Abu-Nasr Mansur ibn Alí ibn Iraq (persa: ابو نصر منصور بن علی بن عراق) (potser Gilan, vers 970 – potser Gazni, vers 1036) va ser un matemàtic i astrònom persa de començaments del segle xi, més conegut simplement com a Abu-Nasr Mansur.

Infotaula de personaAbu-Nasr Mansur
Biografia
Naixementc. 960 Modifica el valor a Wikidata
Gilan, presumiblement Modifica el valor a Wikidata
Mort1036 Modifica el valor a Wikidata (75/76 anys)
Gazni, presumiblement Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióIslam Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perTeorema del sinus
Activitat
Camp de treballAstronomia i matemàtiques Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMatemàtiques i Astronomia
ProfessorsAbu-l-Wafà Muhàmmad al-Buzajaní Modifica el valor a Wikidata
AlumnesAl-Biruní Modifica el valor a Wikidata
Influències
Influències en

Vida i obra modifica

Probablement era membre de la família Banu Iraq, governadors del Khwarizm, regió en què va estudiar i on va esdevenir deixeble de Abu-l-Wafà. L'any 995 els Banu Iraq van ser enderrocats del poder i Abu-Nasr Mansur va abandonar la regió, com també ho va fer el seu deixeble al-Biruní. Uns anys després estava treballant a la cort d'Alí ibn Mamun, de la dinastia mamúnida, a la ciutat de Khwarizm. No solament això, sinó que allí es va reunir amb el seu antic deixeble al-Biruní a partir de l'any 1004. Quan Khwarizm va caure en poder de Mahmud (1017), tant ell com al-Biruní, van abandonar la ciutat i es van traslladar a la cort de Mahmud, a Ghazna, on sembla que Abu-Nasr Mansur va estar la resta de la seva vida.

La fama d'Abu-Nasr Mansur es deu fonamentalment a la seva col·laboració amb el conegut astrònom al-Biruní. De fet, la majoria de les seves obres conegudes estant dedicades al seu deixeble i sembla que foren escrites a requeriment d'ell.

L'obra més important és el seu comentari al Tractat de l'Esfera de Menelau. Aquest comentari té particular importància perquè el tractat original de Menelau havia estat perdut. En el seu treball amb el tractat de Menelau, va descobrir la llei del sinus:[1]

 

on   són els costats d'un triangle i   són els angles oposats. També va descobrir altres teoremes de geometria esfèrica i trigonometria que van ser utilitzats per al-Biruní. No obstant, segons Samsó, va ser un astrònom pràctic, sense gaires preocupacions teòriques.[2]

Bibliografia modifica

  • Berggren, J. Len. «Ibn ʿIrāq: Abū Naṣr Manṣūr ibn ʿAlī ibn ʿIrāq». A: Thomas Hockey et al. (eds.). The Biographical Encyclopedia of Astronomers (en anglès). Nova York: Springer, 2007, p. 557-558. 
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Abu-Nasr Mansur» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • «Manṣūr Ibn ‘Alī Ibn ‘Irāq, Abū Naṣr» (en anglès). Encyclopedia.com. [Consulta: 17 setembre 2012].
  • Samsó Moya, Julio. Estudios sobre Abu Nasr Mansur (en castellà). Barcelona: Diputación Provincial de Barcelona - Asociación para la Historia de la Ciencia Española, 1969. 
  • Pingree, David «Abu Nasr Mansur» (en anglès). Encyclopædia Iranica, I, 4, pàg. 351-352.

Referències modifica

  1. Selin, Helaine; D'Ambrosio, Ubiratan. Mathematics Across Cultures: The History of Non-western Mathematics (en anglès). Springer, 2000. ISBN 1-4020-0260-2. 
  2. Samsó, 1969.