Ṯā
La ṯā (en àrab ثّاء ['θaːʔ]) és la quarta lletra de l'alfabet àrab (vint-i-tresena, amb un valor numèric de 500, en l'ordre abjadí). És una lletra solar.
 Ṯā | ||||
|---|---|---|---|---|
| Caràcter | ﺙ (forma aïllada) ﺛ (forma inicial) ﺜ (forma medial) ﺚ (forma final)  | |||
| Tipus | lletra àrab | |||
| Part de | alfabet àrab, alfabet persa, alfabet urdú i alfabet paixtu | |||
| ||||
|
Història modifica
Si la considerem variant de la tā (ja que és una de les sis lletres afegides a part de les vint-i-dues heretades de l'alfabet fenici), prové, per via dels alfabets nabateu i arameu,[1] de la tāw fenícia.
Ús modifica
Representa el so consonàntic /θ/.
Escriptura modifica
| Aïllada | Final | Medial | Inicial |
| ث | ـث | ـثـ | ثـ |
La ṯā es lliga a la següent lletra de la paraula. També amb la precedent, sempre que aquesta no sigui àlif, dāl, ḏāl, rā, zāy o wāw, que mai no es lliguen a la lletra posterior.
Representació, transcripció i transliteració modifica
A la Viquipèdia existeix una proposta de directriu, vegeu-la per a les diferents maneres de transcriure i transliterar ṯā.
Al SATTS s'usen Ṯ i TH. A l'alfabet de xat àrab, s'usa S i TH.
A la representació Unicode, ṯā ocupa el punt U+062B amb el nom ARABIC LETTER THEH.[2]
A la codificació ISO 8859-6, el punt 0xcb.[3]
Com a entitat HTML, es codifica com a ث
Variants modifica
Com ja s'ha dit, es va fer derivar aquesta lletra de la tā (vegeu per a altres variants d'aquesta) per raons no etimològiques sinó de proximitat fonètica.
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ (castellà) Genealogia dels alfabets al web de la Promotora Española de Lingüística
- ↑ (anglès)
PDFTaula Unicode de l'àrab.
- ↑ (anglès) PDFL'estàndard en PDF o paper (de pagament)
