Medicina interna: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 14:
A finals del [[segle XIX]] va començar a desenvolupar-se la medicina hospitalària, molt unida a les clíniques universitàries, i va sorgir una nova orientació en la medicina general, més lligada a les ciències bàsiques biomèdiques i a l'experimentació, que va rebre el nom de Medicina Interna. L'internista ha sigut considerat, des de llavors, el clínic per excel·lència, l'exemple del metge en qualsevol època històrica. Dins d'aquest camp van quedar excloses les malalties [[cirurgia|quirúrgiques]], les [[obstetrícia|obstètriques]] i les [[pediatria|pediàtriques]], que, així mateix, van constituir altres especialitats. Aquestes, junt amb la Medicina Interna han sigut considerades, des d'aqueixa època, com a especialitats bàsiques.
La denominació de Medicina Interna sembla que va tenir el seu origen en [[Alemanya]], en 1880. En aqueix any, [[Strumpell]] va escriure el primer tractat de Malalties Internes i 2 anys més tard,
A partir de la segona meitat del segle XX sorgeixen les especialitats mèdiques, branques de la medicina interna. Es pot caure en l'error que perjudica seriosament el pacient, que els especialistes no es responsabilitzen amb pacients que cauen fora de l'àrea de la seua particular competència i cada vegada ha sigut més freqüent que a un mateix malalt l'estiguen atenent múltiples especialistes, amb els més diversos i, a vegades, contradictoris enfocaments.
| |||