241 aC
any
El 241 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà, era conegut com a any del consolat d'Àtic i Cercó (o també any 513 ab urbe condita). L'ús del nom «241 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 241 aC (ccxli aC) |
| Islàmic | 889 aH – 888 aH |
| Xinès | 2456 – 2457 |
| Hebreu | 3520 – 3521 |
| Calendaris hindús | -185 – -184 (Vikram Samvat) 2861 – 2862 (Kali Yuga) |
| Persa | 862 BP – 861 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | 10 |
| Ab urbe condita | 513 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle iv aC - segle iii aC - segle ii aC | |
| Dècades | |
| 270 aC 260 aC 250 aC - 240 aC - 230 aC 220 aC 210 aC | |
| Anys | |
| 244 aC 243 aC 242 aC - 241 aC - 240 aC 239 aC 238 aC | |
Esdeveniments modifica
Imperi Selèucida i Egipte modifica
- Seleuc II Cal·linic, rei selèucida, signa amb el rei d'Egipte Ptolemeu III Evèrgetes I un tractat de pau pel qual Egipte conserva Efes, Milet, Priene, Samos, Lebedos, el sud de Jònia, Cària, Lícia, Pamfília, Cilícia Occidental i Celesíria, i els territoris que dominava a Tràcia (Abdera, Cípsela, Samotràcia, Sestos i el Quersonès).[2]
Àsia Menor modifica
Àfrica modifica
- Guerra dels Mercenaris, una revolta dels exèrcits de mercenaris al servei de l'Imperi cartaginès durant i al final la Primera Guerra Púnica, que compta amb el suport d'assentaments a Líbia descontents amb el control del territori pels cartaginesos.[5]
- Els caps dels mercenaris eren Espendi, un antic esclau romà, Mató, africà i Autàrit, cap dels mercenaris gals. Quan Giscó, general cartaginès, comandant de la guarnició de Lilibèon, va a pactar amb els amotinats, uns 20.000, que han ocupa Tunis a uns 15 km de Cartago enviat pel senat cartaginès, ofereix tot el que demanen, però els caps de la revolta temen per la seva seguretat, i no accepten els oferiments. Detenen i empresonen a Giscó, que més tard mor per ordre d'Autàrit.[6]
Antiga Grècia modifica
- Euridàmides és nomenat rei d'Esparta després de l'execució del seu pare Agis IV.[7]
Antiga Roma modifica
- Aquest any són elegits cònsols Aulus Manli Torquat Àtic i Quint Lutaci Cercó.[8]
- A la batalla d'Egusa (10 de març), la flota romana, dirigida pel cònsol de l'any anterior Gai Lutaci Càtul, va vèncer la flota cartaginesa comandada per Hannó el Gran.[9]
- Lutaci Catul, exigeix als cartaginesos que signin l'anomenat Tractat de Lutaci, que posa punt final a la Primera Guerra Púnica.[10][11][12]
- Poc després d'haver-se declarat la pau, els faliscs de Falerii es revolten per causes que no es coneixen, i els dos cònsols ataquen la ciutat que conquereixen en sis dies. Confisquen la meitat de la terra dels faliscs i destrueixen la ciutat. Per aquesta victòria els dos cònsols obtenen el triomf.[13]
- Luci Cecili Metel, que aquest any és pontífex màxim, rescata el Palladium quan s'incendia el temple de Vesta i resulta ferit, perdent la vista. Se'l recompensa amb una estàtua al Capitoli, i el permís, que no s'havia donat mai a ningú, d'anar al senat en cotxe.[14][15]
Necrològiques modifica
- Agis IV, rei d'Esparta. Leònides II, l'altre rei d'Esparta, el fa detenir. Va a la presó amb un escamot per assegurar-se de que Agis no s'escaparà, i amb els Èfors al seu favor celebra un judici. Com que Agis no es penedeix dels seus actes el condemnen i l'executen, juntament amb la seva mare Agesístrata i la seva àvia. És el primer rei d'Esparta mort per ordre dels èfors.[16]
Referències modifica
- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Justí. Justini Historiarum Philippicarum, XXVII, 2
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXXVIII, 16
- ↑ Polibi. Història, XVIII, 24
- ↑ Polibi. Història, I, 69
- ↑ Polibi. Història, I, 71-85
- ↑ Smith, William (ed.). «Eurydamidas». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 13 abril 2024].
- ↑ Polibi. Història, I, 65
- ↑ Polibi. Història, I, 74
- ↑ Polibi. Història, I, 62, 7; 63, 3
- ↑ Joan Zonaràs. Compendi d'història, VIII, 398
- ↑ Pau Orosi. Historiae adversum paganos, IV, 10
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXX, 44
- ↑ Valeri Màxim. De Factis Dictisque Memorabilibus, I, 4, 4
- ↑ Ovidi. Fastos, VI, 436
- ↑ Plutarc. Vides paral·leles: Agis, XX
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 241 aC |