388 aC
any
El 388 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República Romana i l'Imperi, era conegut com a any del tribunat de Capitolí, Fidenat, Jul, Corvus, Triciptí i Rufus (o, més rarament, any 366 ab urbe condita o de la fundació de Roma). L'ús del nom «388 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 388 aC (ccclxxxviii aC) |
| Islàmic | 1041 aH – 1040 aH |
| Xinès | 2309 – 2310 |
| Hebreu | 3373 – 3374 |
| Calendaris hindús | -332 – -331 (Vikram Samvat) 2714 – 2715 (Kali Yuga) |
| Persa | 1009 BP – 1008 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | -137 |
| Ab urbe condita | 366 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle v aC - segle iv aC - segle iii aC | |
| Dècades | |
| 410 aC 400 aC 390 aC - 380 aC - 370 aC 360 aC 350 aC | |
| Anys | |
| 391 aC 390 aC 389 aC - 388 aC - 387 aC 386 aC 385 aC | |
Esdeveniments modifica
Grècia modifica
- Guerra entre Esparta i Argos[2]
- Càbries, general atenenc, mentre fa camí cap a Xipre per ajudar a Evàgores I contra els perses, desembarca a Egina i en una emboscada obté una gran victòria sobre els espartans que van perdre al seu comandant Gòrgopes en l'enfrontament. Atenes va quedar per un temps lliure de l'amenaça espartana.[3]
- Plató, que portava deu anys vivint a la cort de Dionisi el Vell, tirà de Siracusa, retorna a Atenes, on l'any següent (387 aC) fundarà l'Acadèmia.[4][5]
- Anníceris, un filòsof de l'escola cirenaica, va rescatar Plató de l'esclavitud a que l'havia sotmès Dionisi el Vell, comprant la seva llibertat per vint mines.[6][7]
- Aristòfanes presenta la seva obra Plutus.[8]
- Eunom d'Atenes, almirall durant la Guerra de Corint, va ser enviat amb el comandament de 13 naus contra l'esparta Gòrgopes, vicealmirall de Hierax i dels eginetes.[9]
Antiga Roma modifica
- Aquest any s'elegeixen a Roma sis tribuns amb potestat consular: Tit Quinti Cincinnat Capitolí, Quint Servili Fidenat, Luci Juli Jul, Luci Aquil·li Corvus, Luci Lucreci Flavus Triciptí i Servi Sulpici Rufus.[10]
- Els tribuns van dirigir l'exèrcit romà en diverses incursions als territoris dels eqües i els que depenien de Tarquínia. Van ocupar Cortuosa i Contenebra després d'una dura batalla i van saquejar les dues ciutats.[11]
- Mentrestant, a Roma, els tribuns de la plebs discuteixen sobre com s'han de distribuir les Llacunes Pontines, arrabassades als volscs l'any anterior.[12]
Naixements modifica
Necrològiques modifica
- Anaxibi, navarc i harmost espartà, quan anava a Abidos a substituir Dercil·lides, va ser interceptat per Ifícrates el Vell, general atenès, a la vora d'Antandros, ciutat que s'havia passat a Atenes. Anaxibi hi va arribar sobtadament però va veure l'emboscada atenesa i veient segura la seva pròpia derrota, va sacrificar la seva vida lluitant junt amb un petit grup per donar temps als seus companys a fugir, fins que va morir a la lluita.[13]
- Trasibul d'Atenes, militar atenenc, havia anat a Lesbos i va reduir Metimna i alguna altra ciutat. Va embarcar al sud i va ancorar al riu Eurimedon, prop d'Aspendos. A la nit els habitants d'aquesta ciutat van atacar el seu campament per sorpresa i el van matar a la seva tenda, segons Diodor de Sicília.[14]
Referències modifica
- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Grote, George. A history of Greece (en anglès). J. Murray, 1852, p. v.9, p.493.
- ↑ Xenofont. Hel·lèniques, V, 1, 10
- ↑ Diògenes Laerci. Vides i opinions de filòsofs eminents, III, 7
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XV, 7
- ↑ Diògenes Laerci. Vides i opinions de filòsofs eminents, II, 86
- ↑ Grenet, P.-B. Histoire de la philosophie ancienne. París: Beauchesne, 1993, p. 88.
- ↑ Easterling, P. E. (et al.) (eds.). Historia de la literatura clásica I: literatura griega. Madrid: Gredos, 1990, p. 396. ISBN 842491421X.
- ↑ Xenofont. Hel·lèniques, VI, 5
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, VI, 4
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, VI, 4
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, VI, 5
- ↑ Xenofont. Hel·lèniques, IV, 38-39
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XIV, 99