Èrato
Segons la mitologia grega, Èrato (en grec antic Έρατώ, "la que provoca desig") va ser una de les nou muses, filla, com les seves germanes, de Zeus i Mnemòsine.
  | |
| Tipus | personatge de la mitologia grega |
|---|---|
| Context | |
| Mitologia | Religió a l'antiga Grècia |
| Dades | |
| Gènere | femení |
| Família | |
| Mare | Mnemòsine |
| Pare | Zeus |
| Germans | Clio, Cal·líope, Melpòmene, Urània, Euterpe, Terpsícore, Polímnia i Talia |
| Altres | |
| Part de | musa |
_Grand-Th%C3%A9%C3%A2tre_Statue_du_portique_11.JPG)
Inspirava la poesia lírica, sobretot l'amorosa, i era representada amb una corona de roses i una lira.[1]
Referències modifica
- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 166. ISBN 9788496061972.
Bibliografia modifica
- Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 80. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1
Enllaços externs modifica
- Àmplia informació sobre Èrato. (anglès)
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Èrato |