El 278 aC va ser un any del calendari romà prejulià. A la República i a l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Luscí i Pap (o també any 476 ab urbe condita). La denominació «278 aC» per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode prevalent a Europa per a anomenar els anys.[1]

Infotaula nombre278 aC
Tipusany aC Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià278 aC (cclxxviii aC)
Islàmic927 aH – 926 aH
Xinès2419 – 2420
Hebreu3483 – 3484
Calendaris hindús-222 – -221 (Vikram Samvat)
2824 – 2825 (Kali Yuga)
Persa899 BP – 898 BP
Armeni-
Rúnic-27
Ab urbe condita476
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle iv aC - segle iii aC - segle ii aC
Dècades
300 aC 290 aC 280 aC - 270 aC - 260 aC 250 aC 240 aC
Anys
281 aC 280 aC 279 aC - 278 aC - 277 aC 276 aC 275 aC

Esdeveniments modifica

Antiga Grècia modifica

Àsia Menor modifica

Antic Egipte modifica

Sicília modifica

  • Sosístrat II, tirà de Siracusa, comparteix el poder de la ciutat amb Tinió. Aviat entren en conflicte, i Sosístrat amb ajuda dels mercenaris, obliga a Tinió a refugiar-se a Ortígia. Els cartaginesos, aprofitant aquella guerra, desembarquen a Sicília i Sosístrat crida a Pirros, rei de l'Epir, demanant ajuda. Quan arriba, Sosístrat li entrega la ciutat, i Tinió fa el mateix amb la ciutadella. Els dos rivals es reconcilien. Sosístrat entrega a Pirros totes les ciutats sota el seu domini i posa les tropes a la seva disposició. Pirros l'ajuda en la conquesta d'Acragant que havia caigut en mans del cartaginesos.[5]

Antiga Roma modifica

  • Aquest any són elegits cònsols Gai Fabrici Luscí i Quint Emili Pap.[6]
  • A l'inici del seu consolat, un traïdor s'ofereix als cònsols per assassinar a Pirros, però els dos cònsols el detenen i l'envien al rei de l'Epir. Els romans volen obrir negociacions per recuperar el territori perdut i Pirros no pot arriscar-se en una altra batalla amb els romans, i envia Cinees a Roma com ambaixador i s'acorda una treva. Pirros marxa a Sicília, abandonant als seus aliats italians.[7]
  • Fabrici Luscí sotmet als aliats revoltats del sud d'Itàlia i al seu retorn celebra un triomf.[8][9]
  • Es dedica un temple al déu Summà, deu del tro i del cel nocturn, prop del Circ Màxim. Plini el Vell diu que Summanus era d'origen etrusc i una de les nou divinitats relacionades amb els trons.[10] Varró el situa entre els déus d'origen sabí, i diu que el rei Titus Taci li havia dedicat un altar (ara) en compliment d'un vot.[11]

Referències modifica

  1. Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508. 
  2. Pausànias. Descripció de Grècia, X, 22
  3. Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXVIII, 16
  4. Justí. Historiarum Philippicarum, XVII, 2; XXIV, 2, 3
  5. Plutarc. Vides paral·leles: Pirros, XII, 23
  6. Titus Livi. Epítom, XIII
  7. Polibi. Història, II, 20
  8. Fasti
  9. Titus Livi. Epítom, XIII
  10. Plini el Vell, Naturalis Historia, II, 53
  11. Marc Terenci Varró. De lingua latina, V, 74