337 aC
any
El 337 aC va ser un any del calendari romà prejulià. En temps de la República i de l'Imperi Romà, era conegut com a any del consolat de Llong i Petus (o, més rarament, any 417 ab urbe condita o de la fundació de Roma). L'ús del nom «337 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 337 aC (cccxxxvii aC) |
| Islàmic | 988 aH – 987 aH |
| Xinès | 2360 – 2361 |
| Hebreu | 3424 – 3425 |
| Calendaris hindús | -281 – -280 (Vikram Samvat) 2765 – 2766 (Kali Yuga) |
| Persa | 958 BP – 957 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | -86 |
| Ab urbe condita | 417 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle v aC - segle iv aC - segle iii aC | |
| Dècades | |
| 360 aC 350 aC 340 aC - 330 aC - 320 aC 310 aC 300 aC | |
| Anys | |
| 340 aC 339 aC 338 aC - 337 aC - 336 aC 335 aC 334 aC | |
Esdeveniments modifica
Antiga Grècia modifica
- Creació de la Lliga de Corint. El nom fa referència a diverses confederacions de ciutats i estats grecs sota el domini del Regne de Macedònia. Al principi, és només un tractat de «pau comuna» al que s'adhereixen totes les ciutats-estat gregues excepte Esparta. En realitat és una manera per a Macedònia d'imposar la seva sobirania a tots els grecs.[2]
- Filip II de Macedònia es fa proclamar hegemon, és a dir general en cap de la Lliga de Corint. Va advocar per una guerra comuna de Macedònia i totes les ciutats gregues contra l'Imperi Aquemènida. El primer acte polític de la Lliga és la declaració de la guerra contra els perses, i el nomenament de Felip II com a estrateg autocràtor. Però la mort de Felip retarda el projecte i és el seu fill, Alexandre el Gran, qui implementa el seu pla a partir de l'any 334 aC.[3]
- Filip II de Macedònia es casa amb Cleòpatra després d'haver-se divorciat d'Olímpia, que es va retirar a la cort del seu germà, el rei Alexandre I de l'Epir.[4]
Antiga Roma modifica
- Aquest any són elegits cònsols Gai Sulpici Llong i Publi Eli Petus.[5]
- Un plebeu, Quint Publili Filó, arriba ser pretor romà per primer cop.
- Gai Claudi Cras és nomenat dictador, però immediatament abdica perquè els àugurs van declarar que el seu nomenament era invàlid. Se suposa que el seu magister equitum era Gai Claudi Hortator, personatge per altra banda desconegut.[6]
Naixements modifica
Necrològiques modifica
- Timoleont, militar de Corint, que va exercir el poder a Siracusa lluitant contra els tirans. Cap al final de la seva vida es va quedar cec, i va morir el vuitè any després de la seva arribada a Sicília. Se'l va enterrar a la plaça del mercat de Siracusa om més tard s'hi va aixecar un pòrtic i un gimnàs al voltant. Es van instruir uns jocs anuals en honor seu.[7]
Referències modifica
- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XVII, 14
- ↑ Plutarc. Vides paral·leles: Alexandre el Gran, XVIII, 13
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XVI, 92
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, VIII, 15
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, VIII, 15, 2
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XVI, 90
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 337 aC |