298 aC
any
El 298 aC va ser un any del calendari romà prejulià. A la República i a l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Barbat i Centumal (o també any 456 ab urbe condita). La denominació «298 aC» per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode prevalent a Europa per a anomenar els anys.[1]
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 298 aC (ccxcviii aC) |
| Islàmic | 948 aH – 947 aH |
| Xinès | 2399 – 2400 |
| Hebreu | 3463 – 3464 |
| Calendaris hindús | -242 – -241 (Vikram Samvat) 2804 – 2805 (Kali Yuga) |
| Persa | 919 BP – 918 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | -47 |
| Ab urbe condita | 456 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle iv aC - segle iii aC - segle ii aC | |
| Dècades | |
| 320 aC 310 aC 300 aC - 290 aC - 280 aC 270 aC 260 aC | |
| Anys | |
| 301 aC 300 aC 299 aC - 298 aC - 297 aC 296 aC 295 aC | |
Esdeveniments modifica
Antiga Grècia. Els Diàdocs modifica
- Cassandre, que l'any anterior (399 aC) o potser aquest mateix any havia ocupat Corcira veu com la ciutat s'entrega a Agàtocles de Siracusa cosa que obliga Cassandre a retirar-se.[2]
- Cassandre ataca Atenes i Olimpiodor, general atenenc, va per mar a Etòlia i aconsegueix que la Lliga Etòlia envii ajut a la ciutat. Cassandre s'ha de retirar. Una mica després Elateia, conquerida per Cassandre, es revolta, i Olimpiodor envia ajuda a la ciutat que resisteix l'atac.[3][4]
- Els celtes entren a Macedònia i Tràcia. Cassandre derrota algunes tribus a la serralada dels Balcans. Un segon grup encapçalat per Cambaules aconsegueix establir-se a Tràcia.[5]
Antiga Roma modifica
- Aquest any són elegits cònsols Luci Corneli Escipió Barbat i Gneu Fulvi Màxim Centumal.[6]
- la Lliga samnita forma una aliança amb les ciutats etrusques, amb els umbres, els lucans, els sabins i els gals sènons. Una tribu dels lucans manifesta la seva oposició a l'aliança amb el Sàmnium.[7]
- Els lucans demanen al Senat Romà ajuda contra els samnites que devasten el seu país, a canvi d'un pacte d'amistat i ostatges. El senat envia ambaixadors als samnites per demanar-los que abandonin el territori ocupat. Els samnites responen que si entren al Sàmnium mai en sortiran vius. El senat declara la guerra als samnites.[8][9]
- Màxim Centumal és enviat al Sàmnium, mentre que el seu col·lega va a Etrúria, els dos fronts de la Tercera Guerra Samnita, que aquest any s'inicia. Obté una notable victòria sobre els samnites, a prop de Bovianum i després conquereix Aufidena. També guanya algunes batalles contra els etruscs, que li valen els honors d'un triomf.[10]
- Derrota del cònsol Luci Corneli Escipió Barbat a la Batalla de Camerinum la primera de la Tercera Guerra Samnita.[11]
Referències modifica
- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XXI, fragment
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XVI, 84
- ↑ Pausànias. Descripció de Grècia, X, 34
- ↑ Pausànias. Descripció de Grècia, X, 19
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, X, 4
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, X, 11
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, X, 12-13
- ↑ Dionisi d'Halicarnàs. Antiguitats romanes, XVIII, 1-2
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, X, 11, 22, 26
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, X, 25