Àgnia Bartó Àgnia Bartó (rus: Агнесса Львовна Барто) (pronunciació en rus: /ˈaɡnʲɪjə ˈlʲvovnə bɐrˈto/) (Kaunas, 4 de febrer de 1901 (Julià) - Moscou, 1 d'abril de 1981), nom complet amb patronímic Àgnia Lvovna Bartó, rus: А́гния Льво́вна Барто́, fou una poetessa, escriptora de literatura infantil, guionista i locutora de ràdio soviètica. Guardonada amb el Premi Stalin de segon grau (1950) i el Premi Lenin (1972).

Infotaula de personaÀgnia Bartó
Nom original(ru) Агнесса Львовна Барто Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ru) Агнесса Львовна Волова Modifica el valor a Wikidata
4 febrer 1901 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Kaunas Modifica el valor a Wikidata
Mort1r abril 1981 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Moscou (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Novodévitxi Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPoesia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópoetessa, guionista, escriptora, escriptora de literatura infantil, traductora, locutora de ràdio Modifica el valor a Wikidata
Activitat1925 Modifica el valor a Wikidata –
Membre de
GènerePoesia i guió cinematogràfic Modifica el valor a Wikidata
MovimentRealisme socialista Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeAndrey Shcheglyayev (en) Tradueix
Pavel Nikolaevič Barto (en) Tradueix (1926–1933) Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0058969 TMDB.org: 1165485
Musicbrainz: 929b900a-5021-4316-9ecf-d6c9caae4cda Discogs: 1568232 Find a Grave: 52339463 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Àgnia va néixer com a Guitel Leibovna Volova[1]a Moscou, al si d'una família jueva. El seu pare, Lev Nikolaievitx (Abram-Lev Nakhmanóvitx) Volov, era veterinari, i la seva mare, Maria Ilínitxna (Eliaixevna) Volova (de soltera Blokh), era de Kaunas, Lituània. Àgnia Va estudiar a l'escola primària i al mateix temps a l'escola de ballet. Després va entrar a l'escola de ballet i després de finalitzar els seus estudis el 1924, se'n va anar a una companyia de ballet, on va treballar durant aproximadament un any.

A Àgnia li agradava la poesia i aviat va començar a escriure la seva pròpia, tractant d'imitar Anna Akhmàtova i Vladímir Maiakovski. Ella va llegir la seva pròpia poesia en la cerimònia de graduació de l'escola de ballet. Entre els convidats hi havia el ministre d'Educació Anatoli Lunatxarski qui va comentar que en lloc de voler-se convertir en ballarina el que havia de fer era ser una poetessa professional. Segons la llegenda, malgrat el fet que tota la poesia de Bartó en aquest moment era sobre l'amor i la revolució, Lunatxarski va predir que es convertiria en una famosa poetessa dels nens.

Àgnia es va casar amb l'ornitòleg i poeta Pàvel Bartó. Alguns dels seus poemes infantils van ser publicats sota dos noms: Àgnia Bartò i Pàvel Bartó. Juntament amb ell, ella va escriure tres poemes - Dévotxka rovuixka rus: Девочка-рёвушка, Dévotxka chumàzaia rus: Девочка чумазая i Stxitàlotxka rus: Считалочка. En 1927 van tenir un fill, Edgar (Garik), i 6 anys després la parella es va divorciar.

El 1925 va publicar els seus primers llibres: El noi xinès Wan-Lin, rus: Китайчонок Ван-Линь i Mixka el lladregot, rus: Мишка-Воришка. Posteriorment va publicar El Primer de Maig, rus: Первое мая el 1926 i Germans, rus: Братишки el 1928, que va rebre una opinió positiva de Kornei Txukovski. Després de publicar un llibre de miniatures poètiques per a nens titulat "Joguines", rus: Игрушки Igruixki, el 1936, de sobte es va convertir en un dels autors de literatura infantil més populars, amb milions d'exemplars publicats.

Durant la Gran Guerra Pàtria la família Bartó fou evacuada a Sverdlovsk. Allà Àgnia va haver d'aprendre l'ofici de torner. El premi que va rebre durant la guerra, el va donar per a la construcció d'un tanc.[2]Va escriure també poesia patriòtica antinazi, sovint dirigida directament al líder del poble soviètic, Ióssif Stalin, i va treballar com a corresponsal al front occidental per al diari Komsomólskaia Pravda. El 1944, la família va retornar a Moscou. El seu fill Garik moriria el 5 de maig de 1945, a l'edat de 18 anys, quan fou envestit per un camió mentre anava en bicicleta pel carrer de Lavruixinski.[3] El 1949, va ser guardonada amb el Premi Stalin pel seu llibre Poesia per a nens.

El segon marit d'Àgnia fou el membre corresponent de l'Acadèmia de Ciències de l'URSS Andrei Vladímirovitx Sxegliàev; amb ell va tenir una filla, Tatiana Andríevna Sxegliàeva.

Durant la dècada de 1960, Bartó va treballar en un orfenat que la va inspirar a escriure el poema Zvenígorod, rus: Звенигород, escrit el 1947, i publicat per primer cop el 1966). Durant nou anys, Bartó la presentadora del programa de ràdio Troba una persona, rus: Найти человека, que va ajudar la gent a trobar familiars perduts durant la Segona Guerra Mundial. Durant aquest temps va ajudar a reunir no menys d'un miler de famílies. Va escriure un llibre sobre això el 1966. El 1977, va publicar Traduccions de l'idioma dels nens, rus: Переводы с детского, compost per les seves traduccions de poemes escrits per nens de diferents països. Va morir a Moscou el 1981. Està enterrada al cementiri de Novodévitxi.

Guionista modifica

Fou autora del guió de les pel·lícules infantils Nen trobat (Подкидыш, 1940), Un elefant i una corda (Слон и верёвочка), 1945), Alioixa Ptitsin es forja un caràcter (Алёша Птицын вырабатывает характер), 1953, 10.000 nois (10.000 мальчиков), 1962 i Trobeu una persona (Найти человека).

Premis i altres reconeixements modifica

Referències modifica

  1. «Агния Барто: краткая биография». Arxivat de l'original el 2011-04-13. [Consulta: 3 febrer 2011].
  2. Perevodtxitsa s detskogo / Jewish News. (rus)
  3. Guia oficial de Moscou Arxivat 2015-06-27 a Wayback Machine. (rus)
  4. Schmadel, Lutz D. Dictionary of Minor Planet Names. 5a. Nova York: Springer Verlag, 2003, p. 186. ISBN 3-540-00238-3. 

Enllaços externs modifica