Aleksei Dréiev

jugador d'escacs rus

Aleksei Serguéievitx Dréiev (en rus: Алексей Сергеевич Дреев) és un jugador d'escacs rus nascut el 30 de gener de 1969 a Stavropol, que té el títol de Gran Mestre des de 1989. Ha format part de l'elit mundial des de mitjan anys 1990.[1]

Infotaula de personaAleksei Dréiev

Aleksei Dréiev el 2012
Nom originalАлексей Сергеевич Дреев
Aleksei Serguéievitx Dréiev
Biografia
Naixement30 gener 1969 Modifica el valor a Wikidata (55 anys)
Stàvropol (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatUnió Soviètica Unió Soviètica
Rússia Rússia
Activitat
Camp de treballEscacs Modifica el valor a Wikidata
OcupacióJugador d'escacs
Nacionalitat esportivaRússia
Unió Soviètica Modifica el valor a Wikidata
Esportescacs Modifica el valor a Wikidata
Títol d'escaquistaGran Mestre (1989)
2 cops Campió del món Sub-16
Campió d'Europa juvenil (1988/89)
Punts Elo (màx.)2.711 (juliol 2011)
Identificador FIDE4100107 Modifica el valor a Wikidata
Participà en
2004Olimpíada d'escacs de 2004
1998Olimpíada d'escacs de 1998
1996Olimpíada d'escacs de 1996
1994Olimpíada d'escacs de 1994
1992Olimpíada d'escacs de 1992 Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolGran Mestre (1989)
2 cops Campió del món Sub-16
Campió d'Europa juvenil (1988/89)

A la llista d'Elo de la FIDE del juliol de 2021, hi tenia un Elo de 2647 punts, cosa que en feia el jugador número 22 (en actiu) de Rússia, i el 101è millor jugador del rànquing mundial.[2] Va obtenir un primer màxim nivell de Elo de 2.705, a l'octubre de 2003 i novament a l'abril de 2005. El seu màxim Elo va ser de 2711 punts, a la llista de juliol de 2011 (posició 31 al rànquing mundial).[3]

Resultats destacats en competició modifica

El 1983 fou tercer al Campionat de l'URSS Sub-18 rere el campió Rustem Dautov, i Vladímir Iepixin (2n).[4] El mateix any es proclamà Campió del món Sub-16 a Bucaramanga, un títol que repetiria l'any següent a Champigny-sur-Marne.[5] El 1984 fou segon al Campionat del món juvenil a Kiljava, rere Curt Hansen. Es va proclamar Campió d'Europa juvenil el 1988/89, a Arnhem, empatat amb el també soviètic Borís Guélfand.[6]

El 1995 guanyà el fort Torneig Magistral del Festival d'escacs de Biel, a Suïssa.[7] El 2003 guanyà la North Sea Cup a Esbjerg (ex aequo amb Krishnan Sasikiran i Luke McShane).[8][9] El 2004 fou cinquè al prestigiós Aeroflot Open.[10] També el 2004 participà en el II Matx Rússia-Xina, a Moscou, com a primer tauler de l'equip rus, i hi feu 4/6 punts.[11] El 2005 va ser estat Campió d'Espanya per Equips de Divisió d'Honor, formant part del Club d'Escacs Reverté Albox - Costa de Almería.

A final de 2005, va participar en la Copa del món de 2005 a Khanti-Mansisk, un torneig classificatori per al cicle del Campionat del món de 2007, on va tenir una bona actuació, tot i que fou eliminat de la lluita pel títol en quarta ronda (vuitens de final) per Borís Guélfand. No obstant, va continuar competint en lluita per les places 9a a 16a, i fou finalment tretzè.[12][13][14] El 2007, empatà al primer lloc amb Aleksandr Dèltxev al 4t Open Master al sisè Festival Internacional d'escacs de Benidorm[15] El novembre del 2008 es proclamà campió del Magistral Ciutat de Barcelona.[16]

El 2010, empatà als llocs 2n-7è amb Oleksandr Aresxenko, Ivan Sokolov, Vladímir Fedosséiev, Dmitri Andreikin i Konstantín Sakàiev al Memorial Txigorin (el campió fou Eltaj Safarli).[17][18] També el 2010, empatà als llocs 2n-7è al torneig Mayor's Cup de Mumbai (el campió fou Dmitri Kókarev).[19] També el 2010, va empatar als llocs 1r-6è amb Dmitri Kókarev, Martyn Kravtsiv, Maksim Túrov, Baskaran Adhiban i Aleksei Aleksàndrov al II Obert Orissa a Bhubaneshwar.[20] El desembre de 2011 va empatar als llocs 1r–3r amb Hrant Melkumian i Radoslaw Wojtaszek al Campionat d'Europa d'escacs Blitz, disputat a Polònia, i fou segon per desempat.[21]

Fou novè al Campionat d'Europa d'escacs individual de 2013 a Legnica, Polònia, empatat amb altres jugadors amb 8 punts d'11 possibles (el campió fou Oleksandr Moissèienko).[22][23] L'agost de 2013 participà en la Copa del Món de 2013,[24] on va tenir una actuació regular, i arribà a la tercera ronda, on fou eliminat per Dmitri Andreikin 2-4.[25] El gener de 2016 fou 1r-3r (tercer en el desempat) del Tata Steel Challangers amb 9 punts de 13 (el campió fou Baskaran Adhiban).[26]

El setembre de 2017, va disputar la Copa del Món 2017. Hi va vèncer Axel Bachmann +2–0=0 en primera ronda, i fou eliminat per Magnus Carlsen +2–0=0 en la segona.

Participació en olimpíades d'escacs modifica

Dréiev ha participat, representant Rússia, en cinc Olimpíades d'escacs entre els anys 1992 i 1998 i 2004 (un cop com a 1r tauler), amb un resultat de (+15 =23 –6),[27] per un 60,2% de la puntuació. L'equip de Rússia on Dréiev estava integrat va ser medalla d'or en els 1992, 1994 i 1996, i medalla de plata el 2004.

Notes i referències modifica

  1. «Nota biogràfica d'Aleksei Dréiev» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 15 novembre 2010].
  2. «"Rànquing d'escaquistes per federació: Rússia"» (en anglès). lloc web de la FIDE. [Consulta: 16 juliol 2021].
  3. Posició al rànquing mundial i evolució Elo d'Aleksei Dréiev «benoni.de» (en alemany). Arxivat de l'original el 2013-11-04. [Consulta: 18 juliol 2011].
  4. «32è Campionat d'escacs Júnior de la Unió Soviètica, Kíev, 5–17 de gener de 1983». RusBase. [Consulta: 15 agost 2011].
  5. «Campionats del món per edats: campions» (en portuguès). brasilbase. [Consulta: 6 febrer 2014].
  6. «Llista de campions d'Europa d'escacs Sub-20, 1976-2002». schachbund.de. Arxivat de l'original el 2012-02-07. [Consulta: 11 juny 2013].
  7. «Històric de guanyadors del Torneig de Biel» (en francès). bielchessfestival.ch. [Consulta: 30 abril 2011].
  8. «18th North Sea Cup – Esbjerge, Denmark, 2003» (en anglès). Chessbase, 22-07-2003. [Consulta: 7 gener 2012].
  9. «North Sea Cup Esbjerg Denmark» (en anglès). [Consulta: 7 gener 2012].
  10. (el campió fou Serguei Rublevski) «The Aeroflot Chess Festival revisited» (en anglès). Chessbase.com, 19-03-2004. [Consulta: 9 maig 2011].
  11. «2nd Russia-China match: Moscow 2004» (en anglès). olimpbase.org. Arxivat de l'original el 2009-03-19. [Consulta: 7 maig 2011].
  12. Lloc web oficial de la Copa del món de 2005 (anglès)
  13. Resultats de la FIDE World Cup 2005 a Informació sobre els campionats del món d'escacs al lloc web de Mark Weeks (anglès)
  14. The Week in Chess 580 Arxivat 2007-10-07 a Wayback Machine. (anglès)
  15. Chess Festival in Benidorm – where a new genre is born, Chessbase, 21 de desembre de 2007 (en anglès). Consultat el dia 9 de novembre de 2011 (anglès)
  16. «Torneig Casino de Barcelona 2008». chess-results.com. [Consulta: 20 octubre 2014].
  17. Safarli wins the Chigorin Memorial in St. Petersburg, Chessbase, 15 de novembre de 2010 (en anglès). Consultat el dia 16 de desembre de 2011 (anglès)
  18. «M.Chigorin Memorial 2010» (en anglès). FIDE. [Consulta: 7 desembre 2011].
  19. «GM Dmitri Kókarev takes Mumbai Mayor's Cup» (en anglès). chessdom.com, 11-06-2010. Arxivat de l'original el 2013-05-23. [Consulta: 4 novembre 2013].
  20. «02nd Orissa Open Grandmaster TMT». FIDE. [Consulta: 7 juny 2013].
  21. «GM Hrant Melkumyan is 2011 European Blitz Champion». Chessdom, 17-12-2011. [Consulta: 24 desembre 2014].
  22. Mark Crowther. «14th European Individual Championships 2013» (en anglès), 16-05-2013. [Consulta: 29 juliol 2013].
  23. «Campionat d'Europa absolut 2013: Classificació final». chess-results.com. [Consulta: 29 juliol 2013].
  24. En aquest torneig els finalistes es classificaven pel Torneig de Candidats de 2014.
  25. «Emparellaments i resultats de la Copa del Món d'escacs de 2013» (en anglès). Lloc web oficial de la Copa del món 2013. Arxivat de l'original el 2013-12-21. [Consulta: 7 octubre 2013].
  26. «Tata Steel Rd13: Magnus Carlsen wins fifth title». chessbase.com. [Consulta: 31 gener 2016].
  27. La notació (+x -y =z) vol dir que el primer jugador va guanyar x partides, en va perdre y, i va fer taules en z.

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aleksei Dréiev


Títols
Precedit per:
Ievgueni Baréiev
Campió del món Sub-16
1983-84
Succeït per:
Eduardo Rojas Sepulveda