Obre el menú principal

Canvis

m
cap resum d'edició
Després de l'elecció de Maties com a emperador del Sacre Imperi, la seva política estava dominada per Klesl, que esperava arribar a un compromís entre l'[[Església Catòlica Romana]] i els estats protestants del Imperi per tal de enfortir-lo. Maties ja havia estat obligat a atorgar concessions als religiosos protestants a Àustria i Moràvia, així com a Hongria, quan s'havia aliat amb ells contra Rodolf. Maties va empresonar a Jordi Keglević que era el comandant en cap, general, vice-Ban de [[Croàcia]], [[Eslavònia]] i [[Dalmàcia]] i des de 1602 baró a [[Transilvània]], però aviat el va deixar lliure de nou. En aquest moment el [Principat de Transilvània]] era un estat plenament autònom, però només semi-independent sota la nominal [[sobirania]] de l'[[Imperi Otomà]], on era l'època del [[Sultanat de les Dones]].
 
Les polítiques conciliatòries de Maties es van oposar als Habsburg catòlics més intransigents, en particular el germà de Maties, [[Maximilià III d'Àustria]], que esperava assegurar la successió per l'inflexible catòlic Ferran III, després emperador [[Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic|Ferran II]]). L'inici de la [[defenestració de Praga|revolta de la Bohèmia protestant]] el 1618 va causar l'empresonament de Klesl per Maximilià que va revisar les seves polítiques. Maties, vell i malalt, no va poder evitar una presa de control per la facció de Maximilià. Ferran, que ja havia estat coronat rei de Bohèmia (1617) i d'Hongria (1618), va succeir a Maties com a emperador del Sacre Imperi.
 
Maties va morir a Viena el 1619 sense fills.
 
==Referència==
116.063

modificacions