Hänsel i Gretel: diferència entre les revisions

'''''Hänsel i Gretel''''' (en [[alemany]] ''Hänsel und Gretel''), anomenat també '''''La caseta de xocolata''''' o, en la versió de [[Carles Riba]], '''''Ton i Guida''''', és un [[conte]] tradicional d'origen germànic. La història ha conegut nombroses adaptacions, incloent l'òpera ''[[Hänsel i Gretel (Humperdinck)|Hänsel i Gretel]]'' i versions en dibuixos animats.

 

Hänsel i Gretel són dos germans d'una família molt pobre de llenyataires. La madrastra convenç el seu pare d'abandonar-los al [[bosc]] per no haver de repartir amb ells el menjar familiar però ells poden tornar a casa seguint un rastre de pedretes que havien deixat pel camí. El llenyataire repeteix l'operació i aquest cop el rastre està fet d'engrunes de pa, que es mengen els ocells i per tant els nens es perden.

 

Un dia, farta d'esperar, mana la Gretel que prepari una olla per cuinar-los a tots dos. Quan s'apropa per veure si està prou calenta, la nena empeny la bruixa a dins, allibera el Hänsel i surten corrents agafant les joies de la dona i llaminadures per al camí. Viuen feliços amb el seu pare amb les noves riqueses per sempre.

 

L'inici de la història, amb el rastre per tornar a casa, és molt similar al del ''[[Polzet]]'', fet que suggereix una font oral comuna. El bosc com a indret per perdre's i la madrastra dolenta són temes comuns en els contes de fades. Alguns estudiosos <ref> Max Lüthi, ''Once Upon A Time: On the Nature of Fairy Tales'', p 64, Frederick Ungar Publishing Co., New York, 1970 </ref> suggereixen que la bruixa és un alter-ego de la madrastra, ja que quan l'han fet bullir, tornen a casa seva i es troben que només hi ha el pare, és a dir, han matat l'impediment per tornar, en un altre motiu clàssic dels contes.