A Double Life
pel·lícula de 1947 dirigida per George Cukor
A Double Life és una pel·lícula estatunidenca dirigida per George Cukor, estrenada el 1947.
Fitxa | |
---|---|
Direcció | George Cukor |
Protagonistes | Ronald Colman Signe Hasso Edmond O'Brien Shelley Winters Ray Collins Millard Mitchell Whit Bissell Betsy Blair William Bailey Paddy Chayefsky John Derek Maude Fealy Elmo Lincoln Joe Sawyer Art Smith Elliott Reid Frederick Worlock Peter Thompson Thomas Gomez Virginia Patton Bess Flowers Franklyn Farnum Wilton Graff Angela Clarke Claire Carleton |
Producció | Michael Kanin |
Dissenyador de producció | Harry Horner |
Guió | Ruth Gordon i Garson Kanin a partir de Othello o El Moro de Venècia de William Shakespeare |
Música | Miklós Rózsa |
Fotografia | Milton R. Krasner |
Muntatge | Robert Parrish |
Vestuari | Travis Banton |
Productora | Universal Studios |
Distribuïdor | Universal Studios i Netflix |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units |
Estrena | 1947 |
Durada | 104 minuts |
Idioma original | anglès italià |
Color | en blanc i negre |
Descripció | |
Gènere | Drama |
Premis i nominacions | |
Nominacions | |
Premis | |
Argument modifica
Un matrimoni d'actors interpreten l'obra Otel·lo. L'actor, influït pel seu rol, comença a perdre el seu equilibri mental i és incapaç de discernir entre ficció i realitat, desencadenant un drama.[1]
Repartiment modifica
- Ronald Colman: Anthony John
- Signa Hasso: Brita
- Edmond O'Brien: Bill Friend
- Shelley Winters: Pat Kroll
- Ray Collins: Victor Donlan
- Philip Loeb: Max Lasker
- Millard Mitchell: Al Cooley
- Joe Sawyer: Pete Bonner
- Charles La Torre: Stellini
- Whit Bissell: Dr. Stauffer
- Frederick Worlock: Actor a Othel·lo
Premis i nominacions modifica
Premis modifica
- 1948: Oscar al millor actor per a Ronald Colman
- 1948: Oscar a la millor banda sonora per a Miklós Rózsa
- 1948: Globus d'Or al millor actor dramàtic per a Ronald Colman
Nominacions modifica
- 1948: Oscar al millor guió original per Ruth Gordon i Garson Kanin
Referències modifica
- ↑ «A double life». The New York Times.