Afidoïdeus
Els afidoïdeus (Aphidoidea) són una superfamília d'insectes hemípters del subordre dels esternorrincs, que inclou els populars pugons. Són de mida peita i s'alimenten xuclant la saba de les plantes,[1] perjudicant-les greument i essent vectors de virus de les plantes.[2]
Aphidoidea  | |
|---|---|
 Afidoïdeus sobre una tija de fonoll | |
| Període | |
Permià a l'actualitat
| |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Hemiptera |
| Superfamília | Aphidoidea Latreille, 1802 |
| Famílies | |
Són un grup amb un gran èxit biològic.[3] Inclou 10 famílies i 4.400 espècies conegudes, 250 de les quals són plagues agrícoles i forestals. La seva mida varia entre d'un a deu mil·límetres.
Reproducció modifica
Algunes espècies d'afidoïdeus tenen complexes i poc corrents adaptacions reproductives entre les quals s'inclouen tenir a la vegada reproducció sexual i reproducció asexual.[2][4]
Molts afidoïdeus tenen partenogènesi cíclica i viviparisme. A la primavera i l'estiu pràcticament només hi ha femelles, els ous passen l'hivern són de les anomenades femelles fundadores. A la tardor té lloc la reproducció sexual ovípara segurament causada pels canvis en el fotoperíode i la temperatura i la davallada en les fonts d'aliment.
Enemics naturals modifica
Entre els seus enemics naturals es troben coleòpters (marietes), dípters (sírfids), vespes paràsites (Aphidoletes aphidimyza), aranyes cranc (tomisoïdeus)[5] neuròpters (crisòpids), i fongs entomopatògens com Lecanicillium lecanii i els Entomophthorales.
Distribució modifica
Cosmopolita però especialment en zones temperades. Poden migrar a grans distàncies principalment transportat pel vent. Per exemple el pugó de l'enciam (Nasonovia ribisnigri) es creu que ha passat de Nova Zelanda a Tasmània d'aquesta manera.[6] Els pugons es dispersen també per transport humà de plantes infestades.
Relació amb fil·loxera i adèlgids modifica
Afidoïdeus, adèlgids i fil·loxèrids estan estretament relacionats i s'ubiquen ja sigui en la superfamília Aphidoidea (Blackman i Eastop, 1994) o en dos superfamílies (Phylloxeroidea i Aphidoidea).[7]
Referències modifica
- ↑ (McGavin, George C. Bugs of the World. Facts on File, 1993, p. 86.)
- ↑ 2,0 2,1 Bugs of the World, George C. McGavin, Facts on File, 1993, ISBN 0816027374
- ↑ Piper, Ross. Extraordinary Animals: An Encyclopedia of Curious and Unusual Animals. Greenwood Press, 2007, p. 6–9. ISBN 978–0–313–33922–6.
- ↑ About 10% of aphid species produce generations that alternate between woody and herbaceous plants (page 87 of Bugs of the World, George C. McGavin, Facts on File, 1993).
- ↑ Photo de tomisoïdeu menjant Aphis asclepiadis, Anurag Agrawal, Phytophagy Laboratory, Department of Ecology and Evolutionary Biology and Department of Entomology at Cornell University.
- ↑ Courtney, Pip. «Scientist battles lettuce aphid». Landline, Australian Broadcasting Corporation, 30-10-2005. [Consulta: 1r gener 2007].
- ↑ Aphid Ecology - An optimization approach, Second Edition, A.F.G. Dixon, Springer; 2nd ed. edition (1997), ISBN 0412741806
- Monograph of the British Aphides, Volumes I-IV, George Bowdler Buckton, Ray Society, 1876-1883.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Afidoïdeus |