Diferència entre revisions de la pàgina «Ğazı II Giray»

m
cap resum d'edició
m (Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ))
m
'''Ğazı II Giray''' àlies '''Bora''' «tempesta» ([[1554]]-[[1607]]) àlies '''Bora''' (tempesta) fou [[khan]] de [[Crimea]].
[[Fitxer:Gazi II Girej.jpg|dreta|Ğazı II Giray]]
Es va distingir al front de les tropes del khanat que donaven suport als otomans el [[1578]] en la guerra contra [[Pèrsia]] i va aconseguir el favor del [[gran visir]] [[Özdemiroğlu Osman Pasha]] (Othman Pasha Özdemeiroğullari). El [[1580]] durant els combats fou fet presoner pels perses junt amb soldats tàtars, i se li va oferir passar al servei de Pèrsia, cosa que va rebutjar, sent tancat llavors a la fortalesa d'[[Alamut]] (Kahkaha); el 1585 es va poder escapar d'aquesta fortalesa i va aconseguir arribar a les línies otomanes a Erzurum. Mort Özdemiroğlu Osman Pasha se'n va anar a [[Istanbul]] i es va instal·lar poc després a [[Yanbolu]], corresponent a la moderna ciutat búlgara de [[Yamboli]]. Al cap de poc el sultà [[Murat III]] que estava impressionat per la seva valentia (i segurament apreciava la fidelitat al imperi que havia demostrat) el va nomenar khan ([[1588]]). Els begs tàrtars reunits van decidir acceptar-lo i fou proclamat contra el candidat del tsar, Murad Giray d'Àstrakhan. Va nomenar a [[Fetih I Giray|Fetih Giray]] com a khalgay i a Bakht Giray (fill d'Adil Giray) com a nureddin.
 
Es van revoltar el anterior khalgay Alp Giray i Mehmed Giray, fill d'Islam II Giray. El primer es va sotmetre a petició del sultà i amb 160 homes es va presentar a Constantinoble i es va instal·lar a Yanbolu; el segon va anar a Circàssia. Va introduir un nou càrrec, el khanaga (inicialment bashaga) o caps dels begs. Va oferir a Rússia la renuncia a Àstrakhan a cambi d'una aliança i va fer una incursió a Lituània i Galítzia però es va acordar la pau a canvi d'un pagament.
 
Ja al tron, va entrar en negociacions amb el [[Regne de Polònia]] i [[Suècia]] per concertar una aliança dirigida contra el [[RússiaTsarat Rus]] ([[1590]]); el nominal khan d'[[Àstrakhan]] [[Murad Giray]] fou enverinat (probablement per orde de Ghazi II) i elkel khan va acusar a Rússia buscant una excusa per un atac de saqueig. El [[1591]] va fer una incursió que el va portar fins a [[Moscou]]; els espies russos van detectar els moviments de preparació de la campanya; es va reunir tots els clans incloent als [[nogais]] i tropes otomanes d'Azov i [[Bielogorod]] amb artilleria, i uns 150.000 homes van sortir el 6 de juny de 1591 i es van dirigir a Tula sense atuirraraturar-se a les fortaleses del camí. [[Boris Gudonov]] va ordenar als comandants de frontera de reunir-se a Serpukhof, i enfrontar al khan en camp obert, però com que la principal força russa era a [[Novgorod]] i [[Pskov]] per enfrontar als suecs, al final es va haver de canviar de plan, i es va ordenar la retirada cap a Moscou. Es va fixar el campament a un parell de km de Moscou a la ruta de MoscuMoscou a [[Kaluga]] i Tula, i es va construir una fortalesa; el camp fou atacat pels tàtars; la lluita no va tenir vencedor ni vençut però alguns caps tàtars vabn ser ferits o fets presoners i van decidir retirar-se; la retirada com habitualment, fou desordenada i els bagatges sovint abandonats i molts es van ofegar al Oka. A l'agost el khan havia retornat a Bagchi-Sarai.
 
El [[1592]] va repetir les incursions a Rússia a Riazan, Kashir i Tula enviant al khalgay Fetih. Després el sultà otomà va requerir els seus serveis en la guerra contra [[Àustria]] a [[Hongria]], i va signar un acord de pau amb Rússia pel qual el tsar pagaria un tribu anual de deu mil rubles i alguns regals predeterminats ([[1593]]). El tractat fou ratificat l'abril del [[1594]].
 
Llavors va anar a Hongria i va participar a la guerra, lluitant al [[setge]] de [[Raab]] l'estiu d'aquell any; a l'any [[1595]] va dirigir una campanya a [[Moldàvia]] i [[Valàquia]] els prínceps de les quals s'havien rebel·lat contra la Porta. Va proposar concedir el principat de Moldàvia a un príncep de la casa [[Dinastia Giray|Giray]] però la Porta ho va refusar, el que va molestar a Ğazı II que a la campanya del [[1596]] es va abstenir de participar i va enviar al seu lloc al ''kalghay'' (el seu hereu al tron), [[Fetih I Giray|Fetih Giray]]. La Porta al seu torn també es va sentir ofesa i va decretar la seva destitució fulminant.
 
Va pujar al tron el seu germà [[Fetih I Giray]] però al cap de tres mesos la Porta ho va tornar a considerar i va restablir a Ğazı II. Va nomenar a Salamet Giray com a khalgay i a Devlet Giray com a nureddin però com que aquest va mostrar signes de rebel·lia
En aquell moment els [[kazakhs]] amenaçaven Crimea i va decidir afrontar primer que res aquest problema, per atendre el qual va ordenar la construcció de la fortalesa de [[Ghazi-kirman]] ([[Ğazıkirman]]) que el va ocupar el [[1597]]. El [[1598]] a petició del sultà, va retornar a la guerra d'Hongria i al hivern va establir el seu quarter general a [[Sombor]] ([[Szombor]]) mentre l'exèrcit passava el hivern a [[Szegedin]]. Poc després e va signar una treva a l'illa de Sant Andreu prop de [[Gran |Gran]] (juny de 1599; el khan fou representat per Alexandre Paleòleg) i llavors va demanar la concessió de l'eyalat de [[Silistra]] com ''[[arpalik]]'' (el terreny en ''arpalik'' es concedia als funcionaris otomans com a complement de la funció concedida, o com a previsió per la seva retirada del servei, o com a pagament per la seva disposició a estar en servei, i aquesta tercera era la petició de Ğazı II), però la seva petició fou rebutjada amb brutalitat i el hivern del [[1599]] al [[1600]] va retornar a [[Crimea]]. Les relacions amb el gran visir [[Damat İbrahim Pasha]] es van tensar ja que Ghazi II era partidari de la pau.
Els austríacs, que el volien fora de l'aliança amb l'[[Imperi Otomà]], van enviar al delegat Johannes Bernhardi i li van oferir 10.000 monedes d'or a l'any per passar al seu servei ([[1600]]), però el khan va donar llargues tot l'any i el [[1601]], sense acceptar directament però evitant participar a la guerra; finalment el [[1602]], veient perillar el seu tron, va retornar a Hongria on va lluitar i on va passar el hivern del [[1602]] al [[1603]] al seu quarter general establert a [[Pécs]] (Peçuy), moments en què es va dedicar a la casera a Transilvanya[[Transilvània]] i a compondre versos (el khan havia mostrat les seves habilitats artístiques en altres ocasions escrivint prosa i poesia, en [[àrab]], en [[turc otomà]], en [[turc de Crimea]] i en [[Llengua txagatai|txagatai]]). Es va començar a amoïnar uns mesos abans quan els seus germans Selamet, Mehmed i Shahin es van establir a Rumèlia, suposant que la Porta preparava el camí per posar a un d'ells al tron, al seu lloc. Les tropes van passar el hivern als districtes de Szigeth, Koppany i Mohacz. La primavera del [[1603]] el khan va retornar a Crimea. Ambaixadors austríacs van trobar als seus delegats a [[Koloszvar]] ([[Klausenburg]]) i li van oferir condicions de pau, però la negociació no va arribar de moment encara a cap final. La guerra es va acabar finalment el [[1606]] i Ğazı II va mantenir fins al darrer moment el seu important paper militar i finalment diplomàtic. En aquest temps el khan ja havia creat un cos militar de [[mosqueter]]s (''tüfenkçi'') que estaven lligats per lleialtat personal al khan.
 
Signada la pau va renovar la seva aliança amb [[Polònia]] dirigida principalment contra Rússia. En aquest any el sultà li va demanar deu mil homes per lluitar contra els [[djelali]]s, i encara que va respondre afirmativament, només va enviar en petit contingent. El 1602 es va ajustar una pau amb Russia que va estar a punt de trencar-se el 1603. El [[1607]] el sultà li va donar orde de participar a la guerra represa contra [[Pèrsia]], atacant per la part del [[Caucas]] al [[ShirvanXirvan]]. Llavors hi havia una epidèmia de pesta que afectava a Crimea i que va tocar al mateix khan el qual va morir el novembre de [[1607]] a Temburg, en ruta cap a Circàssia. El seu fill i ''khalgay'' [[Toqtamış Giray]] el va succeir, però la Porta li va refusar el reconeixement.
 
Durant el govern de Ğazı II Giray es va augmentar la influència otomana mentre disminuïa la dels begs i nobles tàrtars que volien la independència envers la Porta; el ''kapu-aghasi'' (''eshik-aghasi, bash-agha'') càrrec nomenat en el si dels esclaus circassians, va acabar per ocupar una posició dominant al govern equivalent a la de gran visir.
 
== Bibliografia ==
* [[C. M. [[Kortepeter]], ''The relations between the Crimean Tatars and the Otooman Empire'' 1578-1608, Londres 1962.
* {{histmong2}}
 
222.242

modificacions