Viquipèdia

Àngels Gregori i Parra

poeta valenciana, gestora cultural i acadèmica valenciana

Àngels Gregori i Parra (Oliva, 14 de gener de 1985)[1][2] és una poeta i gestora cultural valenciana. Llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat de Barcelona i doctora en Didàctiques Específiques per la Universitat de València, destaca en l’àmbit de la investigació sobre les geografies literàries. Dirigeix el Festival de Poesia d'Oliva[3][4] des dels seus inicis, l'any 2005. Entre els anys 2017 i 2019 va ser cocomissària de Barcelona Poesia, i actualment també ho és de Poesia Lleida. Entre 2018 i 2022 fou la presidenta del PEN. Dirigeix des de la seva creació la Fundació Francisco Brines i des de juny de 2021 és acadèmica de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.[5][6]

Infotaula de personaÀngels Gregori i Parra

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 gener 1985 Modifica el valor a Wikidata (39 anys)
Oliva (la Safor) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona
Universitat de València Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPoesia i gestió cultural Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópoetessa, escriptora Modifica el valor a Wikidata
Premis
Veu de Àngels Gregori i Parra Modifica el valor a Wikidata
Lloc webangelsgregori.com Modifica el valor a Wikidata
Twitter (X): AngelsGregor Modifica el valor a Wikidata

Biografia i formació modifica

 
Fotografia de la poeta Àngels Gregori

Va néixer a Oliva (Safor) l'any 1985. L'any 2003 es va traslladar a Barcelona per iniciar els estudis universitaris. És llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat de Barcelona, Màster de Gestió Cultural per la Universitat Oberta de Catalunya, amb la tesina Els festivals de poesia com a mitjà de difusió, i Màster en Didàctiques Específiques de la Universitat de València. Es va doctorar amb la menció cum laude per la Universitat de València amb la tesi Llegir i escriure la ciutat: una poètica urbana al voltant de l'obra de Marta Pessarrodona.

Activitat literària modifica

L'any 2003 va rebre el Premi Amadeu Oller per a joves inèdits amb el poemari Bambolines.[7] Als dinou anys va crear El Festival Internacional de Poesia d'Oliva, i des d'aleshores cada any n'ha dirigit l'organització. L'any 2007 va guanyar el Premi Ausiàs March de Poesia de Gandia, amb Llibre de les Brandàlies.[8] L'any 2010 va rebre el Premi Alfons el Magnànim de Poesia per l'obra New York, Nabokov & Bicicletes.[9] L'any 2013 va rebre el Premi de Poesia dels Jocs Florals de Barcelona amb el poemari Quan érem divendres.[10] L'any 2018 va rebre el Premi Vicent Andrés Estellés de Burjassot per l'obra Quan els grans arbres cauen, que posteriorment va rebre el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians. Jazz és la seva darrera obra publicada. Ha estat inclosa en diverses antologies de poesia i ha estat traduïda a diversos idiomes, com l'italià, el castellà, el francès, el croat i l'asturià.

Ha estat cocomissària de Barcelona Poesia (2017-2019), ha dirigint la Nit de Poesia de Sant Cugat (2015) i des de l'any 2018 és cocomissària de Poesia Lleida. Ha comissariat l'exposició Francisco Brines: la certidumbre de la poesía (Universitat d'Alcalà d'Henares, 2021). Durant l'any 2022 i 2023 ha coordinat el cicle literari de Villa Amparo, la Casa d'Antonio Machado a Rocafort i ha estat responsable del projecte "No em toques els versos!", una eina de la Direcció General de Cultura de la Generalitat Valenciana per acostar el gènere poètic a l'aula. Coordina, des de l'any 2019, l'Encontre d'Escriptors de la Mediterrània.

Obra modifica

Premis modifica

Participació en antologies modifica

  • Joves poetes catalans, a cura de Jordi Valls. València: Brosquil. 2004.
  • Los versos de los acròbates, a cura de David Castillo. Mèxic: Paraíso Perdido, 2005.
  • Parlano le donne, a cura de Donatella Siviero. Nàpols: Tullio Pironti, 2008.
  • El poder del cuerpo, a cura de Meri Torras. Madrid: Castalia Publishing Company, 2009.
  • Revista L'àrbre à paroles. França, La Maison de la Poesie d'Amay.
  • Cada oliva és un estel fos, a cura de Pau Sanchis i Àngel Igelmo. Seminari de Traducció Poètica de Farrera. Institució de les Lletres Catalanes, 2010.

Referències modifica

  1. ↑ Àngels Gregori i Parra al Qui és Qui de les Lletres Catalanes
  2. ↑ «Bambolines, d'Àngels Gregori». Galerada. Serveis d'Edició i Traducció. [Consulta: 27 juny 2021].
  3. ↑ Article de Carles Hac Mor publicat al diari AVUI el 7 d'abril del 2005[Enllaç no actiu]
  4. ↑ «Article de Carles Hac Mor pulicat al diari AVUI el 19 d'abril del 2006». Arxivat de l'original el 2022-08-09. [Consulta: 29 maig 2017].
  5. ↑ «L'Acadèmia Valenciana de la Llengua elegeix set noves acadèmiques i assoleix la paritat». Vilaweb, 12-03-2021. [Consulta: 27 juny 2021].
  6. ↑ «L'AVL celebra l'acte de possessió de les noves acadèmiques després d'una renovació paritària». La Veu, 17-06-2021. [Consulta: 27 juny 2021].
  7. ↑ Llistat dels premis Amadeu Oller de poesia des de 1965
  8. ↑ Article publicat a Las Provincias el 24 de novembre del 2007
  9. ↑ Entrada publicada al bloc bromera de lletres l'1 d'octubre del 2010
  10. ↑ Article publicat a l'ARA el 20 de novembre del 2013
  11. ↑ Article de Carles Hac Mor publicat al diari AVUI el 27 de novembre del 2003
  12. ↑ Crítica publicada el maig del 2008 a la revista digital Barcelona Review
  13. ↑ Entrada de Josep Maria Balbastre al bloc Saforíssims Societat Literària el 20 de maig del 2012
  14. ↑ Entrevista a Àngels Gregori publicada a l'ARA el 20 de novembre del 2013

Enllaços externs modifica


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Àngels_Gregori_i_Parra&oldid=33363879»