429 aC
any
El 429 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Era l'any 325 ab urbe condita, o de la fundació de Roma.
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 429 aC (cdxxix aC) |
| Islàmic | 1083 aH – 1082 aH |
| Xinès | 2268 – 2269 |
| Hebreu | 3332 – 3333 |
| Calendaris hindús | -373 – -372 (Vikram Samvat) 2673 – 2674 (Kali Yuga) |
| Persa | 1050 BP – 1049 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | -178 |
| Ab urbe condita | 325 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle vi aC - segle v aC - segle iv aC | |
| Dècades | |
| 450 aC 440 aC 430 aC - 420 aC - 410 aC 400 aC 390 aC | |
| Anys | |
| 432 aC 431 aC 430 aC - 429 aC - 428 aC 427 aC 426 aC | |
Esdeveniments modifica
- Potidea o Cassandrea a Tràcia, que l'any 432 aC s'havia revoltat contra Atenes i s'havia aliat amb Perdicas II de Macedònia i Corint, va caure en mans dels atenesos.[1]
- Pèricles torna a ser elegit estrateg.[2]
- Arquidam II, rei d'Esparta inicia el setge de la ciutat de Platea, que va sucumbir l'any 427 aC.[3]
- Batalla de Calcis. Els hoplites atenesos van ser vençuts per la infanteria lleugera de la ciutat d'Espartolos ajudats per la cavalleria calcídica. Els grecs van atacar Acarnània, l'illa de Zacint i Cefalònia per terra i per mar, per aïllar Corcira, tancar el golf de Corint i prendre Naupacte.[4]
- L'estrateg Formió d'Atenes va vèncer en una batalla naval a la flota de Corint davant de les ciutat de Patres i Naupacte.[5]
- Sitalces, rei dels odrisis de Tràcia, amb un nombrós exèrcit (50.000 cavallers i 100.000 infants) va creuar els passos del mont Cercine a la tardor d'aquell any i va baixar cap a Doberos, a Peònia. Perdicas, rei de Macedònia, no li va poder fer front i li va deixar el camp lliure. Sitalces va saquejar el país fins al riu Axios.[6]
- A Roma van ser elegits cònsols Host Lucreci Triciptí i Luci Sergi Fidenat.[7]
Necrològiques modifica
Referències modifica
- ↑ Tucídides. Història de la Guerra del Peloponnès, II, 70
- ↑ Tucídides. Història de la Guerra del Peloponnès, II, 60
- ↑ Oman, Charles. A history of Greece from the earliest times to the death of Alexander the Great. Londres: Rivingtons, 1890, p. 308.
- ↑ Tucídides. Història de la Guerra del Peloponnès, II, 79, 1-7
- ↑ Tucídides. Història de la Guerra del Peloponnès, II, 102
- ↑ Tucídides. Història de la Guerra del Peloponnès, II, 98, 100
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, IV, 30
- ↑ Petrucci, Armando; Guillem Calaforra. Una lliçó de paleografia. València: Universitat de València, 2008, p. 44. ISBN 9788437068442.