411 aC
any
El 411 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Era l'any 343 'Ab urbe condita', o de la fundació de Roma.
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 411 aC (cdxi aC) |
| Islàmic | 1064 aH – 1063 aH |
| Xinès | 2286 – 2287 |
| Hebreu | 3350 – 3351 |
| Calendaris hindús | -355 – -354 (Vikram Samvat) 2691 – 2692 (Kali Yuga) |
| Persa | 1032 BP – 1031 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | -160 |
| Ab urbe condita | 343 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle vi aC - segle v aC - segle iv aC | |
| Dècades | |
| 440 aC 430 aC 420 aC - 410 aC - 400 aC 390 aC 380 aC | |
| Anys | |
| 414 aC 413 aC 412 aC - 411 aC - 410 aC 409 aC 408 aC | |
Esdeveniments modifica
- Es representa per primera vegada Lisístrata, d'Aristòfanes a les Lenees.[1]
- Fracàs de Pisandre d'Acarnes en les negociacions que se li havien encarregat amb Alcibíades i el sàtrapa persa Tissafernes.[2]
- Les tesmofòries, comèdia d'Aristòfanes, es va representar per primera vegada probablement durant les Dionísies, festival en honor del déu Dionís que incloïa representacions dramàtiques.[3]
- S'instaura a Atenes el mandat d'Els Quatre-cents, una institució creada després de la revolució oligàrquica d'aquell any, durant la Guerra de Decèlia, darrera fase de la Guerra del Peloponès.[4]
- Abidos de Mísia, aliada d'Atenes, després del desastre de Sicília es va revoltar i es va declarar a favor d'Esparta sotmetent-se al general espartà Dercil·lides.[5]
- A Roma van ser elegits cònsols Gai Nauci Rútil[6] i Marc Papiri Mugil·là.[7]
Necrològiques modifica
- Èupolis, poeta còmic atenenc. És una data probable, ja que l'enciclopèdia Suïdas diu que va morir a la guerra de l'Hel·lespont, al final de la guerra del Peloponès, que segurament seria la batalla de Cinossema (411 aC), o a la Batalla naval de les Arginuses el 406 aC o la d'Egospòtam el 405 aC.[8]
- Frínic, estrateg atenenc, assassinat a l'àgora d'Atenes.[9]
Referències modifica
- ↑ Easterling, P. E. (ed.). Historia de la literatura clásica I: literatura griega. Madrid: Gredos, 1990, p. 420. ISBN 842491421X.
- ↑ Tucídides. Història de la Guerra del Peloponnès, VIII, 84
- ↑ Eurípides. «Notícia preliminar». A: Tragèdies. Vol. VII. Hèlena. Ió. Traducció: Jaume Almirall i Sardà. Fundació Bernat Metge, p. 15-16.
- ↑ Tucídides. Història de la guerra del Peloponnès, VIII, 97, 2
- ↑ Tucídides. Història de la guerra del Peloponnès, VIII, 62
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, IV, 52
- ↑ Broughton, T. Robert; Martha L. Patterson. Magistrates of the Roman Republic, vol. I. Cleveland: American Philological Association by the Press of Case Western Reserve University, 1968, p. 72.
- ↑ Suïdas, sub voce.
- ↑ Smith, William (ed.). «Phrynichus». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 20 desembre 2023].
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 411 aC |