A l'est de l'edèn

A l'est de l'edèn
East of Eden
	;
Fitxa
Direcció	Elia Kazan
Protagonistes	James Dean; Raymond Massey; Burl Ives; Richard Davalos; Jo Van Fleet; Albert Dekker; Lois Smith; Timothy Carey; Nick Dennis; Richard Garrick; Julie Harris; Mario Siletti; Franklyn Farnum; Harry Cording; Joe Brooks; Lonny Chapman; John Beradino; Earle Hodgins; Lester Dorr; Robert Foulk; Al Ferguson; Gail Kobe; Lillian West; Jonathan Haze; Barbara Baxley; Edward Clark; Edward McNally; Frank Mazzola; Gil Perkins; Henry Rowland; Jack Carr; Joe Dougherty; John George; Max Wagner; Robert Morris; Rose Plumer; Lou Marcelle; Julian Rivero; William Phillips; Carolyn Jones
Producció	Elia Kazan
Dissenyador de producció	James Basevi
Guió	John Steinbeck i Paul Osborn
Música	Leonard Rosenman
Fotografia	Ted McCord
Muntatge	Owen Marks
Productora	Warner Bros. i Warner Bros. Pictures
Distribuïdor	Warner Bros. i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units d'Amèrica
Estrena	9 març 1955
Durada	115 min
Idioma original	anglès
Versió en català	Sí
Rodatge	Califòrnia
Color	en color
Descripció
Basat en	East of Eden
Gènere	drama, cinema romàntic i pel·lícula basada en una obra literària
Qualificació MPAA	PG
Tema	família disfuncional
Lloc de la narració	Califòrnia
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor actriu secundària (1956); Oscar al millor actor (1956); Oscar a la millor direcció (1956); Oscar al millor guió adaptat (1956); Premi del Sindicat de Directors a la millor direcció (1955); Globus d'Or a la millor pel·lícula dramàtica (1955); Premi BAFTA a la millor nova promesa (1956); BAFTA a la millor pel·lícula (1956) ;
Premis	Oscar a la millor actriu secundària (1954); Globus d'Or a la millor pel·lícula dramàtica (1955); National Board of Review a les 10 pel·lícules més destacades ;

A l'est de l'edèn^[1] (títol original en anglès East of Eden) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Elia Kazan i estrenada l'any 1955. El director aconsegueix crear una atmosfera asfixiant plena d'obsessions religioses i puritanes en l'adaptació cinematogràfica de la novel·la East of Eden de l'escriptor John Steinbeck. L'obra va dur a la fama el seu jove protagonista, James Dean.^[2] Aquesta pel·lícula ha estat doblada al català.^[1]

Argument modifica

L'acció transcorre en una localitat californiana el 1916. Adam Trask (Raymond Massey) és un home purità que viu amb els seus fills Caleb «Cal» (James Dean) i Aron (Richard Davalos) des que va abandonar-los la seva dona. Cal és un jove que viu una doble marginació: el seu pare, manifesta públicament predilecció pel seu germà i aquest, a més, surt amb Abra (Julie Harris), la noia que ell també estima. En fracassar el seu pare en un negoci de congelació de verdura, Cal s'hi fica per provar sort i guanyar l'afecte patern. Una nit, en un parc d'atraccions, Cal convida Abra. Ella afirma estar enamorada d'Aron, però correspon a les apassionades carícies de Cal. Amb motiu de l'aniversari del pare, Cal li explica la bona marxa del seu negoci, però topa amb el retret tant del pare com del germà. Ferit per aquesta reacció, Cal esbomba el secret que guardava sobre la seva mare, Kate (Jo Van Fleet), desapareguda feia temps.^[3]^[2]

Repartiment modifica

James Dean: Caleb Trask, «Cal»
Julie Harris: Abra Bacon
Raymond Massey: Adam Trask
Burl Ives: Sam, el xèrif
Richard Davalos: Aron Trask
Jo Van Fleet: Kate Ames/Cathy Trask
Albert Dekker: Will Hamilton
Lois Smith: Anne, la servent de Kate
Harold Gordon: Gustav Albrecht
Nick Dennis: Rantani, el plantador de mongetes
Richard Garrick: doctor Edwards

Comentaris^{[cal citació]} modifica

Les relacions entre pares i fills, la recerca de les arrels, la influència genètica conductual, l'apreciació subjectiva de la bondat o maldat, la niciesa de la percepció maniquea i la lluita redemptora en un context alienat són alguns assumptes tractats en un títol de tonalitat agredolç i planyívola. Excel·lent utilització del cinemascope per retratar amb eficàcia les personalitats, situacions i paisatges que produeixen un drama que de vegades recorre massa al subratllat emocional, encara que la cerca sensitiva en la plasmació dels temes referits sigui la seva essència com a pel·lícula.