Agustí Faura i Badia

futbolista espanyol

Agustí Faura i Badia (Gavà, 3 de setembre de 1927 - Barcelona, 29 de gener de 2013[1]) fou un futbolista català de la dècada de 1950.

Infotaula de personaAgustí Faura
Biografia
NaixementAgustí Faura i Badia
3 de setembre de 1927
Gavà, Catalunya
Mort29 de gener de 2013(2013-01-29) (als 85 anys)
Barcelona, Catalunya
Activitat
Ocupaciófutbolista, entrenador de futbol Modifica el valor a Wikidata
Activitat1953 Modifica el valor a Wikidata –  1959 Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipDefensa
Clubs juvenils
Anys Equip
1943-1947 CF Gavà Juvenil
Clubs professionals
Anys Equip
1947-1949 CF Gavà
1949-1951 CF Badalona
1951-1953 CE Sabadell
1953-1959 RCD Espanyol 148 (7)
Selecció nacional
Anys Equip PJ (g)
1954-1958 Catalunya Catalunya 4 (1)
Equips entrenats
1964-1965 RCD Espanyol (futbol base)
1965-1968 UE Olot
1968-1969 RCD Espanyol
1969-1970 RCD Espanyol (2n entrenador)
1970-1971 UE Lleida
1971-1972 CD Tortosa
1972-1973 Terrassa FC
1974-1975 Sporting Maonès
1978-1979 UE Sant Andreu
1979-1980 CF Gavà

Trajectòria modifica

Es formà a les categories inferiors del CF Gavà, passant el 1947 al primer equip. Dos anys més tard ingressà al CF Badalona a Segona Divisió i el 1951 al CE Sabadell també a Segona.[2] Ingressà al RCD Espanyol la temporada 1953-54, i ja en la seva primera temporada es convertí en titular. Jugava de defensa esquerre, tot i que també podia jugar al centre del camp. El seu fort xut feia que de vegades fos l'encarregat de xutar les faltes directes. Va marcar set gols a Primera en les seves sis temporades al club. Disputà la final de la copa d'Espanya de l'any 1957 enfront del FC Barcelona. Disputà quasi 150 partits a Primera amb el club de Sarrià i 180 partits oficials en total.[1][3][4][5][6]

El 18 de gener de 1959, en un partit enfront del CA Osasuna, va patir una greu lesió en topar amb el mateix porter Josep Vicente. Es fracturà la tíbia i el peroné, fet que l'obligà a retirar-se del futbol.[1][5] Fou convocat amb la selecció espanyola B malgrat no hi debutà. Fou quatre cops internacional amb selecció catalana entre 1954 i 1958 i marcà un gol.[7]

El 1964 començà la seva carrera d'entrenador a les categories inferiors del RCD Espanyol. El 1965-66 es feu càrrec de la UE Olot en substitució de Josep Espada. Romangué al club fins a l'any 1968. La temporada 1968-69 fou entrenador de l'Espanyol, juntament amb Antoni Argilés, en substitució de Jenő Kalmár. L'equip acabà descendint a Segona divisió. La següent temporada fou ajudant de Fernando Riera al club. Posteriorment dirigí altres clubs modestos entre els quals destaquen UE Lleida, Terrassa FC, CD Tortosa, Sporting Maonès o UE Sant Andreu.[1][5]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Dol a l'Espanyol». RCD Espanyol, 29-01-2013.[Enllaç no actiu]
  2. «Faura». CF Gavà. Arxivat de l'original el 2016-04-07. [Consulta: 20 març 2012].
  3. «Agustí Faura Badia». hallofameperico. [Consulta: 20 març 2012].
  4. «Agustín Faura Badia». periquito.cat. [Consulta: 20 març 2012].
  5. 5,0 5,1 5,2 «LA GRAVE LESIÓN DE FAURA». Oriol Pagés Rosique a pericosonline.com, 22-04-2008. Arxivat de l'original el 2011-11-19. [Consulta: 21 març 2012].
  6. «Agustí Faura: El inolvidable zurdo de Sarrià». Mundo Deportivo, 15-04-1979.
  7. Closa, Antoni; Jaume Rius. Selecció Catalana de Fútbol: nou dècades d'història. Editorial Jaume Rius, 1999. ISBN 8492294434. 

Enllaços externs modifica