de les quals s'ignora que és la mare:
* Delphine, abesse de l’Esclache
 
* Delphine, abesse de l'Esclache
* Mascarosse.
 
* Mascarosse.
 
 
 
En 1201, Bernard et Marie de Montpellier se séparent. Selon les uns<ref>{{Harv|Amat|1961|p=395}}.</ref>, Marie le quitte pour épouser [[Pierre II d'Aragon|Pierre II]], [[Liste des rois d'Aragon|roi d’Aragon]] et Bernard reprend pour épouse Comtors de la Barthe. Selon les autres<ref>Biographies médiévales.</ref>, c'est le roi d'Aragon qui le lui demande en échange de la cession du Val d'Aran, ce dernier étant tombé amoureux de Marie de Montpellier, ou plus prosaiquement désirant s'emparer de la [[seigneurie de Montpellier]], et renforcer ainsi sa présence dans le Languedoc.
 
El 1201, Bernard i Marie de Montpellier se separen. Segons uns <ref>. {{Harv|Amat|1961|p=395}}. </ref>. , Marie el deixa per casar-se amb [[Pere el Catòlic|Pierre Ii]], [[Llista de reis d'Aragó|rei d'aragon]] i Bernard reprèn per a esposa Comtors de la Barthe. Segons els altres <ref>. Biografies medievals. </ref>. És el rei d'Aragon que li ho demana a canvi de la cessió del Vall d'Aran, aquest últim havent-se enamorat de Marie de Montpellier, o més prosaiquement desitjant apoderar-se de la [[senyoria de Montpeller|Senyoria de montpellier]], i reforçar així la seva presència en el Languedoc.
 
 
 
{{Début dynastie}}
 
{{Début dynastie}}
{{Insérer dynastie|
|icone=Armoiries Comminges Ancien.svg
|nom=[[Liste des comtes de Comminges|comte de Comminges]]
|période=1176-1225
|avant=[[Bernard III de Comminges|Bernard III Dodon]]
|après=[[Bernard V de Comminges|Bernard V]]}}
 
{{Insérer dynastie|
|icone=Armoiries Comminges Ancien.svg
|nom=[[Liste des comtes de Comminges|comte de Comminges]]
|période=1176-1225
|avant=[[Bernard III de Comminges|Bernard III Dodon]]
|après=[[Bernard V de Comminges|Bernard V]]}}
{{Insérer dynastie|
|nom=[[Liste des comtes de Bigorre|comte de Bigorre]] et [[Liste des vicomtes de Marsan|vicomte de Marsan]]
|période=avec [[Béatrix III de Bigorre|Béatrix III]]<br />1180-1196
|avant=[[Centulle III de Bigorre|Centulle III]]
|après=[[Pétronille de Bigorre|Pétronille]] <br />[[Gaston VI de Béarn|Gaston VI]]}}
 
{{Insérer dynastie|
|nom=[[Liste des comtes de Bigorre|comte de Bigorre]] et [[Liste des vicomtes de Marsan|vicomte de Marsan]]
|période=avec [[Béatrix III de Bigorre|Béatrix III]]<br />1180-1196
|avant=[[Centulle III de Bigorre|Centulle III]]
|après=[[Pétronille de Bigorre|Pétronille]] <br />[[Gaston VI de Béarn|Gaston VI]]}}
{{Fin dynastie}}
 
{{Fin dynastie}}
 
 
 
== Annexes ==
 
== Annexos ==
 
 
 
=== Bibliographie ===
 
=== Bibliografia ===
* {{ancre|Amat1961}}{{Biographie-Française|vol=IX|an=1961|page=394-5|notice=Comminges (Bernard IV de)|aut=Roman d’Amat}}.
 
* {{ancre|Amat1961}}{{Biographie-Française|vol=IX|an=1961|page=394-5|notice=Comminges (Bernard IV de)|aut=Roman d’Amat}}.
* Foundation for Medieval Genealogy : [http://fmg.ac/Projects/MedLands/TOULOUSE%20NOBILITY.htm#BernardIVCommingesdied1225B Bernard IV de Comminges]
 
* Foundation fur Medieval Genealogy: [http://fmg.ac/Projects/MedLands/Toulouse% 20Nobility.htm#BernardIvcommingesdied1225B Bernard Iv de Comminges]
* Biographies médiévales : [http://www.jpgoullet.com/page588.html Bernard IV de Comminges]
 
* Biografies medievals: [http://www.jpgoullet.com/page588.html Bernard Iv de Comminges]
 
 
 
=== Notes et références ===
 
=== Notes i referències ===
{{références|colonnes = 1}}
 
{{Referències| = 1}}
 
 
 
A la mort del seu pare, el maig de 1176, va compartir els seus béns amb el seu germà Roger, que va rebre el [[vescomtat de Coserans]]. De 1180 a 1195, es va apoderar de la ciutat de [[Sent Líser]] i en va fer fora els tres bisbes que es van succeir a la diòcesi fins que el papa va intervenir i va designar al bisbe Navarre, que ho era de Coserans, com el seu legat encarregat de lluitar contra el [[catarisme]]. D'una prudent neutralitat durant el [[setge de Besiers] i el [[setge de Carcassona]], es va aliar amb [[Ramon VI de Tolosa|Ramon VI]], [[Llista dels comtes de Tolosa|comte de Tolosa]], quan [[Simó IV de Montfort]] va atacar a aquest darrer.
=== Articles connexes ===
 
Va participar en els combats a [[Setge de Castellnou d'Arri (1211)|Castellnou d'Arri]] el 1211 i de [[Batalla de Muret|Muret]] el 1213. El 1212, Simó de Montfort va ocupar el [[Comenge]], però el [[Concili del Laterà IV]] li va tornar el seu [[comtat]] el 1216, si be va quedar obligat a casar la seva filla Peronella amb [[Guiu De Montfort]], el segon fill de Simó IV de Montfort. En el moment de la revolta d'Occitània contra Montfort, participa amb els seus soldats en la defensa de Tolosa i després a la de [[Marmande]]. A petició del papa, la lluita es va acabar el setembre de 1220 i Bernat va morir el [[22 de febrer]] de [[1225]].
=== Articles connexos ===
* [[Croisade des Albigeois]]
 
== Matrimonis i fills ==
* [[Croada albigesa| Croada Dels Albigeois]]
* [[Siège de Castelnaudary]]
 
Es casa el 1180 en primeres noces amb [[Beatriu III de Bigorra|Beatriu de Marsan, III de Bigorra]], [[Comtat de Bigorra|comtessa de Bigorra]] i [[Vescomtat de Marsan|vescomtessa de Marsan]], vídua del vescomte Pere II de Dacs. Era filla de [[Cèntul III de Bigorra|Pere II Cèntul de Marsan i de Bigorra]], comte de Bigorre (Pere II Cèntul III) i vescomte de Marsan (Pere II Cèntul I), i de Mabilla dels Baus, que dóna a llum a:
* [[Setge de Castellnou d'Arri (1211)| Seu De Castelnaudary]]
* [[Bataille de Muret]]
 
* [[Peronella de Bigorra|Peronella]] († 1251), comtessa de Bigorra i vescomtessa de Marsan (casada cinc vegades).
* [[Batalla de Muret| Batalla De Muret]]
* [[Siège de Toulouse (1218)]]
 
El 1192, assegurat el control de Bigorra, va repudiar a Beatriu III i la va enviar des de Muret al comtat de Bigorra junt amb la filla Peronella; llavors es va casar en segones noces el 1195 amb Comtors de Labarta, filla d’Arnau Guillem, [[vescomtat de Labarta|vescomte de Labarta]], amb la que va tenir a:
* [[ Seu De Tolosa De]] LLENGUADOC (1218)
 
* [[Bernat V de Comenge|Bernat V]] (1196 † 1241), comte de Comenge.
* Arnau Roger, bisbe de Comenge
 
Se separa llavors de Comtors per a una qüestió de consanguinitat i va contraure terceres noces el 1197 amb [[Maria de Montpeller]], filla de [[Guillem VIII de Montpeller|Guillem VIII]], [[senyoria de Montpeller|senyor de Montpeller]] i d'Eudòxia Comnè, amb la que va tenir a:
* Matilde, casada el 1212 amb Sanç III, vescomte de Labarta
* Peronella, casada amb Cèntul I comte d'Astarac
 
Bernat IV fou igualment el pare de dues filles de les quals no se sap qui fou la mare:
{{Portail|Occitanie|Croisades/Albigeois}}
 
* Delfina, abadessa de l'Esclache
{{Portal|Occitanie|Croades/Albigeois}}
* Mascarossa.
El 1201, Bernat i Maria de Montpeller es van separar. Segons uns <ref>Roman d’Amat, « Comminges (Bernard IV de) » a ''Dictionnaire de Biographie Française'', vol. IX, pàg. 395 </ref>, Maria el va deixar per casar-se amb [[Pere el Catòlic|Pere II]], [[Llista de reis d'Aragó|rei a Catalunya i rei d'Aragó]] i Bernat va recuperar per a esposa a Comtors de Labarta. Segons altres <ref> Biografies medievals</ref> fou el rei català qui li ho demana a canvi de la cessió del Vall d'Aran, ja que aquest últim s'havia enamorat de Maria de Montpellier, o més probablement desitjant apoderar-se de la [[senyoria de Montpeller|senyoria de Montpeller]], i reforçar així la seva presència al Llenguadoc.
 
== Bibliografia ==
* Roman d’Amat, « Comminges (Bernard IV de) » dans Dictionnaire de Biographie Française, vol. IX. 1961
* Foundation for Medieval Genealogy : [http://fmg.ac/Projects/MedLands/TOULOUSE%20NOBILITY.htm#BernardIVCommingesdied1225B Bernard IV de Comminges]
* Biographies médiévales : [http://www.jpgoullet.com/page588.html Bernard IV de Comminges]
 
=== Notes i referències ===
 
{{Referències}}
 
[[Categoria:Persones d'Aquitània]]
[[Categoria:Comtes de França]]
[[Categoria:CroadaComtes Albigesade Bigorra]]
[[Catégorie:Maison de Comminges-Carcassonne-Foix|Bernard Comminges 04]]
[[Catégorie:Comte de Comminges|Bernard 04]]
[[Catégorie:Croisade des Albigeois|Bernard 04 Comminges]]
[[Catégorie:Décès en 1225|Comminges]]
 
[[de:Bernard IV. (Comminges)]]