Diferència entre revisions de la pàgina «Híbrid»

276 bytes afegits ,  fa 7 anys
Els híbrids interespecífics es fan aparellant dues espècies, normalment dins del mateix gènere. La descendència mostra trets i característiques d'ambdòs progenitors. La descendència d'un encreuament interespecífic sovint resulta estèril la qual cosa és un mecanisme de prevenció de flux genètic entre les espècies.<ref>Keeton, William T. 1980. ''Biological science'', Page 800. New York: Norton. ISBN 0-393-95021-2 </ref>L'esterilitat es deguda al diferent nombre de cromosomes, per exemple el [[ruc]] té 62 cromosomes i el [[cavall]] 64 i la descendència (la [[mul]]a) té 63 cromosomes. Les mules i altres híbrids interespecífics són normalment estèrils ja que no poden produir [[gàmetes]] viables ja que el cromosoma extra no poden fer un parell homòleg durant la [[meiosi]] i no es forma esperma ni òvuls viables. Tanmateix s'ha informat de mules femelles fèrtils en alguns casos quan el pare és un ruc.<ref>{{cite web|url=http://www.ncbi.nlm.nih.gov/entrez/query.fcgi?cmd=Retrieve&db=PubMed&list_uids=3378453&dopt=Abstract|title=McBeath S, Tan PP, Bai Q, Speed RM.|year=1988}}</ref>
 
Més sovint altres processos que ocorren en les planes i els animals mantenen l'aïllament genètic i la diferenciació entre les espècies. La [[''mosca Lonicera]]'' és la primera espècie animal coneguda que és resultat d'una hibridació natural, abans d'aquest descobriment la hibridació natural només es coneixia en les plantes.<ref>{{CNcitar web |url=http://www.elmundo.es/elmundo/2005/07/27/ciencia/1122477253.html |títol=Investigadores de EEUU logran que dos especies animales diferentes evolucionen y se conviertan en una |consulta=19/8/2012 |obra= |editor=El Mundo |data=27/7/2005 |llengua=castellà }}</ref>
 
 
 
== Exemples d'híbrids ==
104.889

modificacions