Al·lòtrops de l'oxigen
Es coneixen diversos al·lòtrops de l'oxigen. L'al·lòtrop més familiar és l'oxigen molecular (O₂), que es presenta a nivells significatius a l'atmosfera de la Terra i que també és conegut com a dioxigen o oxigen triplet. Un altre al·lòtrop és l'ozó. S'inclouen entre els altres:
- Oxigen atòmic (O1), un radical lliure
- Oxigen singlet (O₂), qualsevol dels dos estats metaestables de l'oxigen molecular
- Tetraoxigen (O₄), una altra forma metaestable
- Oxigen sòlid, que existeix en 6 fases diversament acolorides, de la qual una és O
8 i l'altra metàl·lica
Oxigen atòmic modifica
L'oxigen atòmic és molt reactiu; sobre la superfície de la Terra no existeix naturalment durant un llarg temps, però en l'espai la presència de molta radiació ultraviolada dona com a resultat en la baixa atmosfera un 96% d'oxigen atòmic.[1]
Dioxigen modifica
És l'al·lòtrop més comú d'oxigen elemental sobre la Terra, O
2, generalment es coneix com a oxigen, però pot ser anomenat dioxigen per a distingir-lo del mateix element. Es troba en aquesta forma en un 21% del volum de l'atmosfera terrestre. Es pot trobar en l'estadi metaestable de singlet o bé en el de triplet.
Ozó modifica
L'ozó és oxigen triatòmic (O₃). És un al·lòtrop d'oxigen molt reactiu i destrueix materials com la goma i els teixits (la roba) i a més danya els teixits del pulmó.[2]
Tetraoxigen modifica
A partir de principis del segle XX es va sospitar de l'existència del tetraoxigen però no va ser identificat fins a l'any 2001 per un equip de la Universitat de Roma dirigit per F. Cacace. La seva molècula és O
4.
Fases de l'oxigen sòlid modifica
Hi ha fases conegudes de l'oxigen sòlid. Una d'elles és un grup vermell fosc O
8. Quan l'oxigen està subjecte a una pressió de 96 GPa, esdevé metàl·lic de manera similar a com ho fa l'hidrogen,[3] i esdevé més similar als calcogens pesants com el tel·luri i el poloni, tots dos de caràcter metàl·lic significatiu. A temperatures molt baixes aquesta fase presenta a més superconductivitat.
Referències modifica
- ↑ Out of Thin Air Arxivat 2017-06-23 a Wayback Machine., a February 17, 2011 article from the NASA website
- ↑ Stwertka 1998, p.48
- ↑ Peter P. Edwards and Friedrich Hensel «Metallic Oxygen». ChemPhysChem, 3, 1, 14-01-2002, pàg. 53–56. Arxivat de l'original el 2020-08-22. DOI: 10.1002/1439-7641(20020118)3:1<53::AID-CPHC53>3.0.CO;2-2. PMID: 12465476 [Consulta: 16 desembre 2007]. Arxivat 2020-08-22 a Wayback Machine.
Bibliografia modifica
- Parks, G. D.; Mellor, J. W.. Mellor's Modern Inorganic Chemistry. 6th. Londres: Longmans, Green and Co, 1939.
- Stwertka, Albert. Guide to the Elements. Revised. Oxford University Press, 1998. ISBN 0-19-508083-1.