Nicolau IV: diferència entre les revisions

Masci va ingressar en l'orde franciscà en la seva joventut i com a tal va actuar, el [[1272]], com a legat pontifici a [[Constantinoble]] amb la missió d'aconseguir la participació de l'[[Església Ortodoxa]] en el [[XIV Concili Ecumènic]] que se celebraria a [[Lió]] el [[1274]]. Aquell mateix any va succeir a [[Sant Bonaventura]] com a general dels franciscans, càrrec que li va permetre condemnar les obres del filòsof [[Roger Bacon]] i ordenar el seu empresonament. En [[1278]], el papa [[Nicolau III]] el va nomenar cardenal presbíter de Santa Prudenciana i patriarca catòlic de Constantinoble (llavors capital de l'[[Imperi Llatí de Constantinoble]]) per a posteriorment ser nomenat cardenal bisbe de [[Palestina]] pel papa [[Martí IV]].

 

 

El maig de 1289, Nicolau IV va coronar com a rei de Nàpols i de Sicília [[Carles II d'Anjou]], a canvi que aquest reconegués el seu vassallatge al pontífex; d'aquesta manera es negava a reconèixer [[Jaume el Just|Jaume I de Sicília]] com a rei de l'illa, títol que aquest ostentava des que en 1285 va succeir al seu pare, [[Pere el Gran|Pere III]]. En aquesta línia, va concloure el febrer de 1291 un tractat amb [[Alfons el Franc|Alfons III]] d'Aragó, germà de Jaume, i amb [[Felip IV de França]] a fi d'expulsar Jaume de Sicília. Nogensmenys, la mort el mateix any d'Alfons, deixà tant la corona d'Aragó com la de Sicília en mans de Jaume.