1915
any
| Tipus | any civil i any comú començat en divendres  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1915 (mcmxv) |
| Islàmic | 1333 – 1334 |
| Xinès | 4611 – 4612 |
| Hebreu | 5675 – 5676 |
| Calendaris hindús | 1970 – 1971 (Vikram Samvat) 1837 – 1838 (Shaka Samvat) 5016 – 5017 (Kali Yuga) |
| Persa | 1293 – 1294 |
| Armeni | 1364 |
| Rúnic | 2165 |
| Ab urbe condita | 2668 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Eleccions Esports Obres Pel·lícules | |
| Segles | |
| segle xix - segle xx - segle xxi | |
| Dècades | |
| 1880 1890 1900 - 1910 - 1920 1930 1940 | |
| Anys | |
| 1912 1913 1914 - 1915 - 1916 1917 1918 | |
Esdeveniments modifica
- Països Catalans
- 15 de maig, primer número de La Revista va ser una publicació, bàsicament de caràcter literari, editada a Barcelona entre els anys 1915 i 1936, i dirigida per Josep Maria López-Picó.[1]
- 14 de juliol, Creació de la Borsa de Barcelona.[2]
- 3 de novembre, Barcelona: Comencen les classes a l'Escola de Bibliotecàries, acabada de crear, a l'edifici del Rellotge del recinte de la Universitat Industrial.[3]
- Inauguració de les Galeries Laietanes de Barcelona.[4]
- Resta del món
- 26 d'abril - Londres: Es firma el Tractat de Londres, pacte secret entre el Regne d'Itàlia i la Triple Entesa.[5]
Premis Nobel modifica
| Camp | Guardonats |
|---|---|
| Física | |
| Química | |
| Medicina o Fisiologia | No atorgat |
| Literatura | |
| Pau | No atorgat |
Naixements modifica
- Països Catalans
- 19 de gener - Lleida: Víctor Torres, polític català (m. 2011).
- 16 de març - Barcelona: Elvira Jofre, actriu de teatre i de veu catalana (m. 1998).[6]
- 30 de març - l'Hospitalet de Llobregat (Baix Llobregat): Francesc Sabaté Llopart, Quico Sabaté o El Quico, maqui català.
- 15 d'abril - Barcelona: Carme Sugrañes Blay, atleta catalana dels anys 30 (m. 1998).[7]
- 16 d'abril - Valls, Alt Camp: Francesc Gomà i Musté, filòsof català (m. 1998).[8]
- 18 de maig, Las Pedroñeras, Concaː Francisca Redondo Cubero, activista i política terrassenca (m. 2007).[9]
- 22 de maig - Barcelona: Maria Antònia Simó i Andreu, alpinista catalana, una de les primeres escaladores del país (m. 2007).[10]
- 16 de juny - Lleidaː Cèlia Viñas Olivella, poetessa, escriptora i pedagoga catalana (m. 1954).[11]
- 25 d'agost - Sabadell: Maria Teresa Gavarró i Castelltort, professora i escriptora catalana, llicenciada en Història i Geografia.[12]
- 1 de setembre - Palma: Pere Quetglas i Ferrer Xam, promotor cultural, educador i artista mallorquí (m. 2001).[13]
- 6 d'octubre - els Guiamets (el Priorat): Neus Català i Pallejà, supervivent del camp de concentració nazi de Ravensbrück (m. 2019).[14]
- 7 d'octubre - Carlet, Ribera Alta: Xavier Casp, poeta valencià (m. 2004).[15]
- 17 d'octubre - Barcelona: Conxa Pérez Collado, sindicalista, activista, miliciana i lluitadora antifeixista (m. 2014).[16]
- 26 d'octubre - Llinars del Vallès: Ramon Sabatés Massanell, dibuixant d'historietes d'humor català (m. 2003).
- 16 de novembre - Terrassa: Jacint Morera i Pujals, pintor català.
- 18 de novembre, Barcelona: Rosa Mas i Mallén, violinista i compositora catalana (m. 1988).[17]
- 8 de desembre, Lleida: Pietat Fornesa i Alviñà, pintora catalana (m. 1967).[18]
- Resta del món
- 12 de gener, Londres: Norman Rufus Colin Cohn, acadèmic
- 18 de gener - Xixón (Astúries, Espanya: Santiago Carrillo, polític espanyol.
- 23 de gener - Castries, Saint Lucia (Imperi Britànic): William Arthur Lewis, economista britànic, Premi Nobel d'Economia de l'any 1979 (m. 1991).
- 5 de febrer - Nova York (EUA): Robert Hofstadter, físic estatunidenc, Premi Nobel de Física de l'any 1961 (m. 1990).[19]
- 22 de febrer - El Caire, Egipte: Tahia Carioca, actriu i ballarina de dansa del ventre (m.1999).
- 25 de febrer - Lleó: Aida Lafuente Penaos, militant revolucionària lleonesa, que morí en la Revolució d'Astúries de 1934 (m. 1934).[20]
- 26 de febrer - Klerksdorp, Transvaal: Elizabeth Françoise Eybers, escriptora sud-africana, poeta en llengua afrikaans (m. 2007).[21]
- 28 de febrer - Rio de Janeiro (Brasil): Peter Medawar, zoòleg i biòleg anglès d'origen brasiler, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1960 (m. 1987).[22]
- 2 de març - Tianjin (Xina) Shi Hui, dramaturg, guionista, actor i director de teatre i de cinema xinès (m. 1957).[23]
- 20 de març - Arkansas: Rosetta Tharpe, cantant i guitarrista nord-americana (m.1973).[24]
- 7 d'abril - Baltimore, Maryland (EUA):: Billie Holiday, cantant, una de les veus femenines més importants i influents del jazz (m. 1959).[25]
- 20 d'abril - Rio de Janeiro, Brasil: Aurora Miranda, cantant brasilera, germana de Carmen Miranda (m. 2005).[26]
- 21 d'abril - Chihuahua, estat de Chihuahua, Mèxic: Antonio Rudolfo Quinn Oaxaca, conegut com a Anthony Quinn, actor estatunidenc d'origen mexicà (m. 2001).
- 6 de maig - Kenosha, Wisconsin (els (EUA): Orson Welles, actor, guionista i director de cinema estatunidenc (m. 1985).
- 10 de maig - Londres: Monica Dickens, escriptora anglesa (m. 1992).[27]
- 15 de maig - Gary, Indiana, EUA: Paul Samuelson, economista guardonat amb el Premi Nobel d'Economia el 1970 (m. 2009).[28]
- 17 de maig - Kinkempois, Angleur, Lieja: Berthe di Vito-Delvaux, compositora belga (m. 2005).[29]
- 20 de maig - Kibbutz Degania, prop del llac de Tiberíades, Imperi Otomà: Moshe Dayan, militar i polític israelià (m. 1981).[5]
- 26 de maig - Decize, Nièvreː Marguerite Monnot, pianista i compositora francesa que acompanyà la carrera d'Édith Piaf (m. 1961).[30]
- 31 de maig - l'Havana (Cuba): Carmen Herrera Nieto, pintora i artista visual.[31]
- 9 de juny - Waukesha, Wisconsin: Les Paul, guitarrista de jazz nord-americà (m. 2009).
- 10 de juny - Lachine (Canadà). Saul Bellow, escriptor nord-americà, Premi Nobel de Literatura de l'any 1976 (m. 2005).[32]
- 15 de juny -
- Ann Arbor, Michigan, EUA: Thomas Huckle Weller, bacteriòleg estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1954 (m. 2008).[33]
- Purwokerto, Índies Orientals Neerlandeses: Nini Arlette Theilade, ballarina de ballet i coreògrafa danesa (m. 2018).
- 16 de juny - Vicenza, Itàlia: Mariano Rumor, primer ministre d'Itàlia (m. 1990).[34]
- 7 de juliol - Birmingham, Alabama (EUA): Margaret Walker, poeta i narradora dels Estats Units. Part del moviment literari afroamericà de Chicago (m. 1998).[35]
- 15 de juliol - Sauce, Corrientes: Alicia Zubasnabar, fundadora d'Àvies de Plaza de Mayo.[36]
- 28 de juliol - Greenville, Carolina del Sud (EUA): Charles Hard Townes, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 1964 (m. 2015).[37]
- 31 de juliol - Nuño Gómez, Toledo (Espanya): Simón Sánchez Montero, polític espanyol, destacat dirigent del Partit Comunista d'Espanya (PCE) (m. 2006).[38]
- 27 d'agost - Washington DC (EUA): Norman Foster Ramsey, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 1989 (m. 2011).[39]
- 19 de setembre - Monessen, Pennsilvània: Blanche Thebom, mezzo-soprano nord-americana d'origen suec (m. 2010).[40]
- 23 de setembre - Pittsburgh, Pensilvània (EUA): Clifford Shull, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 1994 (m. 2001).
- 7 d'octubre - Odessa, llavors Imperi Rus: Margarita Aliguer, poeta, bibliotecària, periodista i traductora russa i soviètica (m. 1992).[41]
- 15 d'octubre - Różana, Polònia (avui Ruzhany, Belarús)ː Yitshaq Xamir, Primer ministre d'Israel de 1983 a 1984 i de 1986 a 1992 (m. 2012).[42]
- 17 d'octubre - Nova York (els EUA): Arthur Miller, escriptor i guionista nord-americà (m. 2005).[43]
- 13 de novembre - Pavia: Carla Marangoni, gimnasta artística italiana que va competir durant la dècada de 1920 (m. 2018).[44]
- 19 de novembre - Burlingame, Kansas (EUA): Earl Wilbur Sutherland Jr., metge estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1971 (m. 1974).
- 25 de novembre - Valparaíso, Xile: Pinochet, militar i polític xilè.
- 30 de novembre - Neudorf, Canadà: Henry Taube, químic nord-americà, Premi Nobel de Química de l'any 1983 (m. 2005).
- 9 de desembre - Jarocin, Prússia, actual Polònia: Elisabeth Schwarzkopf, soprano alemanya, posteriorment britànica (m. 2006).[45]
- 12 de desembre - Hoboken, Nova Jersey, Estats Units: Frank Sinatra, actor i cantant estatunidenc (m. 1998).[46]
- 15 de desembre - Amsterdam, Carel Kneulman, escultor, il·lustrador i artista gràfic neerlandès.
- 19 de desembre - París, França: Édith Piaf, cantant francesa (m. 1963).[47]
Necrològiques modifica
- Països Catalans
- 16 de març - Lleida, el Segrià: Xavier Gosé i Rovira, dibuixant i pintor català (n. 1876).
- 9 de maig - Neuville-Saint-Vaast, Pas de Calais (França): Pere Ferrés-Costa, poeta, pedagog icorresponsal de guerra (n. 1888).[1]
- 13 de juny -Barcelona: Cels Gomis i Mestre, folklorista i enginyer català (n. 1841).[48]
- Resta del món
- Alois Ladislov Vymetal, compositor txec
- 26 de gener - Madrid, Espanya: Francisco Moliner Nicolás, metge i polític valencià (n. 1851).
- 24 de març - Londres: Margaret Lindsay Huggins, astrònoma (n. 1848).[49]
- 4 d'abril - Marchéville-en-Woëvre (França): Louis Pergaud, escriptor francès, Premi Goncourt de l'any 1910 (n. 1882).[50]
- 20 d'abril - Hamburg: Ludwig Friederichsen, geògraf, cartògraf, editor, llibreter, i polític colonial alemany.
- 21 d'abril - Filadelfia, Pennsilvània (EUA): Frederick Winslow Taylor, enginyer (n. 1856)
- 27 d'abril (14 d'abril de l'antic calendari) - Moscou, Rússia: Aleksandr Skriabin, compositor rus (n. 1872).[51]
- 20 de juny - Berlín (Imperi Germànic): Emil Rathenau ,empresari alemany. La seva figura tingué una gran prominència en el desenvolupament de la indústria elèctrica a Europa (n. 1838).[52]
- 2 de juliol - París, França: Porfirio Díaz, militar i President de Mèxic (n.1830)[5]
- 20 d'agost - Hamburg, Alemanya: Paul Ehrlich, bacteriòleg alemany, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1908 (n. 1854).[53]
- Roma: Pietro-Battista Farinelli de Falconara, compositor.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Vallès, Edmon, 1920-1980.. Història gràfica de la Catalunya contemporània : 1888/1931. Barcelona: Edicions 62, 1974-1976. ISBN 84-297-1025-6.
- ↑ Vallès, Edmon, 1920-1980.. Història gràfica de la Catalunya contemporània, 1888/1931. 1. ed. Barcelona: Edicions 62, 1974-1976. ISBN 84-297-1025-6.
- ↑ Estivill Rius, Assumpció. «Una mirada retrospectiva: de l'Escola Superior de Bibliotecàries a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació (1915-2005)». Facultat de Biblioteconomia i Documentació. Universitat de Barcelona, 2006-06. [Consulta: 19 setembre 2020].
- ↑ «Galeries Laietanes | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Elvira Jofre (1915-1998)» (en anglès). Find A Grave Memorial. [Consulta: 10 juliol 2020].
- ↑ «Les pistes d'atletisme portaran el nom de Carme Sugrañes Blay». Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. [Consulta: 4 febrer 2024].
- ↑ «Francesc Gomà i Musté | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ Francisca Redondo. Terrassa: Ajuntament de Terrassa. Col·lecció Homenatges, març de 1993.
- ↑ «Maria Antònia Simó i Andreu | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 febrer 2020].
- ↑ «Cèlia Viñas Olivella». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ Berenguer, Arnau. «Gavarró i Castelltort, Maria Teresa», 02-08-2019. [Consulta: 25 maig 2020].
- ↑ «Pere Quetglas i Ferrer | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 setembre 2020].
- ↑ «Neus Català i Pallejà | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 octubre 2020].
- ↑ «Xavier Casp i Verger | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 octubre 2021].
- ↑ «Les dones oblidades de Les Corts». Barcelona Districte 11, 19-04-2016. [Consulta: 6 setembre 2020].
- ↑ Blanch, Daniel. «Rosa Mas». Intèrprets catalans històrics (ICH). [Consulta: 6 novembre 2023].
- ↑ Pintó Fàbregas, Roser «Pietat Fornesa i els principis d'Hokusai». El Jardí de Sant Gervasi i Sarrià, 09-06-2015.
- ↑ «Robert Hofstadter. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Biografía de Aida Lafuente "La libertaria"». Portal Libertario OACA, 25-12-2010. [Consulta: 25 febrer 2020].
- ↑ Terblanche, Erika. «Elisabeth Eybers (1915–2007)». LitNet, 24-02-2015. [Consulta: 15 desembre 2020].
- ↑ «Peter Medawar. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ The Oxford handbook of Chinese cinemas. Oxford: Oxford Univ. Press, 2013. ISBN 978-0-19-005071-9.
- ↑ «Sister Rosetta Tharpe» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 04-08-2023. [Consulta: 19 agost 2023].
- ↑ «Billie Holiday. American jazz singer» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 03-04-2020. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Galilea, Carlos «Aurora Miranda, cantante» (en castellà). El País [Madrid], 05-01-2006. ISSN: 1134-6582.
- ↑ Pick, Charles «Obituary: Monica Dickens». Independent, 31-12-1992.
- ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1970» (en anglès americà). [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ Wintgens, Véronique. «Berthe di Vito-Delvaux». Edicions musicals Bayard-Nizet. [Consulta: 13 abril 2020].
- ↑ Bonini, Emmanuel. «Marguerite Monnot» (en francès). Archives de France. République Française. [Consulta: 1r setembre 2021].
- ↑ Miller, Dana; Lemoine, Serge; Mosquera, Gerardo; Sullivan, Edward J. Carmen Herrera (en anglès). Yale University Press, 2016. ISBN 978-0-300-22186-2.
- ↑ «The Nobel Prize in Literature 1976» (en anglès americà). [Consulta: 15 juny 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1954» (en anglès americà). [Consulta: 15 juny 2020].
- ↑ «RUMOR, Mariano in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 6 juny 2020].
- ↑ «Margaret Walker | American author and poet» (en anglès). [Consulta: 7 juliol 2020].
- ↑ Bravo, Sebastián. «El Congreso de la Nación distinguió a la primera Abuela de Plaza de Mayo correntina» (en castellà). Diario El Litoral, 29-11-2007. [Consulta: 5 maig 2023].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1964» (en anglès americà). [Consulta: 22 juliol 2020].
- ↑ Vega, Pedro, 1951-. Crónica del antifranquismo : 1939-1975 : todos los que lucharon por devolver la democracia a España. 1. ed. en esta presentación. Barcelona: Planeta, 2007. ISBN 978-84-08-07456-4.
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1989» (en anglès americà). [Consulta: 14 agost 2020].
- ↑ «Mor la mezzosoprano Blanche Thebom als 94 anys» (en anglès). Teatral.net, 03-04-2010. Arxivat de l'original el 2020-07-27. [Consulta: 27 juliol 2020].
- ↑ «Margarita Iosifovna Aliger» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 1r juny 2020].
- ↑ «Yitzḥak Shamir | prime minister of Israel» (en anglès). [Consulta: 15 octubre 2020].
- ↑ «Arthur Miller | Biography, Plays, & Facts» (en anglès). [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ Audisio, Emanuela. «Ginnastica, addio a Carla Marangoni: la campionessa che non amava le celebrazioni». Diari La Repubblica, 20-01-2018. [Consulta: 26 setembre 2020].
- ↑ «Elisabeth Schwarzkopf | enciclopèdia.cat». [Consulta: 4 juny 2020].
- ↑ «Frank Sinatra | Biography, Songs, Films, & Facts» (en anglès). [Consulta: 5 desembre 2020].
- ↑ «Édith Piaf | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ Vallès, Edmon, 1920-1980.. Història gràfica de la Catalunya contemporània : 1888/1931. Barcelona: Edicions 62, 1974-1976. ISBN 84-297-1025-6.
- ↑ Brück, Mary T. «Companions in Astronomy-Margaret Lindsay Huggins and Agnes Mary Clerke». Irish Astronomical Journal, vol. 20 (2), p. 70-77, 1991, pàg. 77.
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Louis Pergaud» (en francès). [Consulta: 15 abril 2020].
- ↑ Powell, Jonathan. «Skryabin [Scriabin, Aleksandr Nikolayevich]». A: Grove Music Online, 2001 [Consulta: 15 abril 2020].
- ↑ «Emil Rathenau | German industrialist» (en anglès). [Consulta: 29 juny 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1908» (en anglès americà). [Consulta: 14 agost 2020].
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1915 |