El 388 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República Romana i l'Imperi, era conegut com a any del tribunat de Capitolí, Fidenat, Jul, Corvus, Triciptí i Rufus (o, més rarament, any 366 ab urbe condita o de la fundació de Roma). L'ús del nom «388 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]

Infotaula nombre388 aC
Tipusany aC Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià388 aC (ccclxxxviii aC)
Islàmic1041 aH – 1040 aH
Xinès2309 – 2310
Hebreu3373 – 3374
Calendaris hindús-332 – -331 (Vikram Samvat)
2714 – 2715 (Kali Yuga)
Persa1009 BP – 1008 BP
Armeni-
Rúnic-137
Ab urbe condita366
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle v aC - segle iv aC - segle iii aC
Dècades
410 aC 400 aC 390 aC - 380 aC - 370 aC 360 aC 350 aC
Anys
391 aC 390 aC 389 aC - 388 aC - 387 aC 386 aC 385 aC

Esdeveniments modifica

Grècia modifica

Antiga Roma modifica

Naixements modifica

Necrològiques modifica

  • Anaxibi, navarc i harmost espartà, quan anava a Abidos a substituir Dercil·lides, va ser interceptat per Ifícrates el Vell, general atenès, a la vora d'Antandros, ciutat que s'havia passat a Atenes. Anaxibi hi va arribar sobtadament però va veure l'emboscada atenesa i veient segura la seva pròpia derrota, va sacrificar la seva vida lluitant junt amb un petit grup per donar temps als seus companys a fugir, fins que va morir a la lluita.[13]
  • Trasibul d'Atenes, militar atenenc, havia anat a Lesbos i va reduir Metimna i alguna altra ciutat. Va embarcar al sud i va ancorar al riu Eurimedon, prop d'Aspendos. A la nit els habitants d'aquesta ciutat van atacar el seu campament per sorpresa i el van matar a la seva tenda, segons Diodor de Sicília.[14]

Referències modifica

  1. Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508. 
  2. Grote, George. A history of Greece (en anglès). J. Murray, 1852, p. v.9, p.493. 
  3. Xenofont. Hel·lèniques, V, 1, 10
  4. Diògenes Laerci. Vides i opinions de filòsofs eminents, III, 7
  5. Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XV, 7
  6. Diògenes Laerci. Vides i opinions de filòsofs eminents, II, 86
  7. Grenet, P.-B. Histoire de la philosophie ancienne. París: Beauchesne, 1993, p. 88. 
  8. Easterling, P. E. (et al.) (eds.). Historia de la literatura clásica I: literatura griega. Madrid: Gredos, 1990, p. 396. ISBN 842491421X. 
  9. Xenofont. Hel·lèniques, VI, 5
  10. Titus Livi. Ab Urbe Condita, VI, 4
  11. Titus Livi. Ab Urbe Condita, VI, 4
  12. Titus Livi. Ab Urbe Condita, VI, 5
  13. Xenofont. Hel·lèniques, IV, 38-39
  14. Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XIV, 99