285 aC
any
El 285 aC va ser un any del calendari romà prejulià. A la República i a l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Canina i Lèpid (o també any 469 ab urbe condita). La denominació «285 aC» per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode prevalent a Europa per a anomenar els anys.[1]
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 285 aC (cclxxxv aC) |
| Islàmic | 934 aH – 933 aH |
| Xinès | 2412 – 2413 |
| Hebreu | 3476 – 3477 |
| Calendaris hindús | -229 – -228 (Vikram Samvat) 2817 – 2818 (Kali Yuga) |
| Persa | 906 BP – 905 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | -34 |
| Ab urbe condita | 469 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle iv aC - segle iii aC - segle ii aC | |
| Dècades | |
| 310 aC 300 aC 290 aC - 280 aC - 270 aC 260 aC 250 aC | |
| Anys | |
| 288 aC 287 aC 286 aC - 285 aC - 284 aC 283 aC 282 aC | |
Esdeveniments modifica
Antic Egipte modifica
- Ptolemeu I Soter convoca una assemblea popular a Alexandria on anuncia que transfereix la reialesa al seu fill Ptolemeu II Filadelf (cosa que es va materialitzar el gener del 284 aC), en contra de l'opinió del seu conseller Demetri de Falèron, ja que tenia fills més grans.[2]
- Ptolemeu Ceraune, fill de Ptolemeu I Soter, surt d'Egipte i se'n va a la cort de Lisímac de Tràcia on hi ha la seva germana Lisandra, casada amb Agàtocles i on la seva germanastra Arsinoe que no li és hostil, està casada amb el mateix Lisímac. Arsinoe participa amb Ptolemeu en diverses intrigues contra Agàtocles.[3]
Antiga Grècia modifica
- Agàtocles de Tràcia, fill de Lisímac de Tràcia, es casa amb Lisandra, filla de Ptolemeu I Soter, per reforçar els llaços entre Tràcia i Egipte.[4]
Antiga Roma modifica
- Aquest any són elegits cònsols Gai Claudi Canina i Marc Emili Lèpid. El seu nom només es menciona als Fasti, ja que els llibres de Titus Livi sobre aquest període s'han perdut.[5]
- Gai Fabrici Luscí, magistrat romà, és enviat com a ambaixador a Tàrent i a altres estats aliats per dissuadir-los de fer la guerra a Roma, però els tarentins el detenen i envien ambaixades als etruscs, umbres i gals per formar una gran coalició contra Roma, segons diu Cassi Dió.[6]
Necrològiques modifica
- Dicearc de Messana, filòsof peripatètic, geògraf i historiador, deixeble d'Aristòtil.[7]
Referències modifica
- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Justí. Historiarum Philippicarum, XVI, 2
- ↑ Justí. Historiarum Philippicarum, XVI, 2-3
- ↑ Plutarc. Vides paral·leles: Demetri, XXII, 31
- ↑ Smith, William (ed.). «2. Lepidus». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 19 març 2024].
- ↑ Cassi Dió. Història de Roma, Fragment 144
- ↑ Smith, William (ed.). «Dicaearchus». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 19 març 2024].