23 de juliol
data
| << | Juliol 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | 31 | ||||
| Tots els dies | ||||||
El 23 de juliol és el dos-cents quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents cinquè en els anys de traspàs. Queden 161 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments modifica
One Direction
El dia 23 de juliol de 2010 a les 8:22 pm. One Direction va ser una popular boy band britànica que es va formar a través del programa de televisió "The X Factor" al 2010. El grup estava format per cinc membres: Harry Styles, Niall Horan, Liam Payne, Louis Tomlinson i Zayn Malik (qui va deixar el grup el 2015). Van guanyar una gran base de seguidors a nivell mundial i van llançar diversos àlbums d'èxit com "Up All Night," "Take Me Home," "Midnight Memories," "Four" i "Made In The A.M." La seva música va ser coneguda pel seu estil pop i les seves lletres relacionades amb les relacions i l'amor juvenil. One Direction va entrar en una pausa indefinida després de la seva gira "On the Road Again" el 2015 per permetre que els membres es centressin en projectes en solitari. Cada membre ha continuat amb èxit en les seves respectives carreres musicals i projectes personals.
- Països Catalans
- 1521, Gandia, la Safor: els agermanats hi derroten les forces reialistes a la batalla de Gandia.
- 1854: Camins de Ferro de Barcelona a Granollers inaugura el tram de ferrocarril entre Barcelona i Granollers.[1][2]
- 1936, Barcelona: Es funda el PSUC com a resultat de la fusió de la Unió Socialista de Catalunya, del Partit Comunista de Catalunya, el Partit Català Proletari i la Federació Catalana del PSOE.[3]
- 2004, Peralada, Alt Empordà: al Festival de Peralada estrenen l'òpera 1714. Món de guerres, amb llibret d'Albert Mestres.
- 2007, Barcelona: La Gran apagada de Barcelona provoca que més de 350.000 llars es queden sense llum a Barcelona durant uns 4 dies, a causa d'una cadena d'accidents, agreujats per la desastrosa manca d'inversions, tant de Red Eléctrica de España com d'Endesa. L'avaria no se solucionà totalment fins al cap d'un o dos mesos, temps durant el qual moltes zones de la ciutat conviuran amb la presència d'enormes generadors dièsel per poder disposar d'electricitat.
- Resta del món
- 1409, Còrsega: El rei Martí l'Humà d'Aragó nomenà regent el jurista català Hug Bonapart.[4]
- 1816, Lió: Un grup de sacerdots funda la Societat de Maria o dels Pares Maristes, dedicada a l'ensenyament i la predicació.
- 1914, Belgrad: Àustria-Hongria lliura a Sèrbia l'Ultimàtum de juliol, una llista de peticions en resposta a l'assassinat de l'Arxiduc Francesc Ferran d'Àustria a Sarajevo.[5]
- 1921, Xangai (Xina): fundació del Partit Comunista Xinès.[6]
- 1999, Marroc: Inici del regnat de Mohammed VI.
- 2004, Mostar, Bòsnia i Hercegovina: Hi inauguren el pont sobre el riu Neretva, reconstruït arran que les milícies croates d'Hercegovina el destruïssin durant la guerra.
- 2006, París, França: Floyd Landis es proclama guanyador del Tour de França del 2006, Óscar Pereiro és segon i Andreas Klöden tercer.
Naixements modifica
- Països Catalans
- 1741 - València: Maria Ladvenant i Quirante, actriu i empresària teatral valenciana (m. 1767).[7]
- 1852 - Lleida: Martina Castells i Ballespí, metgessa catalana, primera dona que va assolir un doctorat a Espanya.[8]
- 1890 - Barcelona: Joan Amades i Gelats, destacat etnòleg i folklorista català.
- 1922 - Calonge: Pere Caner i Estrany, historiador, escriptor i arqueòleg català.
- 1985 - Calafell, Baix Penedès: Albert Pijuan i Hereu, escriptor, traductor i polític català.
- 1987 - el Masnou, Maresme: Marc Fernández Usón, jugador de bàsquet català.
- Resta del món
- 1370, Capodistria (actual Koper, Eslovènia): Pier Paolo Vergerio, humanista italià, estadista i advocat de dret canònic (m. 1444 o 1445).
- 1777, Wolgast: Philipp Otto Runge, pintor del romanticisme primerenc alemany.
- 1796, Estocolm, Suècia: Franz Berwald, compositor suec (m. 1868).[9]
- 1866, Palmi, prop de Reggio Calabria: Francesco Cilea, compositor d'òpera italià (m. 1950).[10]
- 1883, Bagneres de Bigorre, França: Alan Brooke, 1r Vescomte Alanbrooke, comandant superior de l'Exèrcit Britànic (m. 1963).[11]
- 1888, Chicago, EUA: Raymond Chandler, escriptor estatunidenc
- 1890, Zarza de Granadilla, Espanya: Apolinar de Cáceres Gordo, magistrat.
- 1892, Ejersa Goro, Hararge: Haile Selassie I d'Etiòpia, va ser el darrer emperador d'Etiòpia (m. 1975).[12]
- 1897, Bône, Algèria francesaː Valentine Prax, pintora expressionista francesa (m. 1981).[13]
- 1904:
- Oklahoma City, Oklahoma, Estats Units: Richard Gaines, actor estatunidenc.
- París, França: Georges Hugon, compositor i pianista francès (m. 1980).[14]
- 1906, Sarajevo, Imperi Austrohongarès: Vladimir Prelog, químic, Premi Nobel de Química de l'any 1975
- 1908, Siracusa, Sicília (Itàlia): Eliio Vittorini, escriptor i polític italià (m. 1966).[15]
- 1912, Anglaterra: Michael Wilding, actor anglès.
- 1920, Lisboa, Portugal: Amália Rodrigues, fadista, cantant i actriu portuguesa.[16]
- 1924, Saint-Gingolph, Suïssa: Sabine Weiss, fotògrafa (m. 2021).[17]
- 1925:
- Halifax, West Yorkshire, Anglaterra: Oliver Smithies, genetista estatunidenc d'origen anglès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 2007.
- Kanye, Botswana: Quett Joni Masire, professor i polític, va ser president de Botswana entre 1980 i 1998 (m. 2017).[12]
- 1928, Filadèlfia, EUA: Vera Rubin, astrònoma estatunidenca, pionera en l'estudi de les corbes de rotació galàctiques (m. 2016).[18]
- 1944, Lisboa: Maria João Pires, pianista portuguesa.[19]
- 1945, Lima, Perú: Virginia "Gina" Vargas, sociòloga peruana i líder del moviment de dones al seu país.[20]
- 1957, La Haia, Països Baixos: Theo van Gogh, cineasta i escriptor neerlandès.
- 1966, Torí, Itàliaː Simona Levi, artista i activista cultural catalana d'origen italià.[21]
- 1967, Rochester (Nova York), Estats Units: Philip Seymour Hoffman, actor estatunidenc.
- 1971, Decatur, Illinois, EUA: Alison Krauss, cantant i violinista de bluegrass estatunidenca.[22]
- 1976, Budapestː Judit Polgár, jugadora d'escacs hongaresa, considerada la millor jugadora d'escacs femenina de la història.[23]
- 1989, Londres, Anglaterra: Daniel Radcliffe, actor anglès
- 1992, Jaca, Espanya: Luis Fenero, ballarí sobre gel
Necrològiques modifica
- Països Catalans
- 1429 - Riudoms: Margarida de Prades, reina d'Aragó, València, Mallorca, Sardenya, Còrsega (nominal) i Sicília, última reina del casal català (n. 1387).[24][25]
- 1935 - Burgos: Carmen Gimeno Presencia, La Venus Valenciana, cantant i vedet valenciana, que morí assassinada.[26]
- 1980 - Barcelona: Alfons Comín, enginyer industrial, polític i publicista català (m. 1932).
- 2003 - Valldemossaː Antonia Suau Mercadal, una de les primeres catedràtiques d'Ensenyament Secundari (n.1908).[27]
- 2011 - Barcelona: Joan Vernet i Ginés, arabista català.
- 2012 - Barcelona:
- Esther Tusquets Guillén, escriptora i editora catalana en castellà.[28]
- Paco Morán, actor.
- 2015 - Madrid: Josep Sazatornil, conegut com a Saza, actor de teatre i cinema català (n. 1925).
- Resta del món
- 1373, Roma: Brígida de Suècia, religiosa i mística sueca, copatrona d'Europa (n.1303).[29]
- 1757, Madrid, Domenico Scarlatti, compositor napolità (n. 1685).[30]
- 1853, Magaliesberg (Sud-àfrica): Andries Pretorius, un líder dels bòers que contribuí decisivament a la creació de la República de Transvaal (n. 1798).[31]
- 1859, París: Marceline Desbordes-Valmore, cantant, actriu i poetessa francesa (n. 1786).[32]
- 1865, Nantes: Jean-Louis Tulou, flautista i compositor que adquirí gran renom com a concertista de flauta.
- 1885, Wilton, Nova York (EUA): Ulysses S. Grant, va ser el 18è president dels Estats Units d'Amèrica (n. 1822).[33]
- 1916, High Wycombe, Buckinghamshire, Anglaterra: William Ramsay, químic escocès, Premi Nobel de Química de 1904 (n. 1852).[34]
- 1932,
- Bedford, Ohio, Estats Unitsː Alina Bucciantini, soprano italiana (n. 1890).[35]
- São Paulo (Brasil): Alberto Santos-Dumont, primer home a enlairar-se a bord d'un avió a motor (n. 1873).[36]
- 1951, L'Île-d'Yeu (França): Henri Philippe Benoni Omer Joseph Pétain Philippe Pétain o Mariscal Pétain, fou un general francès, Cap d'Estat de la França de Vichy, del 1940 al 1944. (n. 1856).[37]
- 1953, Valentia, Irlanda: Maude Delap, biòloga marina, especialista en meduses (n. 1866).[38]
- 1955, Washington DC (EUA): Cordell Hull, advocat i polític nord-americà, Premi Nobel de la Pau de 1945 (n. 1871).[39]
- 1966, Nova York: Montgomery Clift, actor estatunidenc (n. 1920).
- 1968, Cambridge, Regne Unit: Henry Hallet Dale, metge anglès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1936 (n. 1875).[40]
- 1974, Zahlé, Líban: Badia Masabni, ballarina de dansa del ventre, pionera de la dansa del ventre moderna actual (n. 1892).
- 1992, París: Arletty, pseudònim de Léonie Bathiat, actriu de teatre i cinema, model i cantant francesa (n. 1898).[41]
- 1999, Rabat (Marroc):Al-Hàssan ibn Muhàmmad ibn Yússuf al-Alawí —en àrabالحسن بن محمد بن يوسف العلوي, al-Ḥassan b. Muḥammad b. Yūsuf al-ʿAlawī—, conegut com a Hassan II, fou rei del Marroc de la dinastia alauita (n. 1929).[12]
- 2000, Madrid: Carmen Santonja, compositora i cantant, pintora i escriptora (n. 1934).[42]
- 2001, Jackson (Mississipi) (EUA): Eudora Welty, escriptora nord-americana guanyadora del Premi Pulitzer de 1973 (n. 1909).[43]
- 2004, Madrid: Carmina Ordóñez, celebritat anomenada la Divina.
- 2007, Múnic (Alemanya): Ernst Otto Fischer, químic alemany, Premi Nobel de Química de l'any 1973 (n. 1918).[44]
- 2011, Londres: Amy Winehouse, cantant i compositora britànica d'estil soul (n. 1983).[45]
- 2012,
- Christchurchː Margaret Mahy, escriptora neozelandesa de llibres per a infants i joves (n. 1936).[46]
- La Jolla, Califòrniaː Sally Ride, física estatunidenca i astronauta, primera dona nord-americana a viatjar a l'espai (n. 1951).[47]
- 2015, Nova York, Estats Units: Shigeko Kubota, artista informal i autora de vídeos, performances i instal·lacions (n. 1937).[48]
- 2017, Guennadi Moisséiev, fou un pilot de motocròs i militar rus, guanyador de tres Campionats del Món de motocròs en la categoria de 250 cc
Festes i commemoracions modifica
- Sants al Martirologi romà (2011): Ezequiel, profeta (s. VI aC); Sever de Tràcia, màrtir (304); Joan Cassià, monjo (433); Valerià de Cimiez, bisbe (461); santa Brígida de Suècia, reina, fundadora de l'Orde del Santíssim Salvador (1373).
- Beats al Martirologi romà (2011): Joana d'Orvieto, dominica (1306); Margarita María López de Maturana, monja i fundadora de les Germanes Mercedàries Missioneres (1934); Catalina del Carme Caldés Socias, Miquela Rullan Ribot, religioses, i Prudència Canyelles i Ginesta, laica, màrtirs (1936); Manuel Pérez Giménez, Felipe Valcabado Granado, Mauricio Macho Rodriguez, María Oses Sáinz, Julio Mediavilla Concejero, José Ruiz Martinez, Laurino Proano Cuesta, Anacario Benito Nozal, Felipe Ruiz Fraile, religiosos màrtirs (1936); Vicentte Díez Tejerina, José Estalayo Garcia, Epifanio Sierra Conde, Abilio Ramos y Ramos i Zacarías Fernández Crespo, Fulgencio Calvo Sánchez, religiosos màrtirs (1936); Pedro Ruiz de los Paños, Josep Sala Picó, Guillermo Plaza Hernández, Recaredo Centelles Abad, Antoni Perulles i Estivill, Martín Martínez Pascual, José Pascual Carda Saporta, Isidoro Bover Oliver, José Peris Polo, preveres màrtirs de la Fraternitat de Sacerdots Operaris (1936); Krystyn Gondeck, prevere màrtir (1942); Vasil' Hopko, bisbe i màrtir (1976).
- Sants que ja no són al Martirologi: Eugeni de Roma i Apol·loni de Roma, màrtirs; Tròfim i Teòfil de Roma, màrtirs (302); Primitiva de Roma, màrtir; Rasif de Roma, màrtir; Ravè i Rasif de Macé, eremites màrtirs (s. V); Ròmula, Redempta i Herundona de Roma, ascetes (575); Màrtirs de Bulgària, sota Nicèfor (segle ix); Anna de Constantinoble, verge i eremita (ca. 918); a Colònia (Alemanya): trasllat de les relíquies dels Tres Reis d'Orient i de Fèlix i Nabor de Lodi; a Essen i Paderborn: Libori de Le Mans, bisbe; a Reims: translació de les relíquies de Nicasi de Reims, bisbe.
- Venerats a l'Orde de les Clarisses: Santa Kinga de Polònia, reina.
- Venerats a l'Orde de la Mercè: Beat Jaume I el Conqueridor, rei cofundador; Joan de Lucca, frare (segle xiv); Juan de Montesinos, màrtir (1619); Lleonard de Recanati, bisbe.
- Església Armènia
- 4 Hrotits: 45 màrtirs de Nicòpolis d'Armènia; Melkhiseth i Karapet de Van, neomàrtirs sota Tamerlà.
- Església Copta
- 16 Abib: Joan Calibita, monjo (460); translació de les relíquies de Sant Jordi al Caire.
- Església Ortodoxa (segons el calendari julià)
- Se celebren els corresponents al 5 d'agost del calendari gregorià.
- Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)
- Corresponen als sants del 9 de juliol del calendari julià. Apol·loni de Sardes, màrtir (s. III); Bianor i Silvà de Pisídia, màrtirs (s. IV); Marcià, màrtir; Arseni d'Alexandria, patriarca; 45 Màrtirs de Nicòpolis d'Armènia: Lleonci, Daniel, Alexandre, Maurici, Antoni, Sisini, Anicet, Belarad, Meneu, Timoni, Bianor, Silvà i Apol·loni (ca. 319); 10.000 màrtirs de Nítria (ca. 398); Joan Varasvatxe, pare d'Eutimi l'Il·luminador, i Gabriel, príncep i monjo (s. X); Antoni de les Coves de Kíev, monjo (1073); Gregori d'Assos, bisbe (1150); Basili de Riazan, bisbe (1295); Silvà de Kíev, monjo (segle xiv); Josep de Damasc i companys màrtirs (1860); Piotr, Stefanos, Jirji, Nestoros, màrtirs (1918); Sinaxis dels sants del monestir de Vatopedi, a l'Atos.
- Esglésies luteranes
- Santa Brígida de Suècia, abadessa i fundadora.
- Anglicanisme
- Santa Brígida de Suècia, abadessa i fundadora.
Notes modifica
- ↑ Busquets, Joan. Història de Barcelona. Enciclopèdia Catalana, 1997, p. 204. ISBN 8477391785.
- ↑ «L'antiga estació i el tren». Arxiu Municipal de Granollers, 2014. [Consulta: 23 juliol 2016].
- ↑ «Es crea el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 maig 2020].
- ↑ (en castellà) Boletín de la Real Academia de la Historia, Volums 165-167, 1969, pàg. 169.
- ↑ Kinder, Hermann, 1920-1968.. Atlas histórico mundial. II, De la Revolución Francesa a nuestros días. 19a. ed. corregida y ampliada. Madrid: Akal, 1996. ISBN 84-460-2459-4.
- ↑ Schirokauer, Conrad.. Breve historia de la civilizacion china. Barcelona: Ediciones Bellaterra, 2011. ISBN 978-84-7290-555-9.
- ↑ Lorenzo, Luciano García. Autoras y actrices en la historia del teatro español (en castellà). EDITUM, 2000, pàg. 138 i següents. ISBN 978-84-8371-169-9.
- ↑ «Metges Catalans | Martina Castells i Ballespí». Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. [Consulta: 31 maig 2022].
- ↑ Grimley, Daniel M. «Berwald family: 5. Franz (Adolf) Berwald». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.02946 [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.
- ↑ «Alan Francis Brooke, 1st Viscount Alanbrooke | British field marshal» (en anglès). [Consulta: 17 juliol 2020].
- ↑ 12,0 12,1 12,2 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «PFF-Musee-Zadkine». [Consulta: 6 juny 2022].
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «Vittorini, Elio nell'Enciclopedia Treccani» (en italià). [Consulta: 2 juliol 2020].
- ↑ «Amália da Piedade Rebordão Rodrigues» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 27 maig 2020].
- ↑ «La photographe franco-suisse Sabine Weiss, figure du courant humaniste, est morte» (en francès). Le Monde.fr, 29-12-2021.
- ↑ Bauer, Patricia. «Vera Rubin» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 27 maig 2020].
- ↑ «Maria João Pires. Piano» (en anglès). Calouste Gulbenkian Foundation, 23-09-2019. [Consulta: 27 maig 2020].
- ↑ Waterman, Peter. From Coldwar Communism to the Global Emancipatory Movement (en anglès). eBook Partnership, 2014-12-12. ISBN 978-1-78301-623-5.
- ↑ «About Simona Levi: Italian artist» (en anglès). PeoplePill. [Consulta: 20 maig 2021].
- ↑ McCall, Michael; Rumble, John; Kingsbury, Paul. The Encyclopedia of Country Music (en anglès). Oxford University Press, 2012-02-01, pàg. 285. ISBN 978-0-19-992083-9.
- ↑ «Biografía de Judit Polgar ajedrecista húngara» (en castellà). Mujeres Notables, 01-07-2018. [Consulta: 17 maig 2021].
- ↑ Eufemià Fort Cogul: "La llegenda sobre Margarida de Prades", Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, 1970, p. 161, i Josep Maria Sans Travé: "Dietari o Llibre de Jornades (1411-1484) de Jaume Safont", Fundació Noguera, col·lecció Textos i Documents, n. 28, Barcelona, 1992, p. 293
- ↑ «El Monasterio de Santes Creus incluye en su ruta las tumbas de las reinas Blanca de Anjou y Margarita de Prades» (en castellà). Revista “Adiós”, 13-03-2020. [Consulta: 27 maig 2020].
- ↑ «Sangre en el "cabaret"». Mundo gráfico, núm. 1239, 31-07-1935, pàg. 25, 26 i 27.
- ↑ Bernat Vistarini, Antonio; López Martínez, José Damián; Martínez Cañavate, Laura «Antonia Suau Mercadal (1908-2004), catedrática de Lengua y Literatura de enseñanza media: modelo para la formación del futuro profesorado de secundaria». Educació i Història: revista d'història de l'educació, 31, 05-02-2018, pàg. 167–195. ISSN: 2013-9632.
- ↑ «Esther Tusquets i Guillén | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 maig 2020].
- ↑ «Brígida». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: maig 2023].
- ↑ «Domenico Scarlatti | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 maig 2020].
- ↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ «Marceline Desbordes-Valmore | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 abril 2020].
- ↑ «Ulysses S. Grant | Biography, Presidency, & History» (en anglès). [Consulta: 14 juliol 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1904» (en anglès americà). [Consulta: 21 juliol 2020].
- ↑ «Memorial» (en anglès). findagrave. [Consulta: 5 febrer 2018].
- ↑ «Alberto Santos-Dumont». GEC. [Consulta: 21 juny 2022].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Philippe Pétain» (en francès). [Consulta: 18 juliol 2020].
- ↑ Desmond, Ray. Dictionary Of British And Irish Botantists And Horticulturalists Including plant collectors, flower painters and garden designers. Londres: CRC Press, 1994, p. 202. ISBN 0850668433.
- ↑ «Cordell Hull | United States statesman» (en anglès). [Consulta: 18 juliol 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1936» (en anglès americà). [Consulta: 21 juliol 2020].
- ↑ «Arletty, una de las figuras míticas de la escena y el cine francés, fallece a los 94 años». La Vanguardia, 25-07-1992, pàg. 45.
- ↑ García-Luengo Manchado, Javier «Más allá de Vainica doble: Carmen Santonja, pintora». Ars Longa, núm. 18, 2009.
- ↑ «Eudora Welty | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 maig 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1973» (en anglès americà). [Consulta: 21 juliol 2020].
- ↑ «Amy Jade Winehouse | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 maig 2020].
- ↑ «Margaret Mahy (1936-2012)» (en anglès). Find A Grave Memorial. [Consulta: 26 gener 2021].
- ↑ «Doctora Sally Ride». StarChild. HEASARC. Nasa. [Consulta: 29 març 2021].
- ↑ Grimes, William «Shigeko Kubota, a Creator of Video Sculptures, Dies at 77 (Published 2015)» (en anglès). The New York Times, 28-07-2015. ISSN: 0362-4331.
- ↑ «Kalender - 23. Juli - Ökumenisches Heiligenlexikon» (en alemany). Das Ökumenische Heiligenlexikon. [Consulta: 23 desembre 2011]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
- ↑ Santi, beati e testimoni.
| Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:23 de juliol. |
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 23 de juliol |