Alan Smithee o Allen Smithee era un pseudònim oficial usat per directors de cinema que volen renegar d'un projecte, encunyat el 1968. Fins que el seu ús va ser eliminat oficialment el 2000,[1] va ser l'únic pseudònim utilitzat pels membres del Sindicat de Directors d'Amèrica (Directors Guild of America, DGA) quan un director insatisfet amb el producte final demostra, a satisfacció d'un grup especial del gremi que ell o ella no ha estat capaç d'exercir un control creatiu sobre la pel·lícula. El director també estava obligat per les regles del gremi no discutir les circumstàncies que van portar al moviment i fins i tot a reconèixer que l'actual director.[2]

Abans de 1968 modifica

Abans de 1968, les normes del DGA no permetia que els directors usessin un pseudònim. Amb això es pretenia evitar que els productors obligant-los a directors, que poguessin inhibir el desenvolupament dels seus currículums.[1] El gremi també requeria que el director s'acredités, en suport de la filosofia del DGA que el director era la principal força creativa darrere d'una pel·lícula.[2]

Primer ús modifica

El pseudònim Smithee va ser creat per al seu ús a la pel·lícula Death of a Gunfighter, publicada el 1969. Durant el seu rodatge, l'actor principal, Richard Widmark estava descontent amb el director Robert Totten, i va disposar que el reemplaces Don Siegel.[2] Quan la pel·lícula va acabar, Siegel no va voler signar-la, i Totten refusà prendre el crèdit en el seu lloc. Els consultors del DGA que coneixien del litigi d'acord que la pel·lícula no representen la visió creativa de cap dels dos directors.[1]

La proposta original era acreditar el fictici "Al Smith", però que es considerà un nom massa comú, i de fet ja estava en ús en la indústria del cinema. L'últim nom va ser canviat primer a "Smith," i després "Smithee,"[1] que es pensava que era prou distintiu per evitar confusions, però sense cridar l'atenció sobre si mateix.[2] Els crítics van elogiar la pel·lícula i el seu nou "director", amb The New York Times va comentar que la pel·lícula era "brillantment dirigida per Allen Smithee que demostra habilitat per a explorar rostres i extraient alhora el detall de fons"[3] i Roger Ebert comentà, "el director Allen Smithee, un nom amb què no estic familiaritzat, permet que la seva història es desenvolupi naturalment."[4]

Després de d'encunyar-se, el pseudònim "Alan Smithee" s'aplicà amb caràcter retroactiu a Fade-In (també conegut com a Iron Cowboy), una pel·lícula protagonitzada per Burt Reynolds i dirigida per Jud Taylor, que fou estrenada per primer cop abans de l'estrena de Death of a Gunfighter.[5] Taylor també reclamà el pseudònim per a City in Fear (1980), amb David Janssen. Taylor comentà sobre el seu ús, quan va rebre del DGA, el premi Robert B. Aldrich Achievement Award el 2003:

« Vaig tenir un parell de problemes en la meva carrera tenir a veure amb l'edició i no tenir la requerida pel nombre de dies de contracte a la sala d'edició que el meu agent no va poder resoldre. Per tant, vaig anar al gremi i va digué, “Això és el que està passant”. El Gremi es va anar a batre per a mi. Vaig obtenir l'Alan Smithee per ambdues. Va ser un senyal a la indústria des del punt de vista creatiu dels drets que la mostra havia estat manipulat.[6] »

El nom també es va aplicar amb caràcter retroactiu al drama televisiu de mitja hora de 1955 The Indiscreet Mrs. Jarvis protagonitzada per Angela Lansbury quan fou publicada en VHS el 1992.

Progrés modifica

L'ortografia d'"Alan Smithee" es convertí en un estàndard, i Internet Movie Database llista prop de dues dotzenes de pel·lícules i molts més títols de televisió i episodis de la sèrie són acreditats a aquest nom.[7]

Caiguda modifica

Amb els anys el nom i el seu propòsit es va fer més conegut. El 1998 s'estrenà la pel·lícula An Alan Smithee Film: Burn Hollywood Burn, en la qual un home anomenat Alan Smithee (interpretat per Eric Idle) vol negar una pel·lícula que ha dirigit, però no pot fer-ho perquè el pseudònim proposat és el seu propi nom. La pel·lícula fou dirigida per Arthur Hiller, qui va informar al DGA que el productor Joe Eszterhas havia interferit amb el seu control creatiu, i eliminat amb èxit el seu propi nom de la pel·lícula, de manera que "Alan Smithee" va ser acreditat en el seu lloc. La pel·lícula fou un fracàs comercial, recaptant només $ 45.779 als EUA amb un pressupost de voltant de $ 10 milions,[8] i el lloc web Rotten Tomatoes informa d'un important nombre total de només el 8% positiu.[9] La publicitat negativa que envoltava la pel·lícula va cridar l'atenció no desitjada de l'opinió pública sobre el pseudònim. Després d'això, el Sindicat va retirar el nom, perquè la pel·lícula Supernova (2000) del director insatisfet Walter Hill Thomas fou acreditat com a Thomas Lee.[1]

Ús posterior modifica

Mentrestant, el nom havia estat utilitzat fora de la indústria cinematogràfica, i se seguia usant en altres mitjans i en projectes de cinema que estaven fora l'empara del DGA. El director de cinema, Mickey Rose, va prendre el crèdit en el seu propi nom.[10]

Els següents són alguns altres usos reals d'"Alan Smithee", en ordre cronològic:

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Wallace, Amy «''L.A. Times'', "Name of Director Smithee Isn't What It Used to Be"». Articles.latimes.com, 15-01-2000 [Consulta: 27 gener 2010].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Braddock, Jeremy; Stephen Hock. Directed by Allen Smithee. University of Minnesota Press, 2001, p. 8–10. ISBN 0-8166-3534-X. 
  3. Thompson, Howard (May 10 1969). "Screen: Tough Western: 'Death of a Gunfighter' Stars Widmark" New York Times [] «sharply directed by Allen Smithee who has an adroit facility for scanning faces and extracting sharp background detail»
  4. «Roger Ebert's review of ''Death of a Gunfighter''». Rogerebert.suntimes.com, 12-05-1969 [Consulta: 27 gener 2010]. Arxivat 2011-06-06 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2011-06-06. [Consulta: 21 gener 2022]. «Director Allen Smithee, a name I'm not familiar with, allows his story to unfold naturally»
  5. Posted by Notorc @ 6/12/2006 11:45:00 AM. «Postscripts: Almost Famous: The Spelvins, the Plinges and the Smithees». Notorc.blogspot.com, 06-12-2006. [Consulta: 27 gener 2010].
  6. «MAGAZINE | FEATURES | DGA Awards Aldrich: Jud Taylor | VOL 27-6: MAR 2003». Dga.org. Arxivat de l'original el 2008-11-21. [Consulta: 27 gener 2010].
  7. Internet Movie Database listing for "Alan Smithee"
  8. «''Burn Hollywood Burn'' at Box Office Mojo». Boxofficemojo.com. [Consulta: 27 gener 2010].
  9. «''Burn Hollywood Burn'' at Rotten Tomatoes». Rottentomatoes.com, 05-08-2003. [Consulta: 27 gener 2010].
  10. Student Bodies at Internet Movie Database
  11. Marine Sharpshooter 4 (2008) Windows credits - MobyGames
  12. «Internet Adult Film Database» (en anglès). [Consulta: 23 desembre 2017].

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica