L'Agar MacConkey és un medi de cultiu selectiu dissenyat per a la proliferació de bacteris gram-negatius i diferenciar aquests amb la fermentació de la lactosa. El medi conté sals biliars, tint de cristall violeta (per a inhibir als gram-positius), tint roig neutre (el qual tinta als bacteris que realitzen la fermentació de lactosa), lactosa i peptona. Alfred Theodore MacConkey el va desenvolupar quan treballava com a bacteriòleg per a la Royal Commission on Sewage Disposal.

Una placa de MacConkey amb bacteris de Proteus.

Actuant com un indicador de pH, l'agar distingeix aquells bacteris gram-negatius que poden fermentar la lactosa (Lac+) dels que no poden fer-la (Lac-). Utilitzant la lactosa disponible al medi, bacteris Lac+ com l'Escherichia coli i la Klebsiella produirà àcid, els quals disminuiran el pH de l'agar baix de 6,8 i les colònies generades apareixeran de color roig/rosa. Bacteris Lac- com la Salmonella i Shigella no poden emprar lactosa, i utilitzaran però la peptona. Llavors es generarà amoni, el qual augmentarà el pH de l'agar, i es durà a terme la formació de colònies blanques.

D'aquesta manera, seleccionant els gram-negatius i diferenciant entre enteropatògens com l'E. coli i Salmonella, l'agar MacConkey és molt utilitzat per a la diagnosi clínica de diarrea i altres enteropatologies.

Una variant, l'agar sorbitol-MacConkey, permet l'aïllament i la diferenciació dels serotipus de l'E. coli.

Vegeu també modifica