10 de desembre
data
| << | Desembre 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
| 30 | 31 | |||||
| Tots els dies | ||||||
El 10 de desembre és el tres-cents quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-cinquè en els anys de traspàs. Queden 21 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments modifica
- Països Catalans
- 1123 - Sant Ramon, bisbe de Roda, consagra l'església de Sant Climent de Taüll, a la Vall de Boí, Patrimoni de la Humanitat.[1]
- 1348 - el rei Pere IV d'Aragó i comte de Barcelona, venç per les armes a la Unió de València.
- 1640 - el coll de Balaguer (Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, el Baix Camp): els terços castellans hi derroten els resistents catalans (batalla del Coll de Balaguer, guerra dels Segadors).
- 1809 - Girona: després d'un setge de set mesos, la ciutat es rendeix als francesos (guerra del Francès).
- 1933 - Girona: Ràdio Associació de Catalunya (RAC) inaugura EAJ-38 Ràdio Girona, la primera de les emissores de la xarxa.[2]
- 1948 - Barcelona: es publica la primera historieta de Doña Urraca de Jorge, al número 77 de Pulgarcito de l'Editorial Bruguera.
- 2007 - El Departament dels Pirineus Orientals hi oficialitza el català.
- Resta del món
- 1710 - Villaviciosa de Tajuña (Província de Guadalajara): tot i que hi va haver un empat tècnic a la Batalla de Villaviciosa de Tajuña, aquesta va resultar una victòria estratègica de l'exèrcit borbònic a la Guerra de Successió Espanyola.
- 1848 - Lluís Napoleó fou escollit President de la República francesa,amb el 75% dels sufragis.[3]
- 1898 - Cuba s'independitza d'Espanya tot i que resta sota control dels Estats Units que la reconeixeran definitivament el 20 de maig de 1902.
- 1902 - Assuan, Egipte: s'inaugura la presa baixa d'Assuan.[4]
- 1948 - Palau de Chaillot (París): l'ONU proclama la Declaració Universal dels Drets Humans.[5]
- 2020 - El Marroc normalitza les relacions diplomàtiques amb Israel, a canvi del reconeixement dels Estats Units de la sobirania del Marroc sobre el Sàhara Occidental.[6]
Naixements modifica
- Països Catalans
- 1868 - Borriana, Plana Baixa: Vicente Cantos Figuerola, advocat i polític valencià, Ministre de Justícia, 1934-1935) durant la Segona República Espanyola (m. 1943).
- 1887 - Barcelona: Josep Maria Junoy, periodista, poeta i dibuixant català.
- 1917 - Barcelona: Carme Soriano i Tresserra, nedadora catalana, molt popular als anys trenta.[7]
- 1926 - Santanyí, Mallorca: Blai Bonet i Rigo, poeta i escriptor mallorquí.
- 1941 - Barcelona: Josep Maria Jofresa Puig, va ser un jugador de bàsquet català.
- 1947 - El Masnou: Isabel Mestres Núñez, actriu catalana.[8]
- 1949 - Benavent de Segrià: Concepció Tarruella, política catalana, ha estat diputada al Parlament de Catalunya i al Congrés dels Diputats.
- 1966 - Barcelona: Gemma Calvet, jurista, analista política, ha estat diputada al Parlament de Catalunya en la X Legislatura.
- 1980 - Vila-real, Plana Baixa: Paula Bonet, escriptora, il·lustradora i pintora valenciana establerta a Barcelona.[9]
- Resta del món
- 1815 - Londres: Ada Lovelace, matemàtica anglesa, primera programadora en la història dels computadors (m. 1852).[10]
- 1822 - Lieja, Regne Unit dels Països Baixos: César Franck, músic belga, naturalitzat francès (m. 1890).[11]
- 1830 - Amherst (Massachusetts): Emily Dickinson, poetessa nord-americana (m. 1886).[12]
- 1845 - Alexandria: Abd Allah Nadim, periodista, escriptor, assagista i poeta egipci.
- 1866 - Ieper, Bèlgicaː Louise de Hem, pintora belga (m. 1922).[13]
- 1867 - Rodalquilar (Almería, Espanya): Carmen de Burgos, escriptora, periodista i feminista espanyola (m. 1932).[14]
- 1870 - Gant, Bèlgica: Pierre Louÿs, escriptor francès (m. 1925).[15]
- 1883 - Pamplona: Carmen Baroja, escriptora i etnòloga espanyola (m. 1950).[16]
- 1884 - Neskutxnoie, Zinaïda Serebriakova, pintora russa.
- 1886 - Regne Unit: Victor McLaglen, actor britànic i estatunidenc.
- 1891 - Berlín, Alemanya: Nelly Sachs, escriptora alemanya, Premi Nobel de Literatura de l'any 1966 (m. 1970).[17]
- 1902 - L'Havana: Dulce María Loynaz, poeta cubana (m. 1997).[18]
- 1908 - Avinyó, França: Olivier Messiaen, compositor, organista i ornitòleg francès (m. 1992).[19]
- 1912 - Nova Orleans, Louisiana: Irving Fazola, clarinetista i saxofonista estatunidenc.
- 1914 - Nova Orleans: Dorothy Lamour, actriu estatunidenca (m. 1996).
- 1919 - Civitanova Marche (Itàlia): Sesto Bruscantini, baix baríton italià (m. 2003).
- 1920 - Txetxelnik (Ucraïna): Clarice Lispector, escriptora brasilera en portuguès, una de les més rellevants del segle xx (m. 1977).[20]
- 1923 - Madrid, Espanya: Jorge Semprún Maura fou un escriptor, polític i guionista cinematogràfic espanyol.
- 1928 - Toronto: Michael Snow, artista canadenc, considerat el pioner del videoart (m. 2023).
- 1934 - Filadèlfia, Pennsilvània, EUA: Howard Martin Temin, biòleg nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1975 (m. 1994).
- 1944 - Lima: Agustín Mantilla, economista, sociòleg i polític peruà.
- 1957 - Rosario, Argentina: Claudio Lluán, compositor i contrabaix argentí.
- 1958 -
- Lima: Ronald Alex Gamarra Herrera, advocat, professor i polític.
- Dorsten (Westfalia, Alemanya): Cornelia Funke, escriptora alemanya de literatura infantil i juvenil.
- 1961 - Lukla, Nepal: Pasang Lhamu Sherpa, primera alpinista nepalesa a pujar a l'Everest.[21]
- 1985 - Vietnam: Lê Công Vinh, futbolista.
- 1990 - Chiba, Japó: Shoyo Tomizawa, pilot de motociclisme japonès.
Necrològiques modifica
- Països Catalans
- 1910 - Vinaròs, Baix Maestrat: Manuel Sales i Ferré, filòsof, historiador i publicista (n. 1843).
- 1936 - Vallés, Costera: Gonçal Vinyes i Massip, sacerdot, poeta i escriptor valencià.
- 1966 - Sabadell: Patrocini Agulló i Soler, activa defensora dels més necessitats.[23]
- 1981 - Sabadell: Pau Abad i Piera, inventor i industrial, pioner de l'enginyeria electrònica a Catalunya.
- 2008 - Premià de Mar, Maresme: Robert Segura Mongé, guionista i dibuixant de còmics català.
- 2015 - Barcelona, Pepita Llunell, compositora, cantant i actriu catalana.
- Resta del món
- 1198 - Marràqueix, Califat Abbàssida: Averroes, filòsof andalusí.
- 1810 - Pragaː Maria Theresia Ahlefeldt, escriptora, pianista i compositora alemanya naturalitzada danesa coneguda per ser la primera compositora de Dinamarca (n. 1755).[24]
- 1875 - Jinkō-in, Japóː Ōtagaki Rengetsu, monja budista japonesa, poeta, ceramista, pintora i experta cal·lígrafa.[25]
- 1896 - San Remo, Regne d'Itàlia: Alfred Nobel, químic, inventor de la dinamita. Donà tota la seva fortuna per a instituir els Premis Nobel.
- 1936 - Roma (Itàlia): Luigi Pirandello, dramaturg italià, Premi Nobel de Literatura de 1934 (n. 1867).[26]
- 1941 - Múnic: Albert Döderlein, ginecòleg alemany.
- 1944 - Brussel·les: Paul Otlet, creador de la ciència de la documentació i de la Classificació Decimal Universal (n. 1868).
- 1967 - Madison (Wisconsin): Otis Redding, músic nord-americà (n. 1941).[27]
- 1977 - costa argentina (desapareguda)ː Azucena Villaflor, activista argentina, una de les fundadores de l'associació de les Madres de Plaza de Mayo.[28]
- 1992 - Buenos Aires, Argentina: Celia Gámez, cantant i actriu argentina (n. 1905).[29]
- 1993 - Madrid: Victorina Durán, escenògrafa i figurinista espanyola, pintora (n. 1899).[30]
- 1998 - Buenos Aires, Argentina: Berta Singerman, cantant i actriu argentina (n. 1901).[31]
- 2006 - Santiago de Xile, Xile: Augusto Pinochet, militar i dictador xilè.[5]
- 2012 - Burgdorf, Berna: Lisa della Casa, soprano suïssa (n. 1919).[32]
Festes i commemoracions modifica
- Dia internacional dels Drets Humans
- Al voltant del 10 de desembre, dia en què es va firmar la Declaració Universal dels Drets Humans, es concedeix el Premi Sàkharov.
- Mare de Déu de Loreto;
- Santa Eulàlia de Mèrida, verge i màrtir;
- Santa Júlia de Mèrida, verge i màrtir;
- Santa Maur màrtir;
- Papa Gregori III;
- Florenci de Carrecedo, abat;
- beat Gonçal Viñes Masip, màrtir;
- servent de Déu Jacint Alegre i Pujals, jesuïta.
Referències modifica
- ↑ Junyent, Eduard. Encuentro. Rutas románicas en Cataluña, 1996. ISBN 847490403X..pàg. 103
- ↑ «Tal dia com avui de 1933 s'inaugurava Ràdio Girona amb la veu de la locutora Francina Boris». Ràdio Associació de Catalunya, 10-12-2015. [Consulta: 24 octubre 2020].
- ↑ Kinder, Hermann, 1920-1968.. Atlas histórico mundial. II, De la Revolución Francesa a nuestros días. 19a. ed. corregida y ampliada. Madrid: Akal, 1996. ISBN 84-460-2459-4.
- ↑ «Timeline». [Consulta: 27 novembre 2022].
- ↑ 5,0 5,1 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Trump reconeix al Marroc la sobirania sobre el Sàhara Occidental». Ara, 10-12-2020. [Consulta: 19 desembre 2020].
- ↑ «Carme Soriano Tresserra | enciclopèdia.cat». [Consulta: 26 desembre 2020].
- ↑ «Isabel Mestres» (en castellà). La Vanguardia, 14-04-2022. [Consulta: 14 octubre 2022].
- ↑ «Paula Bonet». Googreads. [Consulta: 10 maig 2020].
- ↑ «Ada Lovelace | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 novembre 2020].
- ↑ Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.
- ↑ «Emily Dickinson | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 maig 2020].
- ↑ «Hem, Louise de (1866-1922)». The Androom Archives, 01-01-2006. [Consulta: 20 octubre 2021].
- ↑ «Carmen de Burgos. Biografía». Instituto Cervantes.
- ↑ Larousse, Éditions. «[https://www.larousse.fr/encyclopedie/litterature/Pierre_Louis_dit_Pierre_Lou�s/174959 Encyclopédie Larousse en ligne - Pierre Louis dit Pierre Louÿs]» (en francès). [Consulta: 10 desembre 2020].
- ↑ «Persona - Baroja, Carmen (1883-1950)». PARES, Portal de los Archivos Españoles. [Consulta: 5 novembre 2023].
- ↑ «Nelly Sachs». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 6 abril 2020].
- ↑ «Dulce María Loynaz | enciclopedia.cat». [Consulta: 8 novembre 2022].
- ↑ «Olivier Messiaen». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Martín Rodrigo, Inés. «La mirada de Clarice Lispector, una escritora más allá del lenguaje» (en castellà). ABC Cultura, 09-12-2013. [Consulta: 3 novembre 2021].
- ↑ «The history. Pasang Lhamu Sherpa». Pasang Lhamu Foundation. [Consulta: 26 febrer 2023].
- ↑ «Martí Genís i Aguilar 1847-1932. Biografia». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ «Patro Agulló, plaça de». Ajuntament de Sabadell. Nomenclàtor, 22-12-1993. [Consulta: 5 gener 2024].
- ↑ McVicker, Mary F. Women Opera Composers: Biographies from the 1500s to the 21st Century (en anglès). McFarland, 2016, p. 10. ISBN 978-0-7864-9513-9.
- ↑ «LA LLUNA DE LOTUS Art i poesia de la monja budista Ōtagaki Rengetsu (1791-1875)», 20-10-2021. [Consulta: 9 març 2022].
- ↑ «Luigi Pirandello | enciclopèdia.cat». [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ «Otis Redding | Biography, Songs, Death, & Facts» (en anglès). [Consulta: 10 desembre 2020].
- ↑ «Azucena Villaflor a 44 años del secuestro de una de las primeras Madres de Plaza de Mayo – Agenda del Sur» (en castellà). Agenda del Sur, 10-12-2021. [Consulta: 11 febrer 2024].
- ↑ «Celia Gámez | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 juliol 2020].
- ↑ Gaitan Salinas, Carmen. «Victorina Durán Cebrián | Real Academia de la Historia». [Consulta: 3 novembre 2023].
- ↑ «Berta Singerman, voz entre las voces» (en castellà). La Nación, 11-12-1998. [Consulta: 31 juliol 2020].
- ↑ Blyth, Alan. «Lisa Della Casa obituary» (en anglès). The Guardian, 11-12-2012. [Consulta: 3 gener 2022].
