Afrodita de Cnidos

estàtua de la deesa Afrodita

L'Afrodita de Cnidos (o Cnido) va ser una escultura grega antiga de la deessa Afrodita[1] creada per Praxíteles d'Atenes al voltant del segle iv aC. Va ser una de les primeres representacions a mida real de la forma femenina nua de la història grega, mostrant una idea alternativa a la nuesa heròica masculina. L'Afrodita de Praxíteles es mostra nua, agafant una tovallola de bany mentre es cobria el pubis, que, al seu torn, deixa al descobert els seus pits. Fins aquell moment, l'escultura grega havia estat dominada per figures nus masculins. L'escultura grega original ja no existeix; tanmateix, moltes còpies romanes sobreviuen d'aquesta influent obra d'art. Les variants de la Venus Pudica (que suggereixen una acció per cobrir els pits) són la Venus de Mèdici i Venus Capitolinai la Venus Colonna.

Infotaula d'obra artísticaAfrodita de Cnidos

Modifica el valor a Wikidata
Tipusescultura perduda, agalma, imatge de culte i sant patró Modifica el valor a Wikidata
CreadorPraxíteles Modifica el valor a Wikidata
Creació360 aC ↔ 330 aC
Períodeperíode clàssic grec tardà Modifica el valor a Wikidata
Gènerenu i escultura mitològica Modifica el valor a Wikidata
Movimentperíode clàssic grec tardà Modifica el valor a Wikidata
Materialmarbre Modifica el valor a Wikidata
Basat enVenus Púdica Modifica el valor a Wikidata
Mida205 (alçària) cm
LocalitzacióCnidos Modifica el valor a Wikidata

Original modifica

L'Afrodita de Cnidos va ser encarregada com a estàtua de culte per al temple d'Afrodita a Cnidos a l'antiga Cnidos (Àsia Menor). L'original, va desaparèixer en un incendi a Constantinoble, on l'havia portat l'emperador Teodosi. Representava la deessa Afrodita mentre es preparava per al bany ritual que li restablia la puresa, descartant els seus draps amb una mà, mentre amb l'altra es protegia modestament. La col·locació de les seves mans enfosquia la seva zona púbica, alhora que crida l'atenció sobre la part superior del cos exposada. L'estàtua és famosa per la seva bellesa i està dissenyada per ser apreciada des de tots els angles.

Com que les diferents còpies mostren diferents formes corporals, postures i accessoris, l'original només es pot descriure en termes generals; el cos girant en posició de contrapposto, amb el cap probablement girat cap a l'esquerra.[2]

El nu femení va aparèixer gairebé tres segles després dels primers homòlegs masculins nus de l'escultura grega, els Curos; les figures femenines de Cora estaven vestides. Abans la nuesa era una mostra heroica assignada només als homes.[3] Quan va fer l'Afrodita de Cnidos, Spivey argumenta que la seva iconografia es pot atribuir a que Praxíteles va crear l'estàtua amb la intenció de ser vista pels espectadors masculins.[4] L'evidència aclaparadora d'agregacions suggereix que l'escultura de Cnidos estava pensada per evocar respostes masculines de la sexualitat en veure l'estàtua, que es deia que havien estat encoratjades pel personal del temple.[4] L'Afrodita de Cnidos va establir un cànon per a les proporcions del nu femení,[5] va inspirar moltes còpies, la millor de les quals es considera la Colonna Cnida al Museu Pio-Clementine del Vaticà. Una còpia romana, es creu que no coincideix amb la bellesa polida de l'original, que va ser destruïda per l'incendi de la Biblioteca Imperial de Constantinoble l'any 475.[6] Segons un relat de Plini el Vell, Praxíteles va esculpir tant el nu com el vestit de l'estàtua d'Afrodita. La ciutat de Cos va comprar l'estàtua vestida, perquè consideraven que la versió nua era indecent i es reflectia malament a la seva ciutat, mentre que la ciutat de Cnidos va comprar l'estàtua nua. Plini afirma que va donar fama a Cnidos i les monedes hi són emeses que representen l'estàtua semblen confirmar-ho.

Versions modifica

Referències modifica

  1. Cartwright, Mark. «Afrodita» (en castellà). World History Encyclopedia, 2018. [Consulta: 15 octubre 2023].
  2. «Contrapposto» (en anglès). World History Enciclopedia, 2015. [Consulta: 15 octubre 2023].
  3. Osborne, Robin «Men Without Clothes: Heroic Nakedness and Greek Art» (en anglès). Gender & History, 9, 3, 1997-11, pàg. 504–528. DOI: 10.1111/1468-0424.00037. ISSN: 0953-5233.
  4. 4,0 4,1 Spivey, Nigel. «Revealing Aphrodite». A: Greek Sculpture.. Cambridge: Cambridge University Press, 2013, p. 194–215. DOI 10.1017/9780521760317.010. ISBN 978-0-521-75698-3. 
  5. Bahrani, Zainab «The Hellenization of Ishtar: Nudity, Fetishism, and the Production of Cultural Differentiation in Ancient Art». Oxford Art Journal, 19, 2, 1996, pàg. 3–16. ISSN: 0142-6540.
  6. MANGO, C.; VICKERS, M.; FRANCIS, E. D. «THE PALACE OF LAUSUS AT CONSTANTINOPLE AND ITS COLLECTION OF ANCIENT STATUES». Journal of the History of Collections, 4, 1, 01-01-1992, pàg. 89–92. DOI: 10.1093/jhc/4.1.89. ISSN: 0954-6650.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Afrodita de Cnidos