Abé
L’abé, abbé, abbey o abi és la llengua que parlen els abés que viuen majoritàriament al districte de Lacs de Costa d'Ivori. Té entre 170.000 (1995, Ethnologue)[1] i 239.000 parlants (Joshuaproject)[2] El seu codi ISO 639-3 és aba i el seu codi al glottolog és abee1242.[3] És una llengua kwa, mot que vol dir persona en moltes de les llengües d'aquest grup.[4][5]
  | |
| Altres noms | Abbé, abbey, abi |
|---|---|
| Tipus | llengua i llengua viva |
| Ús | |
| Parlants | 170.000 (1995 ethnologue)[1] o 239.000 (joshuaproject)[2] |
| Autòcton de | Lacs |
| Estat | Costa d'Ivori |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües nigerocongoleses llengües congoatlàntiques llengües volta-congoleses llengües kwa | |
| Codis | |
| ISO 639-3 | aba |
| SIL | aba |
| Glottolog | abee1242 |
| Ethnologue | aba |
| IETF | aba |
Família lingüística modifica
Segons l'ethnologue, l'abé és una llengua nyo que pertany al subgrup de les llengües agnebys juntament amb l'abidji i l'adiokrou.[6] Segons Glottolog, juntament amb l'adidji i l'adiokrou formen les llengües agnebys que són llengües nyos, que al mateix temps són llengües kwes del Volta-Congo.[3]
Situació geogràfica i pobles veïns modifica
L'abé es parla als departaments d'Agboville i de Tiassale (en 70 aldees del districte Abbe), a la regió d'Agneby-Tiassa, al Districte de les Llacunes i al departament de Bongouranou, a la regió de Moronou, al districte de Lacs (Costa d'Ivori), al sud-est de Costa d'Ivori.[1]
Segons el mapa lingüístic de Costa d'Ivori d'Ethnologue, els abés viuen a l'est del riu Bandama i són veïns dels baules, que viuen a l'oest, dels anyin morofos que tenen al nord (i al sud), dels atiés, a l'est i dels abriés, dels adoukrous, dels abidjis, dels krobus, que viuen al sud del seu territori.[7]
Dialectes i semblança amb altres llengües modifica
Segons l'ethnologue i el glottolog, els seus dialectes són l'abbey-ve, el kos (o khos), el morie i el tioffo.[1]
Gramàtica modifica
L'abé és una llengua SVO tonal.
Sociolingüística, estatus i ús de la llengua modifica
L'abé és una llengua desenvolupada (EGIDS 5): Està estandarditzada té literatura i gaudeix d'un ús vigorós per persones de totes les edats i generacions tant en la llar com en societat en tots els àmbits tot i que no és totalment sostenible.[8] Entre el 5 i el 10% dels parlants d'abé com a primera llengua han estat escolaritats en aquesta; aquesta proporció és d'entre el 50 i el 75% dels que la parlen com a segona llengua. Hi ha fragments de la Bíblia que foren traduïts a l'abé als anys 1967 i 1980.[1]
Els abés també parlen el francès, llengua oficial estatal, així com l'attié i el krobu com a segones llengües.[1]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Abé, a language of Côte d'Ivoire». ethnologue. [Consulta: 7 octubre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 «Language: Abe». joshuaproject. [Consulta: 7 octubre 2015].
- ↑ 3,0 3,1 «Language: Abee». glottolog. [Consulta: 7 octubre 2015].
- ↑ Keith Brown i Sarah Ogilvie Concise encyclopedia of languages of the world, pàgina 631
- ↑ International encyclopedia of linguistics, second edition, pàgina 382
- ↑ «Agneby». ethnologue. [Consulta: 7 octubre 2015].
- ↑ «Côte d'Ivoire». ethnologue. [Consulta: 7 octubre 2015].
- ↑ «Abé in the Language Cloud» (en anglès). ethnologue. [Consulta: 7 octubre 2015].
Bibliografia modifica
- Dumestre, Gérard. 1971. Atlas linguistique de Côte-d'Ivoire: les langues de la région lagunaire. Abidjan: Institut de Linguistique Appliquée (ILA). 323pp.
- Gbery, Eddy Aime. 1987. Studies in the grammar of Abbey. University of Rochester. Ann Arbor: UMI. xvi+216pp. (Tesis Doctoral).
- N'Guessan, Jérémie Kouadio. 1983. L'abbey. A: Hérault, Georges (ed.), Atlas des langues kwa de Cote d'Ivoire, 13-39. Abidjan &París: Institut de Linguistique Appliquée (ILA); Agence de Coopération Culturelle et Technique (ACCT).
- Rusche, Philip G. 2002. St. Augustine's Abbey and the Tradition of Penance in Early Tenth-Century England. A: Anglia - Zeitschrift für englische Philologie 120. 159-183. Walter de Gruyter GmbH &Co. KG.
- Ahoua, F. and Gbery, E. 1990. Aspects of the tonal morphophonology of Abbey and the mid tone. A: CIRL 26. 5-22.
- Rozenski, Steven. 2011. Syon Abbey and its Books: Reading, Writing and Religion, c. 14001700, ed. E. A. Jones &Alexandra Walsham. A: Anglia - Zeitschrift fr englische Philologie 129. Pp: 507-509. Walter de Gruyter GmbH &Co. KG.
Enllaços externs modifica