Al-Hàkam II
Al-Hàkam II al-Mustànsir bi-L·lah —àrab: الحكم المستنصر بالله, al-Ḥakam al-Mustanṣir bi-Llāh— va ser califa de Còrdova del 961 al 976. Era fill d'Abd-ar-Rahman III. Nomenat de jove com a hereu, no va pujar al tron succeint al seu pare fins al 15 o 16 d'octubre de 961, quan tenia 46 anys. El seu regnat fou pacífic i amb ell el califat va assolir la màxima esplendor com a bressol de cultura i progrés dins al-Àndalus. Va tenir dues esposes, una d'oficial, Radhia, amb qui no va aconseguir engendrar fills, per això els va tenir amb una concubina esclava, Subh, d'origen basc, que assoliria gran poder a la cort (i amb ella Almansor, un cabdill destacat).
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 13 gener 915 Còrdova |
| Mort | 16 octubre 976 (Gregorià) (61 anys) Còrdova |
| Causa de mort | Accident vascular cerebral |
| Califa de Còrdova | |
| 961 (Gregorià) – 976 (Gregorià) ← Abd-ar-Rahman III – Hixam al-Muàyyad bi-L·lah → | |
| Dades personals | |
| Religió | Islam |
| Activitat | |
| Ocupació | califa |
| Família | |
| Cònjuge | Subh |
| Fills | Hixam al-Muàyyad bi-L·lah |
| Pare | Abd-ar-Rahman III |
Normands modifica
Un dels pocs incidents del seu regnat fou l'atac dels majús (normands) que van desembarcar a Alcácer do Sal, però foren rebutjats a la plana de Lisboa, el 971. L'intent normand de saquejar Lisboa i posteriorment Sevilla va decidir el califa a construir una flota que repel·lís els atacs dels pobles del nord, que van ser derrotats en diverses batalles al Guadalquivir.
Castella i Lleó modifica
El comte castellà Ferran González, amb els seus auxiliars gallecs i navarresos, va trencar la pau, però fou derrotat a San Esteban de Gormaz i després a Langa, a la vora del Duero i a Estercuel, prop de Tudela.
Destaca la seva ofensiva contra el Regne de Lleó per un deute antic de deu fortaleses. Els èxits del general Galib van obligar els cristians a cedir places importants com Calahorra o Sigüenza, fet que va incrementar el poder del califat.
Política exterior modifica
Per la frontera sud, la prioritat era frenar l'expansió del califat fatimita, que amenaçava les mateixes terres. Els fatimites en aquesta època van aconseguir conquerir Egipte (969) i llavors van traslladar la capital cap a l'est, oblidant en part el Magrib occidental. Aquest fet va afavorir que al-Hàkam II decidís incrementar la seva presència a la zona per assegurar els seus territoris; per això, va enviar el general mawla Ghàlib amb grans quantitats d'or per subornar els enemics locals i garantir la pau. La dinastia dels idríssides fou deposada i Hasan ibn Ghanum fou portat presoner a Còrdova amb els seus parents.
Política interior modifica
El califat destaca pel respecte a totes les ètnies i religions als seus territoris. Va engrandir la mesquita de Còrdova i va construir obres públiques a la ciutat, que va esdevenir la més poblada i avançada d'Europa, i objectiu de viatges i peregrinacions de savis d'arreu, que venien a consultar les obres de les seves escoles. En destaca el domini de la medicina i la poesia. Des de l'inici del seu regnat, les ambaixades estrangeres no van parar d'arribar a Còrdova. Còrdova es va especialitzar en els treballs de luxe, que comercialitzava amb caravanes per Àfrica i el sud d'Europa. Aquests ingressos, junt amb l'agricultura, van fer que el regnat tingués prosperitat econòmica. El califa va convocar els grans del regne a una sessió solemne el 5 de febrer de 976 perquè signessin l'acta de nomenament d'hereu al tron a favor el seu fill Hisham, i amb l'ocasió li va regalar l'Arqueta d'Hixam II, que es troba a la Catedral de Girona. Amb deu anys, Hixam el succeí uns mesos més tard.[1]
Mort modifica
Pocs anys abans de morir, un atac d'hemiplegia el va obligar a posar al front dels afers el ministre Jàfar ibn al-Mushafí. Va morir l'1 d'octubre del 976, pocs dies abans de la cerimònia en què el seu fill Hixam II havia de ser proclamat solemnement hereu a Còrdova. La proclamació del seu fill es va fer l'endemà.
Referències modifica
Vegeu també modifica
| Precedit per: Abd-ar-Rahman III |
califa de Còrdova 961-976 |
Succeït per: Hixam II |
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Al-Hàkam II |