Aiguatèbia

Aiguatèbia (['aiɣwə'tɛβiə], popularment ['aiɣə'tɛβiə], és un poble de la comuna d'Aiguatèbia i Talau, a la comarca nord-catalana del Conflent. Entre 1790 i l'1 de gener del 1983 formà un municipi propi, al qual fou agregat en aquell moment el de Talau, que fins aquell moment tenia també comuna pròpia. Més tard passà a anomenar-se Aiguatèbia i Talau. Actualment és el cap de la comuna.

Aiguatèbia

Localització
42° 34′ 21″ N, 2° 11′ 03″ E
Estat	França
Entitat territorial administrativa	França Europea
Regió	Occitània
Departament	Pirineus Orientals
Comarca	Conflent
Municipi	Aiguatèbia i Talau
Geografia
Altitud	1.326,6 m
Dades històriques
Dissolució	31 desembre 1982
Següent	Aiguatèbia i Talau
Identificador descriptiu
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard UTC+02:00, horari d'estiu

És a 1.326,6 m alt a l'esquerra de la Tet, bastant allunyat d'aquest riu, en una vall, la de la Ribera de Pujalts, afluent de la Ribera de Cabrils, a la zona muntanyosa de les Garrotxes de Conflent.

Etimologia

Joan Coromines explica que el nom d'aquest poble deriva del llatí aqua tepida (mateix significat que en català), a causa d'una font existent al peu del poble, a l'esquerra de la Ribera de Pujalts, d'on sorgia una aigua tèbia, que, en uns safareigs populars, servia perquè els nadius d'aquest lloc netegessin molt més còmodament i eficaç.

Geografia

L'antic terme comunal d'Aiguatèbia ocupava gairebé les dues terceres parts de l'actual terme comunal d'Aiguatèbia i Talau (exactament, el 63,61%): tot el sector nord, l'oest i el sud-oest. Incloïa només el poble d'Aiguatèbia, amb els masos dispersos del Felip, del Presat, del Sidó, del Pallat, del Pau, del Balmat, del Romeu, del Miquel, del Guillat i Cal Romeu.

	Caudiers de Conflent	Ralleu
La Llaguna		Talau
	Sautó

El poble d'Aiguatèbia

Aiguatèbia en el Cadastre napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals)

Vilatge d'Aiguatèbia a la tardor amb una mar de núvols.

El poble d'Aiguatèbia està situat a l'extrem nord-est del seu antic terme comunal, a l'esquerra de la Ribera de Pujalts, als peus del vessant meridional del Pic de l'Home. No és un poble agrupat, escalonat en un coster, amb l'església parroquial de Sant Feliu i Sant Ermengol, amb el cementiri al costat, a l'extrem nord-est del nucli de població.

Història

El territori d'Aiguatèbia era una possessió dels vescomtes de Conflent des del segle x fins que fou cedit al capítol canònic de Santa Maria de la Seu d'Urgell.

Durant la revolta dels Angelets de la Terra, el 7 de febrer del 1673, les tropes franceses van cremar el poble. L'església fou reconstruïda vint anys després.

Aiguatèbia es fusionà amb Talau l'1 de gener del 1983 per a formar la nova comuna d'Aiguatèbia i Talau per decret prefectoral del 22 de desembre del 1982.

Demografia

Demografia antiga

La població està expressada en nombre de focs (f) o d'habitants (h)

Evolució demogràfica d'Aiguatèbia entre 1365 i 1789
1358	1365	1378	1424	1553	1709	1720	1767	1774	1789
28 f	25 f	17 f	5 f	3 f	108 f	30 f	411 h	102 h	80 f

(Fonts: Pélissier, 1986.)

Demografia contemporània

Evolució de la població 1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851 490 500 511 550 516 556 527 526 551 1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896 537 554 547 519 525 509 506 454 448 1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954 441 431 391 305 244 208 181 123 95 1962 1968 1975 1982 42 32 23 21

Fonts: Ldh/EHESS/Cassini fins al 1999, després INSEE a partir deL 2004

Administració i política

Batlles

Batlles d'Aiguatèbia

Període	Nom	Opció política	Comentaris
1792 - 1796	Pierre Santanach
1796 - 1797	Sébastien Bonemaison
1797 - 1799	Jacques Sidou
1799 - 1815	Côme Fondère
1815 - 1815	Sébastien Bonemaison
1815 - 1815	Côme Fondère
1815 - 1827	Jacques Bonemaison
1827 - 1829	Joseph Sicre
1829 - 1837	Jean Antoine Pagès
1837 - 1844	Jean Moré
1844 - 1848	Félix Surjous
1848 - 1852	Sébastien Mitjaville
1852 - 1852	Joseph Fondère
1852 - 1860	Jean Moré
1860 - 1865	François Pagès
1865 - 1868	Jean-Pierre Margail
1868 - 1871	Côme Bournet
1871 - 1871	Jean Goze
1871 - 1874	Jacques Surjous
1874 - 1876	Jean Boutet
1876 - 1878	Étienne Surjous
1878 - 1881	Jacques Boutet
1881 - 1884	Côme Bournet
1884 - 1886	Jean Mitjaville
1886 - 1888	Félix Surjous
1888 - 1889	Côme Bournet
1889 - 1892	Jean Goze
1892 - 1904	Michel Santanach
1904 - 1914	Baptiste Mitjaville
1914 - 1919	Bonaventure Trogno
1919 - 1944	Jean Bournet
1944 - 1957	Paul Rabat
1957 - 1983	Lucien Mitjaville	DVG

A partir del 1983, el batlle és comú amb Talau. Consten a l'article d'Aiguatèbia i Talau.

Bibliografia

• Becat, Joan. «1 - Aiguatèbia i Talau». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatèbia - Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
• Coromines, Joan. «Aiguatèbia». A: Onomasticon Cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i la Caixa, 1994 (Onomasticon Cataloniae, II A - Be). ISBN 84-7256-889-X. 
• Kotarba, Jérôme; Castellvi, Georges; Mazière, Florent [directors]. Les Pyrénées-Orientales 66. París: Académie des Inscriptions et Belles-Lettres. Ministère de l'Education Nationale. Ministère de la Recherche. Ministère de la Culture et de la Communication. Maison des Sciences de l'Homme, 2007 (Carte Archeologique de la Gaule). ISBN 2-87754-200-5. 
• Pélissier, Jean-Pierre. Paroisses et communes de France: dictionnaire d'histoire administrative et démographique, vol. 66: Pyrénées-Orientales. París: CNRS, 1986. ISBN 2-222-03821-9. 
• Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Aiguatèbia». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8.