Obre el menú principal

Canvis

redacció article que només tenia l'enunciat
'''Maties I, emperador romanogermànic''' ([[Viena]] [[155724 de febrer]] -de [[16191557]]). Emperador del- [[Sacre20 Imperide Romanogermànicmarç]], de [[1619]]) fou arxiduc d'[[Àustria]], rei d'[[Hongria]] i de Croàcia i rei de [[Bohèmia]] des de 1611 i emperador del [[Sacre Imperi Romanogermànic]] des de 1612. Era membre de la casa d'Habsburg. <ref> [http://www.britannica.com/EBchecked/topic/369757/Matthias Maties (emperador del Sacre Imperi) -. Enciclopèdia Britànica Online] </ref>
 
== Biografia ==
[[Fitxer:Iimatyas.jpg|thumb|left|180px| Maties en una moneda hongaresa amb la Santa Corona d'[[Hongria]]]]
 
Maties va néixer a [[Viena]], Àustria sent fill de [[Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic|Maximilià II]] i de [[Maria d'Espanya]]. Es va casar amb [[Anna d'Àustria]], filla del seu oncle, l'arxiduc [[Ferran II d'Àustria|Ferran II]] d'Àustria, duc de l'[[Àustria Anterior]], al que Maties va succeir el 1595. El seu matrimoni no va produir fills supervivents.
 
En 1578, Matías va ser convidat als [[Disset Províncies|Països Baixos]] pels Estats Generals de les províncies rebels, que li van oferir el càrrec de Governador General. Maties va acceptar, tot i que la posició de governador no va ser reconegut pel seu oncle, [[Felip II d'Espanya]], el governant hereditari de les províncies. Maties però es va mantenir com a governador titular dels rebels fins que va declarar deposat a Felip II i va declarar la plena independència el 1581, moment en què va tornar a casa a l'Àustria.
 
El 1593 va ser nomenat governador d'Àustria pel seu germà, l'emperador [[Rodolf II del Sacre Imperi Romanogermànic|Rodolf II]], emperador del Sacre Imperi. Va formar una estreta aliança amb el bisbe de Viena, [[Melchior Klesl]], que més tard es va convertir en el seu principal conseller. El 1605 Maties va obligar a l'emperador malalt que li permetés fer front als protestants hongaresos rebels. El resultat va ser el [[Tractat de Viena (1606)|tractat de Viena]] de 1606, que garantia la llibertat religiosa a Hongria i garantia el dret de [[Transilvània]] a elegir els seus propis prínceps independents en el futur. En el mateix any, Maties va ser reconegut com a cap de la casa d'[[Habsburg]] i com a futur emperador del Sacre Imperi Romà, com a resultat de la malaltia de Rodolf. Aliant-se amb els estats d'Hongria, Àustria, i [[Moràvia]], Maties va obligar al seu germà a donar el govern d'aquestes terres a ell mateix el 1608. L'exèrcit de Maties llavors va fer presoner a Rodolf al seu castell a [[Praga]], fins 1611, quan Rodolf es va veure obligat a cedir la corona de Bohèmia al seu germà.
 
Després de l'elecció de Maties com a emperador del Sacre Imperi, la seva política estava dominada per Klesl, que esperava arribar a un compromís entre l'[[Església Catòlica Romana]] i els estats protestants del Imperi per tal de enfortir-lo. Maties ja havia estat obligat a atorgar concessions als religiosos protestants a Àustria i Moràvia, així com a Hongria, quan s'havia aliat amb ells contra Rodolf. Maties va empresonar a Jordi Keglević que era el comandant en cap, general, vice-Ban de [[Croàcia]], [[Eslavònia]] i [[Dalmàcia]] i des de 1602 baró a [[Transilvània]], però aviat el va deixar lliure de nou. En aquest moment el [Principat de Transilvània]] era un estat plenament autònom, però només semi-independent sota la nominal [[sobirania]] de l'[[Imperi Otomà]], on era l'època del [[Sultanat de les Dones]].
 
Les polítiques conciliatòries de Maties es van oposar als Habsburg catòlics més intransigents, en particular el germà de Maties, [[Maximilià III d'Àustria]], que esperava assegurar la successió per l'inflexible catòlic Ferran, després emperador [[Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic|Ferran II]]). L'inici de la [[defenestració de Praga|revolta de la Bohèmia protestant]] el 1618 va causar l'empresonament de Klesl per Maximilià que va revisar les seves polítiques. Maties, vell i malalt, no va poder evitar una presa de control per la facció de Maximilià. Ferran, que ja havia estat coronat rei de Bohèmia (1617) i d'Hongria (1618), va succeir a Maties com a emperador del Sacre Imperi.
 
Maties va morir a Viena el 1619.
 
==Referència==
*''Matthias (Holy Roman emperor)'' a Britannica Online Encyclopedia
 
==Notes==
{{referències}}
 
 
 
 
 
{{ORDENA:MateuMaties I Del Sacre Imperi Romanogermanic}} <!--ORDENA generat per bot-->
[[Categoria:Emperadors de la dinastia dels Habsburg]]
[[Categoria:Reis de Bohèmia]]
[[Categoria:Reis d'Hongria]]
[[Categoria:ducsArxiducs d'Àustria Anterior]]
[[Categoria:ducsDucs d'Àustria InteriorAnterior]]
 
[[an:Matías I d'o Sacro Imperio Román Chermanico]]
116.063

modificacions