Acoblament (fusteria)

En fusteria, es diu acoblament, ajustament o en certs casos encaixament, de la unió entre si (i fixació ferma) de taulons, posts, o de peces de fusta en general, per a fabricar mobles, estructures o altres elements de fusta.

Encaixament dentat
Cua d'oreneta

A part de la cola, sempre recomanable en llocs que no s'hagin de desmuntar, certs tipus d'acoblament es fan solament, mitjançant cargols, grapes o claus. N'hi ha d'altres en canvi, els anomenats encaixamens, que fan servir com a base d'unió, la mateixa fusta retallada d'una manera especial.

Acoblament per testa modifica

És aquell acoblament que es fa una fusta contra l'altra sense fer cap encaixament, la força de la unió radica en elements externs a les fustes unides:caragols, grapes o claus, peces metàl·liques. etc.

Es distingeixen els següents tipus d'acoblament per testa:

Acoblament per encaix modifica

 
Unió de caixa i espiga.
 
Unió en "junta de jou".
[1]

És aquell que es fa una fusta contra l'altra mitjançant encaixaments, la força de la unió radica en els mateixos encaixalents fets a les fustes que s'uneixen.

Es distingeixen els següents tipus d'encaixos:

  • Encaixament dentat. Mode d'ajuntar dues fustes fent-hi en els extrems a unir, dents i buits que ocupen la meitat del seu gruix i col·locant-los de manera que les dents d'un encaixin en els buits de l'altre.
  • Encaixament de cua d'oreneta . És un tipus d'encaix dentat que es talla de manera que l'espiga cap al seu extrem es va eixamplant com la cua d'una oreneta i que es fa encaixar en una cavitat feta amb la mateixa forma en l'altra fusta.
  • Encaixament a mitja mossa. El que es fa rebaixant ambdues fustes la meitat del seu gruix en el lloc on han de posar-se en contacte.
  • Encaixament escairat. El que es fa amb caixa i metxa o amb mitja mossa per a acoblar dues fustes fent un angle de 90° d'una amb l'altra.

Referències modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Acoblament