Abu-Yahya al-Qazwiní
Abu-Yahya Zakariyyà ibn Muhàmmad ibn Mahmud al-Qazwiní, més conegut senzillament com al-Qazwiní (Qazvín (Pèrsia), 1203 - 1283) fou un notable cosmògraf i geògraf àrab.[1]
,_by_Zakariya_Qazvini,_Iran,_16th_century_AD,_ink,_watercoulour_-_Aga_Khan_Museum_-_Toronto,_Canada_-_DSC06862.jpg)  | |
| Nom original | (ar) زكريَّا بن مُحمَّد بن محمود القزويني |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1203 (Gregorià) Qazvín |
| Mort | 1283 (Gregorià) (79/80 anys) Bagdad |
| Dades personals | |
| Religió | Islam |
| Activitat | |
| Camp de treball | Ciències naturals, cosmografia i geografia |
| Ocupació | historiador, geògraf, naturalista, zoòleg, matemàtic, jutge |
| Obra | |
Obres destacables | |
Va viure a Bagdad i Damasc i va visitar Sinjar i Janaba, a Pèrsia. Fou cadi de Wasit i d'al-Hilla sota el darrer califa de Bagdad al-Mústassim (1240-1258) i per aquest temps hauria viscut a Kufa; l'historiador i polític Alà-ad-Din Juwayní, mort el 1283, el va protegir. Fou el cosmògraf àrab més important i a la vegada fou astrònom, geògraf, geòleg, mineralogista, botànic, zoòleg i etnògraf, tot i que de fet es va limitar a compilar i difondre sense aportar cap fet nou o teoria nova. Va escriure dues grans obres, una cosmogràfica i una geogràfica:
- Ajàïb al-makhlukat wa-gharàïb al mawjudat, Meravelles de les coses creades i fets miraculosos de les coses existents, dedicada als fenòmens celestes, la lluna, el sol, les estrelles, els àngels, el calendari, els meteors, les mars, els rius, els terratrèmols i els tres regnes de la natura, l'animal, el vegetal i el mineral.
- Athar al-bilad wa-akhbar al-ibad, Monuments dels països i història dels seus habitants, sobre geografia.
Referències modifica
- ↑ Lewicki, Tadeusz. Arabic External Sources for the History of Africa to the South of Sahara (en anglès). Curzon Press, 1974, p. 76-77.
Bibliografia modifica
- Encyclopaedia of Islam, Brill Publishers, Leiden, s.v. "(al-)Ḳazwīnī".
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Abu-Yahya al-Qazwiní |