Revisió del 19:39, 13 març 2012 modifica EVA (bot) (discussió \| contribucions) Bots 851.856 edits m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) ← Edició anterior		Revisió del 13:51, 18 ago 2012 modifica desfés Bestiasonica (discussió \| contribucions) 244.771 edits Categoria:Persones del Vèneto Edició següent →
Línia 1: {{Plantilla:Infotaula ~~Persona~~persona \|nom = Fausto Zonaro \|imatge = Zonaro.jpg \|\|peu = Autoretrat de Fausto Zonaro \|nom_naix = \|data_naix = [[18 de setembre]], [[1854]] \|lloc_naix = [[Masi]], [[Pàdua]] \|data_mort = [[19 de juliol]], [[1929]] \|lloc_mort = [[Sanremo]], [[Riviera italiana]] \|coordenades_lloc_enterrat = \|nacionalitat = {{ITA}} \|altres_noms = \|conegut_per = \|ocupació = Pintor \|fills = [[ Yolanda~~]]-[[~~ i Mafalda]] \|pares = \|signatura = ~~\|lloc_web =~~ }} '''Fausto Zonaro''' ([[Masi]] prop de [[Pàdua]], [[18 de setembre]] de [[1854]] – [[Sanremo]], [[Riviera italiana]], [[19 de juliol]] de [[1929]]) fou un pintor italià. Des de la seva infància mostrà les seves aptituds per la pintura, dedicant-se en un principi a l'art decoratiu. Els primers estudis el va fer a [[Verona]], passant més tard a [[Roma]], [[Nàpols]] i [[Venècia]] on anà perfeccionant-lo. El [[1888]] passà a [[París]], on assolí un bon èxit amb diversos quadres, entre ells el titulat ''Concert familiar''. Al seu retorn a [[Itàlia]], s'establí a Venècia i el [[1891]] partí vers [[Constantinoble]], on pintà diverses obres que acabaren de consolidar la seva excel·lent fama de pintor, valguen-li una d'aquestes, ''El regiment d'Ertogrul en el pont'', la protecció del [[sultà]], que l'anomenà pintor de la cort. == ~~Biografia~~ Obra== Des de la seva infància mostrà les seves aptituds per la pintura, dedicant-se en un principi a l'art decoratiu. Els primers estudis el va fer a [[Verona]], passant més tard a [[Roma]], [[Nàpols]] i [[Venècia]] on anà perfeccionant-lo. Els seus primers quadres foren inspirats en escenes de la vida popular napolitana mereixen citar-se entre ells: ''Les modistetes''», «''Primers trons', ''Tempesta''», «''Antics amics'', ([[1883]]). De la seva estada a Venècia s'han de recordar: destaquen «''Festa popular del Redemptor''», «''En el pont de les agulles''», «''Roses i espines''», «''Flor del camp''», «''La cua del diable''». * ''Festa popular del Redemptor'',<br />''En el pont de les agulles'',<br />''Roses i espines'',<br />''Flor del camp'',<br />''La cua del diable''. Entre les seves nombres teles pintades a [[Turquia]] destaquen: ''Jove esclau''», «''L'embarcament'', ([[1892]]),~~<br~~ />''Interior d'una mesquita''», «''Cap d'imam'', ([[1893]]),~~<br />~~''Escrivents públics''», «''Berbers ambulants''», «''El malebidgi''», «''A la porta del mercat de la droga''», «''En el pont''», «''Impressions del pont de la Galata''», «''Àngel del cementiri'', «''La mesquita de la sultana Velidé'',» ([[1896]]), «''Bairam''», ([[1897]]). «''L'atac''» ([[1898]]).~~<br~~ />''Iangem Var'',~~<br />~~el tríptic «''El Hammam''»,~~<br~~ />«''Els dervís Ruffai''». ~~etc...~~▼ El [[1888]] passà a [[París]], on assolí un bon èxit amb diversos quadres, entre ells el titulat ''Concert familiar''. Al seu retorn a [[Itàlia]], s'establí a Venècia i el [[1891]] partí vers [[Constantinoble]], on pintà diverses obres que acabaren de consolidar la seva excel·lent fama de pintor, valguen-li una d'aquestes, ''El regiment d'Ertogrul en el pont'', la protecció del [[sultà]], que l'anomenà pintor de la cort. Fou així mateix, bon aquarel·lista, mereixent citar-se entre les obres d'aquest gènere: «''La bohèmia''», «''Oriental''», ''Jove circassià''», «''Harmonia oriental''», «''Odalisca''.▼ ~~== Època Turca ==~~ ~~Entre les seves nombres teles pintades a [[Turquia]], cal mencionar:~~ ▲ ''Jove esclau'', ''L'embarcament'', ([[1892]]),<br />''Interior d'una mesquita'', ''Cap d'imam'', ([[1893]]),<br />''Escrivents públics'', ''Berbers ambulants'', ''El malebidgi'', ''A la porta del mercat de la droga'', ''En el pont'', ''Impressions del pont de la Galata'', ''Àngel del cementiri'', ''La mesquita de la sultana Velidé'', ([[1896]]), ''Bairam'', ([[1897]]). ''L'atac'' ([[1898]]).<br />''Iangem Var'',<br />el tríptic ''El Hammam'',<br />''Els dervís Ruffai'' etc... I entre els seus retrats, també notables, destaquen: els de les seves filles ''Yolanda'' i ''Mafalda'',~~<br />~~El de la senyora «''Baroggi Ciapelli''»,~~<br~~ />El de la senyora «''Zonaro''»,~~<br~~ ~~/>El~~el del príncep de [[Samos]], «''Madroieni Bei''», un d'un religiós i el seu autoretrat.▼ ~~== Aquarel·lista ==~~ ▲Fou així mateix, bon aquarel·lista, mereixent citar-se entre les obres d'aquest gènere: ''La bohèmia''.<br />''Oriental'',<br />''Jove circassià'',<br />''Harmonia oriental'',<br />''Odalisca''. ~~== Retratista ==~~ ▲I entre els seus retrats, també notables, destaquen: els de les seves filles ''Yolanda'' i ''Mafalda'',<br />El de la senyora ''Baroggi Ciapelli'',<br />El de la senyora ''Zonaro'',<br />El del príncep de [[Samos]], ''Madroieni Bei'', un d'un religiós i el seu autoretrat. ~~==Galeria de Quadres ==~~ <gallery> File:Pera Museum 6.jpg\|Dona circassiàna Linha 50 ⟶ 39: File:Dömeke Harbi Zonaro.jpg\|Batalla de Domokos (1897) </gallery> == Bibliografia == [[Enciclopèdia Espasa]] ''Volum núm. 70, pàg. 1372'' (ISBN 84-239-4570-7) {{ORDENA:Zonaro, Fausto}} [[Categoria:Pintors italians]] [[Categoria:Persones del Vèneto]] [[de:Fausto Zonaro]]

Fausto Zonaro: diferència entre les revisions