Per a altres significats, vegeu «Alejandro O'Reilly i Casas».

Alejandro O'Reilly (Baltrasna, Comtat de Meath, 24 de octubre, 1723Bonete, 23 de març de 1794) fou un general irlandès al servei de la corona espanyola.

Infotaula de personaAlejandro O'Reilly

Retrat d'Alejandro O'Reilly per Francisco de Goya. Modifica el valor a Wikidata
Nom original(en) Alexander O’Reilly Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 octubre 1723 Modifica el valor a Wikidata
comtat de Westmeath Modifica el valor a Wikidata
Mort23 març 1794 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Bonet Modifica el valor a Wikidata
SepulturaBonet Modifica el valor a Wikidata
Governador de Louisiana
abril 1769 – desembre 1769
← Charles Philippe AubryLuis de Unzaga y Amézaga → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPolítica i domini militar Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, diplomàtic, militar, soldat Modifica el valor a Wikidata
Activitat1761 Modifica el valor a Wikidata –
Carrera militar
Rang militarCapità General Modifica el valor a Wikidata
ConflicteExpedició contra Alger (1775) Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte Modifica el valor a Wikidata
FillsRosa O'Reilly Casas (en) Tradueix, Alejandro O'Reilly Casas Modifica el valor a Wikidata

El 1762 formà part en qualitat de cap de les tropes que passaren a Cuba amb el comte de Ricla, organitzant en aquella illa les milícies de pardos i morenos. El 1768 fou destinat a la Louisiana per a succeir a Ulloa, que havia estat derrotat pels rebels, sortint de l'Havana al front d'una expedició formada per la fragata Volante, 24 transports, 2.000 homes i 48 canons. S'apoderà fàcilment de Nova Orleans, si bé se l'acusà d'haver tractat amb excessiu rigor als sotmesos.

Al seu retorn a Espanya se li'n donà el comandament d'un exèrcit que havia de passar a l'Àfrica, on arribà amb 22.000 homes (juliol de 1775), però els àrabs tenien coneixement del que es preparava contra ells, de forma que no pogué sorprendre'ls com esperava. No obstant tot això, O'Reilly ordenà el desembarcament d'una divisió en l'espai comprès entre Alger i el riu Farache, on, a causa de la dificultat de fer avançar l'artilleria, els àrabs derrotaren als espanyols. Acudí llavors una segona divisió que sofrí la mateixa sort que la primera, veient-se obligat O'Reilly a emprendre la retirada i a reembarcar-se després d'haver sofert 1.500 morts, entre ells el marquès de la Romana i 3.000 ferits. Aquesta derrota, deguda a la seva imprevisió i poca habilitat, obrí contra ell una campanya en la cort, fins que Carles III d'Espanya, per fer-la callar l'allunyà de Madrid donant-li diferents càrrecs a províncies.

A la mort del general Ricardos el succeí en el comandament de l'exèrcit de Catalunya destinat a recuperar el Rosselló de mans franceses, però morí quan es dirigia a prendre possessió dels seu destí.

S'havia casat amb una germana del general Las Casas i fou el primer comte de O'Reilly.[1]

Referències modifica

  1. Newerkla, Stefan Michael (2020), Das irische Geschlecht O'Reilly und seine Verbindungen zu Österreich und Russland [La família irlandesa O'Reilly i les connexions amb Àustria i Rússia], in: Diachronie – Ethnos – Tradition: Studien zur slawischen Sprachgeschichte [Diacronia – Ètnia – Tradició: Estudis sobre la història de les llengües eslaves] (eds. Jasmina Grković-Major, Natalia B. Korina, Stefan M. Newerkla, Fedor B. Poljakov, Svetlana M. Tolstaja), Tribun EU, Brno 2020, pp. 259-279 (accés obert).

Bibliografia modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alejandro O'Reilly
  • Tom 40, pàg. 245. de l'Enciclopèdia Espasa ISBN 84-239-4540-5
  • Newerkla, Stefan Michael (2020), Das irische Geschlecht O'Reilly und seine Verbindungen zu Österreich und Russland [La família irlandesa O'Reilly i les connexions amb Àustria i Rússia], in: Diachronie – Ethnos – Tradition: Studien zur slawischen Sprachgeschichte [Diacronia – Ètnia – Tradició: Estudis sobre la història de les llengües eslaves] (eds. Jasmina Grković-Major, Natalia B. Korina, Stefan M. Newerkla, Fedor B. Poljakov, Svetlana M. Tolstaja), Tribun EU, Brno 2020, pp. 259-279 (accés obert).