793
any
| Tipus | any  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 793 (dccxciii) |
| Islàmic | 176 – 177 |
| Xinès | 3489 – 3490 |
| Hebreu | 4553 – 4554 |
| Calendaris hindús | 848 – 849 (Vikram Samvat) 715 – 716 (Shaka Samvat) 3894 – 3895 (Kali Yuga) |
| Persa | 171 – 172 |
| Armeni | 242 |
| Rúnic | 1043 |
| Ab urbe condita | 1546 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle vii - segle viii - segle ix | |
| Dècades | |
| 760 770 780 - 790 - 800 810 820 | |
| Anys | |
| 790 791 792 - 793 - 794 795 796 | |
Esdeveniments modifica
Iberia i Regne Franc dels Carolingis
- Setge dels musulmans sobre la ciutat de Girona.
- L'emir Hisham I de Còrdova, que no s’ha conformat amb la pèrdua de Girona, ha preparat una incursió contra els carolingis i envia el general Abd-al-Malik, fill del valí Abd-al-Wahid ibn Mughith, per atacar la ciutat. En malmet seriosament les muralles, bé que no aconsegueix entrar-hi, gràcies en bona part a la defensa que de Girona i la seva comarca ha fet el comte Rostany. Seguidament, el general Abd-al-Malik es dirigeix amb les seves tropes a saquejar la Narbonesa. Tot i la seva victòria sobre el comte Guillem I de Tolosa a la batalla del riu Orbieu, Orbiu o Orbion, l'exèrcit sarraí acaba per ser repel·lit i emprèn la retirada pel camí de la Cerdanya i l’Urgell.[1]
- Els sarraïns del general Abd-al-Malik, en retornar per la vall del Segre de la seva infructuosa expedició a Septimània, assolen tota la regió de la Cerdanya. Després, a l’Urgellet, destrueixen completament la ciutat romanovisigòtica d’Arse-durgui (Castellciutat) i el centre episcopal visigòtic d'Urgell que hi ha a la ciutadella d’Orgia o Orgelia.[1]
Altres
- 8 de juny, Anglaterra. Els vikings ataquen el monestir de Lindisfarne, important centre cultural i religiós situat a l’illa sagrada de Holy Island a Northúmbria.[1]
- Anglaterra. El rei Offa annexa l'Ànglia de l’Est a Mèrcia.[1]
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 793 |